De deixar l’ESO a estrella del ‘nail art’

Aquesta és la història d’una adolescent de cabellera negríssima i llarga fins al melic que anava a un institut de monges del centre de Barcelona, va dir prou i ara és la reinad’una de les indústries més en voga del sector de la bellesa: “Volia deixar 4t de l’ESO i a casa em van dir «Doncs si no acabes el curs, treballes i guanyes els teus diners» i em vaig posar a fer ungles”.

Maritza Paz, així és com es diu la protagonista d’aquest article, es deixa caure exhausta dotze anys després d’aquell episodi en una de les butaques d’estil Chester, vellut blau marí i respatller alt que hi ha a l’entrada d’un dels seus salons d’ungles a l’extraradi barceloní. Després de diversos anys treballant en el sector, ara és la propietària d’una de les marques més reconegudes del món de l’anomenat nail art (art d’ungles, en català), la tendència més extravagant de l’esmalt que ha revolucionat el sector a nivell mundial i que ja mou milers de milions d’euros a l’any.

Sota el nom de Dvine Nails, l’empresa que va crear ara fa cinc anys, els dits de Paz (i els de les seves treballadores) s’han fet famosos perquè són capaços d’esculpir ungles postisses de diversos centímetres de llargada amb els dissenys més extravagants: en fa amb pedreria brillant, amb traços imperceptibles que poden emular cels estrellats, hi incrusta làmines nacarades, cadenes daurades, miniflors i minimuffins i, de fet, qualsevol objecte que es proposi. N’hi ha prou amb fer un scroll ràpid pels Instagrams d’artistes famoses com Rosalía, Nathy Peluso i Bad Gyal per veure que les icones pop del moment li confien els seus dits, i els seus secrets (“són moltes hores!”, diu Paz mig somrient, sense donar, per ara, cap detall). Volent-ho o no, s’han convertit en les cares visibles d’una indústria que cada cop obre més locals arreu del món i que no només viu un moment dolç (amb permís de la pandèmia), sinó que, segons calculava ara fa tres anys Grand View Research, va camí de facturar 15.000 milions de dòlars (12.240 milions d’euros) l’any 2024. A Espanya, segons l’Associació Nacional de Perfumeria i Cosmètica Stanpa, la manicura dona feina a prop de 10.400 persones i hi ha entre 3.000 i 3.500 locals que s’hi dediquen exclusivament, a banda dels centres d’estètica.

“Crec que no hi ha res que no càpiga dins d’una ungla”, continua la jove emprenedora, i de seguida torna a desbloquejar el mòbil, obre la galeria de fotografies i remena cap avall fins que troba el disseny que fa pocs dies va fer-li a la Nati, com anomena la cantant de Business woman : unes ungles infinites que comencen blanques i es van degradant fins que es converteixen en un trencadís de purpurines multicolor. Aquest posat d’atrevir-se (des de la candidesa absoluta) amb tot, d’haver perdut la por a equivocar-se, és, segurament, l’actitud que l’ha dut on és. Ara té 27 anys, sis treballadores a càrrec i dos salons -un a Cerdanyola del Vallès i un de més recent a Barcelona-. Així és, menuda ella i “massa ingènua”, diu, amb les ungles curtes més normals del món, Maritza Paz, un dels noms propis del nail art.

Mentre les seves mans juguen nervioses -ara s’enretira els cabells darrere l’orella, ara s’estira les mànigues de la dessuadora fúcsia que totes les treballadores duen amb el logo al pit-, explica que des de fa un temps a Dvine Nailstambé fan cursos i que han creat la seva pròpia marca de productes d’esmalt que venen per internet. “Si em diuen que faig ungles chonis m’és igual. Això va de guanyar-se la vida i ser feliç”, sentencia. De cop, tomba el cap i crida: “Alexa, posa música alegre!” I llavors tot encaixa: la radiofórmula, les butaques de vellut suau, les maletes decoratives plenes de lluentons platejats apilades a l’entrada i la figureta del gatet negre que la mira des del mostrador.

Filla d’un conserge i d’una treballadora de supermercat que van venir d’una regió costera del Perú, fins a Barcelona en busca d’un futur millor, Maritza Paz recorda que arran d’un curs va començar fent ungles a casa -“Havia de tancar els meus gossets cada cop que venia una clienta”- i que el seu primer local a Cerdanyola del Vallès era molt petit -el lloguer amb prou feines li costava 200 euros-. “Bé, i l’aigua i la llum i els autònoms... Que això no t’ho ensenyen a l’institut, i haurien de fer-ho”, es queixa. Després va conèixer per feina Paula González, guanyadora de la 15a edició de Gran Hermano, i li va proposar de fer-li les ungles: “Allò ens va ajudar molt”. Ràpidament, els likes van començar a ploure i, en poc temps, es van convertir en clientes i més clientes. Ara tenen 166.000 seguidors a Instagram. “A les xarxes socials els devem moltíssim: et diria que la nostra feina la fem un 50% nosaltres i un 50% la bogeria de les xarxes”, reconeix, mentre ensenya al mòbil els centenars de missatges que reben demanant informació.

