La dissenyadora catalana que ha enamorat Kim Kardashian

“Caminante, no hay camino, se hace camino al andar ”. La dissenyadora Cristina Fernández resumeix amb aquest vers d’Antonio Machado la seva arribada al sector de la moda. “Tot va sorgir de manera molt naïf i del tot inesperada; segurament si hagués fet un pla de negoci no hauria ni començat!”, assegura Fernández, que l’any 2009, amb la crisi, es va veure obligada a tancar el despatx d’arquitectes on treballava. “Un mes després donava a llum la meva primera filla, l’Ona”. Aleshores, aquesta arquitecta es va bolcar en la maternitat. “El despatx d’arquitectura ens havia anat molt bé, però la crisi era imparable en el nostre sector”, admet Fernández.

Després d’això, la seva entrada al món de la moda va ser, com diu ella, “per necessitat”. “La meva filla patia molt d’otitis i no trobava cap barret que li cobrís les orelles i que alhora m’agradés prou, així que vaig decidir confeccionar-n’hi un jo mateixa”, recorda Fernández. “Jo no sé cosir ni un botó, de manera que vaig fer un dibuix, vaig comprar les teles i les tires i vaig demanar a una modista del barri, de les de tota la vida, si ella podia cosir el que havia dibuixat”.

Aquest va ser el primer dels tres hits que van impulsar la carrera de Fernández amb Little Creative Factory, que inicialment va néixer amb només roba infantil. “De manera totalment inesperada el barret va tenir un èxit brutal; em paraven pel carrer per preguntar-me on l’havia comprat i quan entrava a les botigues de roba de nens em feien la mateixa pregunta. Volien saber la marca, interessats a poder-lo vendre”, recorda Fernández sis anys després, encara sorpresa.

La seva reacció va ser ràpida. “Vaig fer 400 gorros en un taller, els vaig agafar tots i vaig anar a deixar-los a les millors botigues de roba de nens que coneixia, entre les quals n’hi ha algunes que són un referent en moda infantil, com ara 248 Barcelona i Suit Beibi. Van ser les dues primeres botigues que van creure en mi”, explica Fernández. Aquesta emprenedora no es va quedar aquí. “Després de fer això vaig agafar la meva filla, a qui encara li donava el pit, i vaig anar per tot Espanya amb l’AVE per fer el mateix: deixar els gorros a les millors botigues que vaig poder”.

Així va començar el seu negoci de roba infantil, que es venia per internet i en botigues multimarca. El següent pas va ser fer una aposta forta per estar present a les fires internacionals i trobar compradors. “Sempre he tingut clar que volia projectar una imatge internacional i per això, malgrat que dissenyem i produïm a Barcelona, el nom de la marca és en anglès i totes les nostres comunicacions són en aquest idioma”, explica Fernández.

El segon hit no va trigar a arribar. “Un dia vam rebre per internet una comanda de 2.000 euros, que en aquell moment era molt”, explica la dissenyadora. “La clienta era Kim Kardashian, que va comprar per a la seva filla tots els models de banyadors que teníem, uns 10 o 15, tots de la talla 2”, recorda. Poc després, una revista va publicar una fotografia de la model, durant el seu segon embaràs i acompanyada de la seva filla, que lluïa, precisament, un banyador de Little Creative Factory. “Això ens va emocionar moltíssim, però a més ens va donar molta repercussió, sobretot a les xarxes socials”, explica la dissenyadora i fundadora de la marca.

Després d’això, Fernández va decidir anar a Nova York i allà també va enamorar el fotògraf Lee Clower (tercer hit ), que, entre altres coses, ha sigut el fotògraf de Michelle Obama. “Va ser una altra gran sort; Clower ens va dir que ens volia ajudar i en dues setmanes ens va ajudar a debutar a la passarel·la de Nova York. Crec que aquest va ser el moment més pletòric de la meva vida”, confessa Fernández.

Avui aquesta pime d’una desena de treballadors ja ven a més de 30 països d’arreu del món, sobretot als Estats Units, que representen un 40% de la seva facturació. Fa un any van obrir la seva botiga emblema al barri de la Ribera de Barcelona i, segons les dades del Registre Mercantil, el 2015 van deixar de perdre diners. El 2016 (últim any amb resultats publicats) van fregar els 700.000 euros de facturació i, segons avança la companyia, el 2017 les vendes van superar el milió d’euros.

L’objectiu ara és arribar als 1,8 milions aquest any i millorar el benefici net, que el 2016 es va quedar en els 10.000 euros. “He caigut i m’he aixecat diverses vegades”, assegura aquesta dissenyadora, que manté que el més important és “confiar en un mateix”. “Em deien que no era el moment, que no em feia falta, però la meva inquietud creativa va sortir en forma de barret i s’ha convertit en un negoci”.