Científic busca empresari (i per fi es troben)

És un missatge que ressuscita de manera recurrent: “Cal acostar els parcs de recerca a les empreses”. I, tot i així, l’equació per trobar l’investigador-emprenedor perfecte encara no té una solució clara. Els últims que han intentat combatre aquest buit són la fundació Mobile World Capital a través del programa The Collider. Demà el seu patronat -en formen part l’Estat, la Generalitat, l’Ajuntament i empreses privades del sector- posarà en marxa la segona edició d’aquesta convocatòria per buscar científics que vulguin convertir en empreses les seves troballes.

“Hi ha converses que queden dins la universitat sense implicar les corporacions”, explica Òscar Sala, director del programa. Perquè comencin a parlar, The Collider es dedica a fer una crida per identificar projectes de les universitats i els centres de recerca que siguin susceptibles d’arribar al mercat. L’any passat s’hi van presentar 400 persones i la selecció final va ser de vuit idees, de les quals un any després han nascut quatre empreses. “Les primeres setmanes les dediquem a crear equips de tres persones que reuneixin els dos perfils, i quan són sòlids creem les companyies”, diu Sala, que el 2017 va comptar amb un pressupost de 300.000 euros. En la seva opinió, no tots els projectes d’investigació responen a les necessitats de la indústria, però això no significa que el discurs de la transferència tecnològica sigui un mite. A The Collider, defensa, hi ha l’exemple més clar.

Samantha López, Oliver Balcells i Joan Grasas no havien treballat mai plegats. De fet, venien de mons completament oposats: la primera és biòloga, el segon s’ha dedicat a les finances i el tercer al disseny de producte. Entre tots tres van agafar la llavor d’un projecte del Centre de Recerca Matemàtica i de la UB nascut de la investigació de la professora Aurora Hernández-Machado per crear RheoDX. Aquest és el nom d’un petit dispositiu que permet monitoritzar malalties de la sang en pocs minuts i amb una sola gota.

L’empresa va arrencar amb un prototip que només s’havia provat dins el laboratori i sense tenir en compte les demandes de la indústria de la salut. “Teníem una pedra que hem anat llimant fins que n’ha sortit un diamant”, assegura Balsells. L’equip fundador creu que el dispositiu té un “potencial enorme” per evitar segones visites als hospitals i, per tant, reduir costos. El primer mercat en què s’han fixat és el de les transfusions. Fa deu dies la companyia va obrir una ronda de finançament per captar 350.000 euros a través de la plataforma catalana de crowdfunding Capital Cell. Després, vol aconseguir-ne 150.000 més amb un crèdit d’Enisa. “Ja tenim més de la meitat dels diners coberts”, afirma Balcells. L’empresa barcelonina començarà la validació clínica amb el Banc de Sang i Teixits, l’Hospital de la Vall d’Hebron i el Clínic al gener, i després vol aprofitar la injecció de diners per començar la industrialització del seu dispositiu.

A més de RheoDX, els deu mesos a The Collider també van servir per crear Saalg Geomechanics, una eina per mesurar el terreny en temps real durant les obres civils que ja ha rebut una inversió de la multinacional constructora mexicana Cemex. A la segona convocatòria del programa Sala assegura que hi participaran una setantena d’universitats i centres de recerca, un centenar d’empreses que participaran en el procés de validació dels prototips i una vintena d’inversors que supervisaran el resultat final. “Ens han arribat més de 250 candidatures”, afirma el director del programa de la fundació MWC, que busca iniciatives en àmbits com la mobilitat o la indústria 4.0. D’aquestes propostes, hi haurà deu projectes d’investigació que tornaran a passar pel sedàs de l’emprenedoria i (previsiblement) es convertiran en start-up.