Michael Kerkloh: "Cada vol de llarg radi dóna feina a 200 persones"

MunicL'aeroport de Munic és un dels somnis de l'empresariat català. Malgrat tenir unes dimensions lleugerament superiors a les del de Barcelona, Munic no és una potència turística com la capital catalana. Els seus mèrits són haver aconseguit convertir-se en un hub (centre de connexió de vols) malgrat tenir al mateix país un germà gran com Frankfurt, més o menys com li passa a l'aeroport del Prat amb Barajas.

L'esclat de l'aeròdrom muniquès s'ha produït en l'última dècada, concretament des que el 2003 es va inaugurar la segona terminal, que està controlada íntegrament per Lufthansa i pels seus socis de Star Alliance. "Vam crear una joint venture financera amb Lufthansa", explica Michael Kerkloh, conseller delegat de l'aeroport. Lufthansa té el 40% del capital de la segona terminal, mentre que el 60% restant està en mans del mateix aeroport (el repartiment dels beneficis es fa en la mateixa proporció). Gràcies a aquesta aliança, Lufthansa es va garantir unes instal·lacions prou àmplies i modernes i, a canvi, hi ha instal·lat una base des d'on ofereix nombrosos vols de llarg radi. "Som l'únic aeroport que aplica aquest model [d'aliança directa amb una aerolínia]", diu Kerkloh. "Hem demostrat que és un model viable financerament i em pregunto per què ningú l'ha copiat". A més, la gestió de tot l'aeroport està repartida entre el govern federal alemany, el govern bavarès i l'Ajuntament de Munic.

Kerkloh té calculat que cada vol de llarg radi "suposa la creació de 200 llocs de treball directes". Actualment, l'aeroport de Munic té 25 vols d'aquest tipus, cosa que equival a uns 5.000 llocs de treball (a Barcelona, actualment hi ha 23 rutes intercontinentals). Aquestes dades demostren el potencial d'aquest sector en la lluita contra l'atur. "A més -recorda Kerkloh-, a diferència d'altres sectors manufacturers, aquest és un sector on no et pots endur la producció a un altre país".