Vocdoni, el miracle del vot electrònic a Òmnium i al Barça

BarcelonaS'acosten eleccions. Només amb aquesta frase, les arques públiques ja tremolen, i el 2023 el calendari electoral serà especialment dens: generals, municipals, i un munt més de cites a les urnes a mostres de població més acotades o segments concrets. I cada cop que s'han de muntar uns sufragis, els pressupostos s'han d'estrènyer. Només amb un parell de xifres ho veurem clar: les darreres eleccions generals espanyoles, celebrades el 2019, van costar un total d'uns 175 milions d'euros. D'aquests, 130 milions són en concepte d'organització, i aproximadament uns 45 més es destinen a subvencions als partits polítics.

Quan diem organització ens referim a tot allò que cal per anar a votar al col·legi electoral: paperetes, urnes, impressió, reforç a Correus i facilitar el vot per correu, escrutini, logística, cossos de seguretat i un llarg etcètera. Tenint en compte que actualment el cens –actualitzat a març del 2023 i amb dades de l'Oficina del Cens Electoral de l'INE– és de 35 milions de votants a Espanya, el preu és de 3,7 euros per cada elector. L'única manera de reduir dràsticament tots aquests costos seria habilitant el vot electrònic: el cost disminuiria fins als 3 cèntims per votant.

I no només es tracta de reduir el cost, sinó de facilitar les coses. Gent hospitalitzada que s'ha de desplaçar per votar o directament no ho pot fer, gent gran a qui li suposa un suplici arribar-se a un col·legi electoral, persones que viuen a l'estranger, gent que ha marxat de viatge per les raons que siguin... Hi ha un cúmul de situacions que fan difícil exercir el vot en cada crida a les urnes.

Tot plegat és la tasca que procuren facilitar des de Vocdoni, una start-up catalana nascuda el 2018 de la mà d'un grup d'emprenedors i experts en criptografia i tecnologies descentralitzades que van decidir desenvolupar un protocol de vot digital avançat que posa èmfasi en més seguretat, més verificació i més transparència respecte als sistemes de vot digitals tradicionals de codi tancat que avui dia existeixen i que, segons els creadors de Vocdoni, "funcionen com una caixa negra".

La catalana Scytl ha estat durant anys tota una pionera en matèria de vot electrònic, però el cert és que en els darrers anys la seva trajectòria s'ha vist truncada per problemes financers i, segons apunten al sector, també per certes mancances en la seva tecnologia. Actualment, Vocdoni compta amb vuit treballadors, però no ha volgut revelar la seva facturació. A principis del 2023 es va integrar en la Digital Catalonia Alliance (DCA) –l'entitat que funciona com a aliança dels principals sectors tecnològics emergents de Catalunya– per potenciar la innovació i expansió de la blockchain a l'ecosistema digital català.

Aquesta és la clau, segons expliquen a l'ARA Marta Sancho i Ferran Pallàs, dos dels integrants de l'equip de Vocdoni, que fa que encara no es cregui en el vot electrònic, però "és possible i hi ha exemples que ho evidencien, com Estònia, que és un país clarament pioner en termes d'identitat digital". Així, Vocdoni facilita que "qualsevol organització pugui disposar de les màximes garanties de vot digital per cobrir les seves necessitats de governança d'una manera segura, transparent i d'acord amb els requisits legals".

El Barça, Òmnium i Bellpuig

El que s'ha proposat Vocdoni no és un impossible, tot i que l'empresa admet que l'ecosistema té traves importants per arribar a fer del vot electrònic la realitat en unes eleccions amb un cens molt gran. De moment, en censos més petits, Vocdoni ja ha dut a terme amb èxit algunes votacions. L'empresa va veure la llum el 2018, i el 2019 ja va treballar en el desenvolupament d'una versió millorada del protocol de vot i la plataforma. El 2020 va celebrar la primera votació rellevant a través de la seva tecnologia, i va ser a les eleccions d'Òmnium Cultural, amb un cens que supera els 180.000 membres.

