L’algoritme antifestes d’Airbnb

Entre onada i onada i restricció i restricció, hi ha hagut 4.500 festes il·legals que no s’han pogut celebrar l’últim any a Barcelona. Si més no, que no s’han pogut fer en apartaments turístics (o que ho eren abans de la pandèmia) publicitats a Airbnb: qui ha fet de policia ha sigut precisament un algoritme d’aquesta plataforma de lloguer per a les vacances.

Es tracta d’un sistema que mitjançant la intel·ligència artificial impedeix als usuaris de l’aplicació de menys de 25 anys i amb menys de tres avaluacions positives al seu perfil llogar apartaments o cases senceres en zones pròximes a casa seva. Sí que poden reservar qualsevol mena d’habitatge lluny d’on viuen o si sol·liciten només habitacions a casa d’un particular o en un hotel. En aquest cas, és igual on les busquin.

Aquesta eina tecnològica no afecta els hostes que hagin aconseguit més de tres ressenyes positives ni els que reserven allotjaments per gairebé un mes. Aquest no és el perfil que es descontrola a ulls d’Airbnb.

Perquè, al final, tot és part d’una campanya de l’empresa per prevenir festes il·legals relacionada amb la pandèmia. El sistema porta un any actiu a Espanya i en aquest temps ha bloquejat aproximadament 50.000 reserves. I això que en realitat l’origen d’aquesta tecnologia és previ a l’esclat del covid.

La idea es remunta a la nit de Cap d’Any del 2018, quan Airbnb va començar a estudiar el comportament dels seus usuaris amb la intenció de descobrir patrons i poder estar preparats per respondre a les incidències més recurrents en el futur. Per exemple, van comprovar que determinat tipus de reserves (només per una nit i venint d’un públic en concret) acostumaven a acabar en festes de les quals es derivaven problemes, bé amb el propietari de l’apartament, bé amb els veïns de l’edifici.

Però el que d’entrada consistia sobretot en saber quan calia tenir més personal activat per atendre incidències, amb la pandèmia es va convertir en una eina perfecta per detectar reserves que amb tota probabilitat tenien intenció de saltar-se diverses de les restriccions del moment. Aquest algoritme es va començar a utilitzar als Estats Units i al Canadà, i els bons resultats el van portar fins a Espanya.

Aquí aquesta campanya ha anat una mica més enllà. Ha sigut al mercat espanyol on l’empresa ha estrenat una via complementària de detecció de festes: una línia directa per a veïns molestos amb un pis Airbnb. En aquest cas, el sistema és un formulari web que cau a mans d’alguna de les persones d’atenció al client que estiguin treballant al moment de rebre la queixa, que atendrà la persona per correu electrònic o telèfon i que s’encarregarà d’esbrinar més sobre el cas. El primer és veure si efectivament el pis conflictiu és una reserva feta mitjançant Airbnb, i si ho és intentar contactar amb el propietari perquè se’n faci càrrec.

A més, en cas d’arribar tard, la idea és que la queixa sigui realment atesa: si un pis té moltes alertes d’aquest estil pot acabar vetat a l’aplicació.

“Volíem que tothom disfrutés de l’estiu de manera segura, i si bé la immensa majoria dels hostes de la nostra plataforma són veïns responsables, estem absolutament decidits a obstruir i eliminar qualsevol persona que tingui la intenció de tenir una conducta irresponsable”, justifica el director de polítiques públiques de l’empresa, Patrick Robinson.

De fet, encara hi ha una tercera pota en què l’empresa ha confiat per esquivar aquestes reserves que intueixen problemàtiques: uns aparells instal·lats als pisos en qüestió que monitoritzen el soroll i que en les seves versions més professionals avisen el propietari quan se superen nivells excessius.

Instal·lar aquests sistemes és, precisament, cosa dels propietaris i, per tant, Airbnb va decidir incentivar-ne l’ús subvencionant-ne la compra des de la tardor de l’any passat. Encara ara ofereixen descomptes pels aparells, que si estan instal·lats en apartaments d’arreu del món és en part gràcies a una tecnologia catalana. Una de les empreses amb què treballa Airbnb en aquesta àrea és Roomonitor, una tecnològica de dos germans barcelonins que, diuen, ja ha arribat a gairebé cent ciutats.