El cobrador del frac que reclama els impagaments a través de la pantalla

Espanya és el segon país d’Europa on més s’allarguen els terminis de pagament, només per darrere de Bòsnia, segons l’Informe Europeu de Pagaments elaborat per la consultora Intrum. Avui dia les empreses han de destinar una part important de temps i recursos a reclamar els impagaments dels seus deutors. Hi ha una empresa amb seu a Barcelona, però, que presumeix de reduir els costos de seguiment de les factures un 80%.

Dunforce és, en essència, una start-up que automatitza la gestió del cobrament de les factures impagades. “Dedicar temps i esforços a aquesta tasca no aporta valor afegit a les empreses”, opina Joachim Carpentier, desenvolupador de negoci de Dunforce.

La seva tasca és senzilla d’entendre. De seguida que la companyia interessada a contractar-los es posa en contacte amb ells, els engranatges comencen a funcionar. Alguns dels empleats de Dunforce treballen colze amb colze durant uns dies amb la firma en qüestió per desenvolupar un pla específic de reclamacions i bolcar totes les factures pendents de cobrament. Tot seguit, Dunforce adapta el seu software a les necessitats de l’empresa perquè pugui reclamar tots els documents. De mitjana, aquest procés dura uns quinze dies. El resultat és una plataforma de cobrament online específica per a cada empresa on el nom de Dunforce no apareix enlloc. “Tot s’envia des de l’e-mail del nostre client”, explica Carpentier.

Dunforce té ara mateix més de 500 clients, entre els quals destaquen autèntics gegants com Telefónica. No obstant això, la gran majoria de firmes amb què treballa són petites i mitjanes empreses. Instal·lar la tecnologia de la start-up té un cost de 100 euros. D’altra banda, cada factura que entra dins la seva plataforma té un cost variable que, com a màxim, és d’un euro. Aquest volum permetrà a Dunforce tancar l’any amb una facturació de 750.000 euros.

Paradoxalment, és en els mercats on els impagaments són menys freqüents que l’empresa genera més ingressos. “A Espanya, per exemple, es veuen els retards com una cosa estructural”, apunta Carpentier. Ells estan centrats en països com Holanda o França, i ja estudien expandir-se cap a altres indrets com el Japó o Suïssa.