‘Bitcoin’: l’alternativa a Wall Street embogeix

Una nit de 2010 un grup de programadors de Florida va calmar la gana amb dues pizzes a domicili. Els van costar 10.000 bitcoins pagatsde la seva butxaca virtual -uns 25 dòlars-. Avui, aquella mateixa xifra equivaldria a 80 milions d’euros. El bitcoin ha tornat els últims mesos mesos al focus mediàtic, després que la seva cotització hagi entrat en una escalada sense aturador. Aquesta setmana la criptomoneda més famosa del món ha superat la barrera dels 11.000 dòlars i en menys d’un any ha multiplicat per 10 el seu valor. El més sorprenent és que ningú es posa d’acord en el diagnòstic sobre el fenomen. Per definició, el bitcoin és una moneda virtual descentralitzada, és a dir, que circula sense dependre del suport d’una autoritat central i es fa servir per transmetre actius independentment de la geografia. Les transaccions estan encriptades i només un codi identifica el seu autor.

No és casualitat que aquest fenomen nasqués just després d’una de les crisis de confiança en les entitats financeres més grans que es recorden. El desastre de Lehman Brothers va crear la tempesta perfecta perquè entre la comunitat dels anomenats cyberpunks (activistes defensors de les llibertats i l’anonimat a la xarxa) agafés força la utopia d’un sistema monetari aliè als alts i baixos de la banca. El creador del Bitcoin, encara amagat sota el pseudònim Satoshi Nakamoto, va completar el 2009 la primera transacció feta amb aquest protocol i des d’aleshores la criptomoneda ha emprès una revalorització estratosfèrica.

Per què? Pep Lluís de la Rosa és doctor en enginyeria informàtica de la Universitat Autònoma de Barcelona i fa una dècada que investiga la manera de fer arribar les monedes digitals al nostre dia a dia. Aquesta setmana ha participat en l’Eurecat Mobile Forum, la trobada del centre tecnològic per analitzar la irrupció d’aquestes tecnologies. Per a l’expert, l’explicació que amaga el salt del bitcoin es troba sobretot en la seva adopció massiva. “Hem passat el moment de la corba en què això només interessava els investigadors”, assegura. Així doncs, considera que el creixement en la compra i venda d’aquesta divisa per a les transferències entre països és el causant de l’efervescència.

De fet, De la Rosa considera que elvalor del bitcoinno té sostre, perquè així com l’or, un bé finit, té una barrera, la criptomoneda va més enllà i no té límits. No obstant, creu que la bombolla s’estabilitzarà a mesura que la moneda digital arribi al gruix de la societat. És el mateix recorregut que hi veu Juan Caubet, director de la unitat de ciberseguretat de l’Eurecat. “Hi ha molta gent que s’hi ha posat per pura especulació i vol veure què en pot treure”, apunta. Així doncs, preveu que aquesta pujada es calmarà quan el seu ús es normalitzi. A diferència de l’economia tradicional, en què factors externs com la política poden influir en l’augment o la baixada del preu d’una divisa, en el bitcoin la decisió queda en mans dels algoritmes i tot depèn molt més de l’oferta i la demanda.

Malgrat tot, tecnòlegs i financers mantenen versions molt diferents sobre quin pot ser el final de la revolució bitcoin. El mes d’octubre passat, coincidint amb els nous rècords en el valor de la criptomoneda, el president i conseller delegat del banc nord-americà JP Morgan, Jamie Dimon, va assegurar que les persones que en compraven eren “estúpides”. El directiu considerava que el sistema era un “frau” i que “no acabarà bé”. És el mateix desenllaç que preveia l’economista i exdirector del Fons Monetari Internacional (FMI), Kenneth Rogoff: el preu de la divisa digital “caurà” en el futur. “És una bogeria pensar que el bitcoin suplantarà en algun moment els bancs centrals i la seva emissió de moneda”, afirmava el professor.

Malgrat els dards del sector financer contra la criptomoneda, la banca no ha deixat de fer notar el seu interès per la tecnologia en què precisament es basa el bitcoin. Es tracta de l’anomenada cadena de blocs (blockchain, en anglès), i és el protocol que permet validar una transacció sense que hagi de passar per un tercer. Com recorda Caubet, entitats com el BBVA hi veuen una gran oportunitat per reduir costos i ser més eficients, en un moment en què els baixos tipus els obliguen a buscar el marge per altres bandes. De fet, el blockchain també es pot aplicar a la indústria de l’automoció i l’administració pública. Tot allò que demani transparència per determinar el recorregut que fa un actiu quan canvia de mans és susceptible d’entrar en aquest univers.

Encara que el bitcoin viu un moment dolç, els experts reconeixen que hi ha problemes de base que encara no s’han resolt. Un dels temes que el sector no s’explica és el de la mineria. El bitcoin també té obrers. Els miners són els ordinadors repartits per tot el món que es dediquen a validar els milers de transferències que es fan a cada instant amb aquesta criptomoneda. I per aquesta feina, que consisteix en operacions matemàtiques molt complexes, obtenen una recompensa en bitcoins. Com recorda De la Rosa, més que imaginar-nos un mar de persones teclejant, aquest sistema es basa en nombroses granges d’ordinadors situades sobretot a la Xina.

No obstant, Caubet lamenta que aquest model encara és força lent. “Hi ha transaccions que poden trigar una hora a arribar”, explica aquest expert. A més a més, això s’ha convertit en una activitat “criminal per al medi ambient”: els càlculs que fan els miners requereixen una gran potència i, per tant, consumeixen molta energia.

El que els experts tenen molt clar és que el bitcoin no serà l’única divisa digital que intenti fer-se un lloc. En un temps de vida inferior al de la primera criptomoneda, d’altres com Ethereum ja han aconseguit pràcticament el mateix. La criatura del rus de 23 anys Vitalik Buterin va passar de valer una desena de dòlars a principis d’any a acostar-se als 500 aquesta setmana. Així, la bombolla que va impulsar Satoshi Nakamoto podria no ser l’única a esclatar.