D’accident en accident fins a la victòria final

És cert que la del cotxe autònom és una carrera cap al futur plena d’accidents, entre altres coses perquè, tot i que aquests prototips -encara que cada cop ho són menys- porten més de cinc anys provant-se ininterrompudament, només en sentim a parlar als mitjans quan passa una desgràcia. Per petit que sigui l’accident -i la majoria, que se sàpiga, no passen de cops i bonys-, quan això succeeix, la notícia salta a les pàgines dels principals diaris i cadenes de televisió.

Però l’estadística és molt tossuda i els números demostren, per exemple, que en percentatge de quilòmetres recorreguts, els Tesla amb capacitat per autoconduir-se tenen un 70% menys d’accidents que els cotxes conduïts per un humà: la freda màquina torna a vèncer les imperfeccions de l’ànima humana. Tant és així, que aquest fabricant tempteja la idea de crear la seva pròpia companyia d’assegurances perquè creu que les tradicionals no bonifiquen prou els amos dels seus cotxes autònoms.

L’objectiu de Tesla és arribar a un 90% de reducció d’accidents en conducció autònoma respecte als vehicles conduïts per humans, tot i que l’empresa registra l’únic accident mortal que es coneix fins ara. Va ser el juliol del 2016 en una carretera de Florida quan un Tesla Model S es va estimbar contra el lateral d’un camió que se li va creuar d’una manera inesperada.

El conductor de l’automòbil, que estava assegut al volant tal com exigeixen les lleis als EUA, estava mirant una pel·lícula de Harry Potter en el moment de l’accident, havia posat el mode de conducció autònoma i es creu que anava a gran velocitat: li havien posat vuit multes de trànsit en l’últim any. De tota manera, Tesla va reconèixer que els sensors del cotxe haurien d’haver funcionat i activat la frenada, i va atribuir l’error a un possible enlluernament d’aquests sensors pel reflex del sol a la planxa del camió.

Ara bé, el conseller delegat de la companyia, el carismàtic Elon Musk, també va fer notar que era la primera mort en 209 milions de quilòmetres de conducció en mode autònom en cotxes de la seva companyia, quan en els vehicles conduïts tradicionalment es produeix una mort cada 96 milions de quilòmetres recorreguts; és a dir, més del doble. De moment, segons destacava el New York Times dilluns passat, la valoració de Tesla ja és més gran que la de Ford, tota una fita que pot indicar el començament d’una nova era en la indústria del motor.

L’estadística també juga a favor de Google, propietària de l’altre gran projecte existent perquè el cotxe autònom es faci habitual als nostres carrers i carreteres. Google és el pioner en aquest sector amb el seu prototip Koala del 2014, que manté en fase de proves en trajectes curts i amb una velocitat màxima de 80 quilòmetres per hora. Però, a més de Koala, Google ha adaptat un model Lexus RX345h per acostar-se a un futur cotxe amb sortida comercial i que pugui conduir-se tant en ciutat com en carretera.

Se sap que amb aquests dos models Google comptabilitza un total de tretze accidents en un any, entre el 2014 i el 2015, però tots amb una progressió espectacular: si vuit es van produir en els últims tres mesos del 2014 sobre un total de 85.295 quilòmetres recorreguts, en els següents deu mesos només es van produir cinc accidents sobre 595.457 quilòmetres. Aquesta millora dona una idea del ritme al qual s’augmenta la seguretat en aquest tipus de vehicles.

Tal com assegurava Brad Templeton, el pare del model Koala, al diari El País el juliol del 2015: “Els humans conduïm pitjor que les màquines”. Potser aquest és el motiu pel qual a partir de l’any que ve serà legal fer servir cotxes autònoms a les carreteres de Califòrnia. Templeton al·ludia en l’entrevista al factor imprevisible del comportament humà, que de vegades és capaç de comportar-se de manera irracional per pànic o instint de protecció.

En referència a aquest punt hi ha la paradoxa que la manera més racional d’evitar un accident mortal entre dos cotxes gairebé sempre implica que el vehicle infractor se suïcidi. Alguns estudis han comprovat que la majoria dels enquestats aproven aquest comportament, però mai comprarien un automòbil que l’adoptés. De tota manera, s’especula que en un trànsit de cotxes autònoms el risc de col·lisions mortals serà pràcticament inexistent.

No està tenint tan bona sort el tercer projecte existent. Es tracta d’Uber, que té un interès no tant com a fabricant sinó com a empresari ultraliberal a la recerca del màxim marge de benefici. Uber creu que si aconsegueix un cotxe sense conductor que sigui eficaç en la conducció en ciutat, i obté l’aprovació de les autoritats, podrà prescindir dels seus xòfers i solucionarà de cop la sagnia econòmica que li generen.

Però de moment la fortuna no li somriu en les seves proves amb models Volvo XC90. El desembre del 2016 la companyia de taxis es va veure obligada a retirar la seva flota de cotxes autònoms dels carrers de Califòrnia per culpa de l’actual llei -que canviarà el 2018- i fa pocs dies un espectacular accident d’un d’aquests automòbils en una autopista d’Arizona va determinar la companyia a suspendre les seves proves. De moment.