Botiguers ‘online’ a temps parcial per revifar el consum responsable

Les cooperatives de consum són una alternativa cada cop més habitual per als consumidors que prefereixen omplir el cistell amb productes de proximitat. Aquestes cooperatives, però, demanen un cert compromís i temps que no tots els usuaris poden assumir. És per això que hi ha nous models que busquen connectar la comoditat del món online amb aquest nou estil de vida. El Rusc que Diu Sí! és un projecte d’economia col·laborativa que va néixer al bressol d’aquest fenomen: França. Es tracta d’una plataforma digital que permet crear comunitats a la xarxa per acostar consumidors i productors.

Quina és la diferència amb una cooperativa? El rusc -així és com s’anomena cadascun dels grups- el crea un microemprenedor, l’abella reina que s’encarrega de contactar amb els productors i gestionar les comandes. Els productes s’ofereixen a través de la pàgina web, on els membres del grup fan la seva comanda online. Per recollir-los, el responsable organitza un cop per setmana un mercat efímer, on els consumidors poden conèixer qui els planta les cebes o els cria els pollastres i emportar-se a casa els productes que han encarregat. No hi ha cap cost d’entrada per a l’usuari ni un compromís de permanència per continuar al grup, com passa a les cooperatives. A canvi de gestionar el rusc, el responsable s’emporta un 8% de les vendes, mentre que un altre 8% es destina a finançar la mateixa plataforma. De fet, en la majoria de casos amb els ingressos n’hi ha prou perquè el responsable pugui sufragar la seva pròpia compra. Segons la plataforma, aquestes tasques suposen unes vuit hores setmanals per al responsable.

Aquest és el cas de l’Anay Bueno, que ha arrencat el rusc del barri del Poblenou a Barcelona. En el seu cas, el projecte és una manera de complementar els seus ingressos i no s’ho pren com una feina. L’espai l’hi cedeix el restaurant vegetarià Sopa i, de fet, és el primer rusc sense carn ni peix de la capital catalana. “El meu pare va ser un dels pioners de l’agricultura ecològica a Espanya i m’agrada poder donar a conèixer aquesta manera de consumir”, explica l’Anay. Ell s’estalvia l’esforç logístic més feixuc, ja que són els productors els que es desplacen fins al mercat efímer per entregar les comandes als usuaris. “Per a molta gent pot ser el pas previ a entrar en una cooperativa de consum per a qui no té prou temps”, raona.

Per als productors, els permet fixar els preus ells mateixos i acostar-se al client al màxim. “Si hi poses facilitats, com la plataforma web, és més fàcil generar aquest canvi en la mentalitat de la gent”, diu Roger Solé, que des de fa tres anys entrega els productes del seu hort a Vilassar de Mar a diferents ruscos de Barcelona. També per a la Gisela Izard, pastissera vegana, el rusc es converteix en un aparador que a més els permet connectar amb diferents comunitats de consumidors de la ciutat. Actualment a Catalunya hi ha 31 ruscos oberts -alguns d’ells en construcció-, 80 productors locals i 8.500 consumidors registrats. A tot Europa -el projecte també s’estén a França, el Regne Unit, Alemanya, Itàlia i Bèlgica- ja hi ha 950 ruscos, 6.000 productors i 600.000 consumidors.

La start-up funciona amb una filial a Espanya, amb seu a Barcelona, però prefereix no compartir xifres sobre els seus ingressos finals. Segons l’organització, de mitjana un responsable de rusc a Espanya s’emporta uns 230 euros al mes, però a Madrid, la zona on tenen més activitat de l’Estat, els responsables poden arribar a guanyar uns 550 euros. De fet, asseguren que ja hi ha persones que gestionen més d’un rusc i ho han professionalitzat per convertir-ho en la seva font principal d’ingressos. Per declarar aquests guanys, però, els responsables han de fer-se autònoms o facturar a través d’una cooperativa.