Un gatet digital, “la disrupció més gran” en dos segles d’art

587.000 dòlars és el preu al qual es va vendre la setmana passada l’obra Nyan cat en una subhasta d’art. La compravenda no passaria de ser una més de les moltes que es fan diàriament al món d’obres d’art de tota mena i, en aquest cas, a un preu modest, si es compara amb el que es paga per peces històriques en subhastes de grans galeries. Ara bé, Nyan cat té una peculiaritat: no és un quadre, ni una escultura, ni una fotografia, ni una peça de videoart. Nyan cat és un mem d’internet creat fa deu anys.

Un mem és una imatge o vídeo curt -normalment de pocs segons- que serveix per expressar alguna idea o emoció a les xarxes sense la necessitat d’escriure, normalment amb un to divertit. És l’apogeu de la dita “una imatge val més que mil paraules” i són d’allò més populars a WhatsApp, Twitter o Instagram.

Nyan cat va ser creat per Chris Torres, un informàtic de Texas. Parlem d’una imatge en moviment d’un gatet amb el cos de pop-tart -un tipus de pastissets congelats que es posen a la torradora, molt populars als Estats Units- de cirera que vola pel cel estrellat deixant darrere seu un arc de Sant Martí. Torres va penjar el vídeo a YouTube el 2011 i pocs dies després una altra usuària hi va afegir una cançó pop japonesa la lletra de la qual diu, simplement, “nyan nyan nyan” (en japonès nyan és l’onomatopeia que descriu el so dels gats, equivalent al meu en català). El vídeo, que encara és a YouTube, va esdevenir molt popular i és compartit diàriament.

Arribat aquest punt probablement el lector es fa moltes preguntes: com pot ser que un vídeo penjat a YouTube es vengui per més de mig milió de dòlars? Qui vol pagar tants diners per una cosa que es pot veure a internet? ¿De què serveix tenir-ne la propietat si el vídeo ha estat compartit per milions de persones? ¿És una estafa? La resposta a les preguntes és una paraula: blockchain, la tecnologia que serveix per crear els bitcoins i que, segons l’analista d’art Llucià Homs, ha propiciat “la disrupció més gran en el món de l’art” en els últims dos segles.

La gràcia de l’operació de Nyan cat és que no es va comprar l’obra en si, cosa impossible: no és tangible perquè és un vídeo penjat en una pàgina web i replicat milers de vegades. Tampoc se’n va comprar el dret d’ús o el copyright. De fet, el comprador va pagar 590.000 dòlars per un NFT del vídeo de Nyan cat.

NFT són les sigles en anglès de non-fungible token, o un token no fungible. Un token és la “representació digital d’una cosa que existeix al món real”, explica Luz Parrondo, professora de la UPF i de l’aula del Col·legi d’Economistes, i experta en blockchain. “Es pot tokenitzar tot”, explica, com per exemple un edifici: “Se li dona un valor alfanumèric que identifica i dona les característiques” de l’immoble.

Per crear els tokens de qualsevol cosa cal utilitzar la tecnologia blockchain, la que es fa servir per crear les criptomonedes. De fet, aquestes també són un token, encara que en el cas de les criptomonedes són tokens fungibles i intercanviables. Un bitcoin té el mateix valor que un altre bitcoin. En canvi, si es crea un token d’un edifici, un cotxe, un contracte o una obra d’art, es considera no fungible, perquè representa, digitalment, una cosa única.

El blockchain encripta el token i garanteix que no es pugui replicar o plagiar. A més, és “supertraçable i auditable al 100%, i no es fa malbé”, afegeix Parrondo. Així, es pot saber qui n’ha sigut el propietari o qui li ha afegit elements. Això fa que aquesta tecnologia cada vegada s’utilitzi més en tota mena de camps, i l’art no n’és una excepció.

Una obra d’art digital, com una imatge o un vídeo, es pot copiar i piratejar, però el fet de crear-ne un NFT permet identificar quin és el primer, creat pel seu autor original. “La tokenització en l’art no és una cosa nova”, indica la professora, i l’ús de blockchain ha donat pas al que ja es coneix com a criptoart.

El criptoart ha esclatat en els últims anys, especialment els últims mesos. El rècord per una obra en NFT es va pagar l’11 de març: 58,5 milions d’euros per Everydays: The first 5000 days, de Beeple, pseudònim del nord-americà Mike Winkelmann, un autor absolutament desconegut fins fa pocs mesos i que, amb aquesta venda, es va convertir en el tercer artista viu més car del món, només superat per Jeff Koons i David Hockney. La peça és un collage de 5.000 imatges.