La resposta que donen, normalment, agrada, perquè a Dvine Nails els preus no són estratosfèrics: als seus salons s’acosten cada setmana desenes de dones de totes les edats -també homes- que es fan ungles que costen des de 20 euros, les semipermanents més senzilles (tot i que aquí el concepte senzill pren una altra dimensió), fins a 150-200 euros. Aquestes últimes superen les sis hores de feina. El pitjor? Quan aquestes sessions els coincideixen amb la regla: “No saps com posar-te quan et fa tant de mal la cintura”.

Si be fa dos anys va valorar l’opció de créixer i la marca va aterrar a Barcelona, Maritza Paz prefereix seguir treballant al saló de Cerdanyola, on resideix: l’extraradi, al qual ella pot presumir d’haver portat algunes de les famoses més internacionals de casa nostra, enganxa. Gairebé tant com el format dels centres d’ungles, olor de químics a part -“Jo ja no ho noto!”, reconeix ella-: “Al final som persones que compartim hores de temps tranquil, i això fa que surtin tots els temes que ens preocupen: hem viscut divorcis, pèrdues de feina, nous amors, embarassos que després han sigut parts. També molta plorera i moltes rialles!” En una entrevista, de fet, va confessar que va sentir Malamente a través del Bluetooth del local abans que sortís. Diu que amb Nathy Peluso fan algunes de les ungles més extremades i que sovint acaben demanant una pizzaperquè la sessió s’allarga. I que “òbviament” totes les famoses que li venen ho fan en xandall (i taxi).

La cara B del negoci també l’entoma amb calma. Maritza Paz sap que venen mesos de remuntar l’impacte econòmic que la pandèmia ha causat a Dvine Nails. Diu que no s’ha plantejat prescindir de cap treballadora i evita parlar de xifres concretes, però calcula que aquest 2020 han facturat un 60% del total que esperaven a principis d’any i admet que, si fa un any i mig tenien dos mesos de llista d’espera, ara donen cita en menys d’una setmana. “A part de les setmanes que hem hagut de tancar, tenim moltes clientes que ens anul·len cites perquè han perdut la feina o no han cobrat l’ERTO o l’atur”, explica.

El tancament de centres d’estètica que ha dictat el Govern en diverses ocasions des del març ha passat factura al sector i Paz no és l’única que ho ha notat: “La lliçó que m’enduc com a jove emprenedora és que sempre has de procurar tenir estalvis”.

El nom de Yolanda Beltrán, CEO de Nails Factory, és un altre dels que expliquen el furor de l’esmalt a Espanya: ella reconeix que algunes de les franquícies de la seva marca han abaixat la persiana pel covid, però fa una lectura “positiva” de l’any perquè han seguit obrint botigues en algunes de les ciutats més importants d’Espanya. En total han sobreviscut a la pandèmia 160 establiments de Nails Factory, que aquest 2020han atès 2 milions de clientes i han facturat 24 milions d’euros.

On s'estudia aquesta professió? Són diverses les veus que reconeixen que hi ha poca proposta formativa homologada. La creadora de Dvine Nails, de fet,amb prou feines recorda el curs on va aprendre a fer ungles acríliques amb una professional. Després, diu, van venir moltes hores de vídeos a internet. Un dels centres privats que ofereixen formació és l’Escola Thuya, on es poden fer diferents cursos a partir de 299 euros. En els últims dos anys, en aquest racó de Sant Gervasi també ha impactat la moda del nail art : han tingut un 50% més d’afluència, i ara fins i tot tenen llista d’espera. Moltes de les alumnes que hi passen acaben obrint els seus centres o es fan autònomes, expliquen.

Des del Cluster Beauty Barcelona destaquen d’aquesta branca de l’estètica que impulsa l’autoocupació i permet a les professionals -la majoria són dones- començar a treballar de manera relativament ràpida. Les que acabin d’empleades tindran, segons conveni, un sou al voltant dels 1.000 euros a Catalunya. Al final, això va de dones que es busquen la vida, de dones que no van encorbatades i que sovint són anònimes. Fins i tot Maritza Paz, que ha esculpit ungles protagonistes de videoclips d’abast mundial, ho és: “La majoria de cops només em reconeixen si em veuen els tatuatges que duc a les mans”.