Més endavant, el juliol del 2022, Vocdoni va executar un projecte amb vot anònim per al FC Barcelona. Va ser a les eleccions al Consell Consultiu de Penyes Barcelonistes, amb més de 30 grups de penyistes cridats a les urnes. També ho va fer amb èxit el maig del 2022, quan va aconseguir fer la primera votació completament digital organitzada per un organisme públic: l'Ajuntament de Bellpuig.

"L'alcalde de Bellpuig havia sentit a parlar de la possibilitat del vot electrònic i de Vocdoni i es va interessar pel projecte. Com que era una consulta no referendària, va considerar que era una bona oportunitat per provar-ho i estalviar així als vilatans la necessitat de traslladar-se fins a l'ajuntament per votar –explica Ferran Pallàs–. Va sortir tot perfecte, vam assistir a tothom qui ho necessitava i ningú va tenir cap problema, i això que és una població força envellida". "Al final, és el mateix que quan anem a un restaurant i ja mirem la carta des del mòbil a través d'un QR, o quan fem un Bizum o confirmem una transferència bancària... Ens hem acostumat a fer-ho tot digitalment, i votar ha de poder ser el mateix –afegeix Marta Sancho–. La gent més gran, o ja n'ha après, o té algú que la pot ajudar, o pot recórrer a nosaltres".

Els pilars necessaris

A Vocdoni es defineixen, abans que com una empresa, "com un grup d'activistes digitals amb voluntat d'ajudar la societat" a través dels seus coneixements en blockchain, dades i programació. "A Catalunya, país on des de fa uns anys la pràctica de votar ha agafat encara més força, el vot electrònic és d'interès comú per força", diu Marta Sancho a l'ARA. "Si es fa servir la tecnologia blockchain i els nodes al món financer, ¿per què no hauríem d'aplicar-ho a les eleccions i la governança?", es pregunten des de Vocdoni.

Segons els creadors, hi ha cinc característiques imprescindibles per tal que el vot electrònic sigui segur, que s'han de complir sempre i que no tothom al sector ha estat capaç d'assolir. Es tracta, en primer lloc, de la verificabilitat universal, que vol dir que tot el protocol és transparent i auditable, de manera que tothom pot estar segur que una votació s'està duent a terme de manera legítima i sense interferències. Aquest, asseguren, "és un dels trets diferencials més importants respecte als sistemes de vot digital tradicionals". En segon lloc, l'alta escalabilitat: el sistema permet més de 40.000 vots per minut i cobreix les necessitats de la majoria d'organitzacions. En tercer lloc, la flexibilitat: el procés permet introduir votacions de pregunta amb resposta simple o altres de més complexes, com el vot quadràtic o el rànquing.

La privacitat és un altre element, i assegura "l'anonimat de l'usuari, per evitar coses com la coacció". Això es fa a través de la "tecnologia zero-knowledge i blind-signatures sense comprometre la verificabilitat dels resultats", expliquen. I tot plegat porta a una "resistència a la censura", pel fet que està basat en tecnologies descentralitzades: el codi no està en un servidor central, sinó que es replica per diversos servidors. A més, és codi obert i sota llicències de codi lliure; per tant, això fa que qualsevol error en el codi o en el procés es pugui revisar, corregir i millorar.

I si és possible, ¿per què no es fa realitat?

Segons Sancho i Pallàs, hi ha un problema "de voluntat política". "Si tothom fos com l'alcalde de Bellpuig, estaríem molt més avançats, però al ritme que anem, d'aquí deu anys encara no serà una realitat", lamenten. El principal problema i que deriva de la poca voluntat col·lectiva és la inoperància en la identitat digital. Tenir un bessó digital és el principal requisit per poder garantir digitalment amb tota seguretat que la persona que vota és qui diu que és i, per exemple, "Estònia ha trigat vint anys a solucionar aquest tema, és llarg i cal posar-se les piles", expliquen.

Aquí, però, "estem a anys llum de la identificació digital", critiquen. I afegeixen: "I no es tracta només de Catalunya, és un tema general, Espanya, Europa... A tot arreu falta una mica d'acció en aquest sentit". "El que sap greu és que la tecnologia existeix, està provada i funciona, però és evident que el sector necessita rodatge. Un rodatge que no tindrà si no se li donen oportunitats, i perquè en sorgeixin cal voluntat política per avançar en la identitat digital, és un peix que es mossega la cua", lamenten.