Un dels elements destacats de la venda d’Everydays és que va tenir lloc en una de les dues grans cases de subhastes del món, Christie’s, que aposta fort pel criptoart, a diferència de la seva competidora, Sotheby’s. I la clau per entrar-hi és que, si es vol comerciar amb criptoart, cal utilitzar criptomoneda. La tecnologia blockchain es basa en xarxes, i cadascuna té la seva pròpia criptomoneda per fer les transaccions.

D’aquesta manera, l’NFT d’Everydays es va crear a la xarxa de blockchain Ethereum -la més utilitzada- i la transacció es va fer en ethers, la criptodivisa pròpia d’Ethereum. Beeple, que ja n’havia venut algunes uns mesos abans per un valor equivalent a diversos milions de dòlars, no va cobrar en cap moneda real, sinó en aquesta criptomoneda.

Cal recordar que la venda no és d’una peça, sinó de l’NFT, o sigui, de la representació digital i encriptada de la peça original, que és digital. El que ha adquirit el comprador no és la imatge titulada Everydays, sinó un token de la imatge original. El comprador pot imprimir la imatge i penjar-se-la al menjador, cosa que tècnicament pot fer qualsevol persona que tingui accés a un arxiu de la imatge.

El que ha comprat, en el fons, és només el que en anglès es coneix com a bragging rights, o dret a presumir: el comprador pot dir que posseeix un token d’Everydays creat per l’autor, cosa que en el món virtual seria equivalent a tenir l’original. El mateix pot dir qui va comprar l’NFT de Nyan cat, que veu com el mem és accessible a tothom, però pot dir que en té l’original.

De moment, els compradors no són els inversors habituals en el món de l’art, sinó gent jove que ha guanyat molts diners en el món de la criptomoneda i que no segueixen cap dels criteris habituals per valorar un artista.

“El mercat de l’art porta 200 anys funcionant igual, no havia canviat res”, ni tan sols amb la irrupció d’internet, explica Homs. L’analista recorda que un artista, per arribar a consagrar-se, havia de “seguir una trajectòria”, anar exposant en museus de cada vegada més renom i, amb el temps, les seves obres guanyaven prestigi i valor. El criptoart dinamita aquest esquema. “Porta a un empoderament de l’artista que el situa en una posició de privilegi”, reflexiona Homs.

Fins on pot arribar el criptoart? “Aquesta és la gran pregunta”, comenta Homs. “Hi ha una disjuntiva en el sector sobre la dimensió que pot agafar el fenomen” i sobre si “és una bombolla que pot explotar”, afegeix.

Els economistes apunten que una bombolla es dona quan els béns d’un mercat pugen desorbitadament de preu, per damunt del seu valor intrínsec o real. El que empeny els preus a l’alça és l’especulació, és a dir, el fet de comprar per vendre més car, i no pas allò que pugui generar el bé que es compra. El mercat immobiliari espanyol va patir una forta bombolla els anys anteriors a la crisi del 2008, però hi ha exemples històrics de tot tipus, des de col·leccions de segells fins a bulbs de tulipa a Holanda durant el segle XVII.

De fet, per a Homs, “la notícia no és que el blockchain s’apliqui a l’art”, sinó “els preus desorbitats” que s’estan pagant per obres d’artistes sense cap trajectòria. Els preus del criptoart s’han disparat en pocs mesos, un element a tenir en compte per identificar bombolles, però no l’únic. De fet, no és clar si la pujada de preus es deu a un moviment especulatiu, a una inflació causada per l’increment de preus de les monedes virtuals, a les dues coses alhora o, simplement, al fet que es tracta d’una nova forma d’art que es consolidarà.

En efecte, el 2015 un ether valia uns 90 centaus de dòlar; tres anys més tard, el gener del 2018, superava els 1.200 dòlars, però el desembre del mateix any cotitzava a 88 dòlars. Actualment voreja els 1.800 dòlars. El bitcoin, segurament la criptomoneda més coneguda pel gran públic, ha seguit una trajectòria encara més exagerada: dels 120 dòlars per unitat el 2013 ha passat al màxim actual, de més de 48.800 dòlars.

La cotització de l’ether pot tenir un impacte directe sobre el valor d’una peça artística que només es pot comprar en ethers. Així, el criptoart pot esdevenir una bombolla en la mesura que hi hagi una bombolla en les criptodivises.

En qualsevol cas, la irrupció per la porta gran de Christie’s al criptoart fa pensar als experts que no es tracta d’un fenomen temporal. “Crec que és una tipologia d’art que ha vingut per quedar-se”, diu Homs. “Seguirà funcionant, ja sigui a uns preus o uns altres”, matisa.

“L’art és això. Per què no ens preguntem com es poden pagar milions per un quadre, però sí que ho fem quan és criptoart?”, diu Parrondo. Mentrestant, Beeple seguirà venent els seus quadres amb ethers i, cada cop que ho vulgui, canviant-los per milions de dòlars... sempre que la criptomoneda aguanti.