Vilafranca somriu de nou amb el renaixement de la històrica empresa de mitges Marie Claire

ValènciaNomés quedava una petita escletxa que evités que la fàbrica de mitges, mitjons i calçotets Marie Claire digués adeu a més de cent anys d'història, però, finalment, la companyia del municipi valencià de Vilafranca (els Ports, Castelló) ha aconseguit esquivar el tancament i ha reprès l'activitat.

El renaixement de l'empresa es va confirmar ara fa dues setmanes quan la nova propietària, la firma For Men, va signar la compra després que a l'agost el jutjat mercantil número 1 de Castelló autoritzés l'operació i posés punt final a un extenuant concurs de creditors de més d'un any i, sobretot, a una autèntica muntanya russa de sentiments d'uns treballadors que un dia festejaven la presentació de dues ofertes –la de For Men i la companyia valenciana Ferry's– i en l'altre ploraven la negativa del tribunal a la venda per falta de garanties econòmiques i de compromís de continuar amb l'activitat.

Com és habitual en aquests casos, l'estira-i-arronsa es va resoldre quan l'inversor Ángel Pío Sánchez, propietari del 90% del capital de For Men i impulsor dels històrics magatzems Celso de Madrid –absorbits després per Galerías Preciados i El Corte Inglés–, va millorar l'oferta. En concret, va aportar un aval bancari i va acceptar incloure en l'operació la compra de les plantes de gas i de tractament d'aigües residuals de la fàbrica. Es tractava d'una exigència del Fons de Garantia Salarial –el principal creditor de Marie Claire amb un deute a favor seu d'1,3 milions d'euros–, que subratllava que són instal·lacions imprescindibles per a l'activitat de l'empresa i que alertava que la seva absència feia poc creïble la voluntat de la nova propietat de continuar amb la producció. Resoltes aquestes discrepàncies, For Men ha abonat 250.000 euros, ha assumit les obligacions amb la plantilla i s'ha compromès a seguir amb l'activitat durant almenys tres anys. Si no ho fa, perdrà tots els béns adquirits.

Final feliç però amb regust agredolç

Tot i que la història té a hores d'ara un final feliç, també té un regust agredolç: pel camí han quedat els 190 treballadors acomiadats a partir del juny del 2023. Més sort han tingut els 76 empleats que penjaven d'un expedient de regulació temporal d'ocupació que estava a punt de caducar. Qui millor resumeix aquesta ambivalència de sentiments és Candi Andrés, representant d'UGT. En conversa amb l'ARA, el dirigent sindical explica que els operaris que han recuperat la feina "tenen moltes esperances", però també viuen el moment "amb molta prudència". "Sabem que les coses no seran fàcils", insisteix. Andrés utilitza la mateixa cautela per referir-se a l'anhelada tornada dels 190 treballadors acomiadats ara fa més d'un any. En aquest sentit, admet que l'acord no inclou cap referència a la seva contractació i que no serà fàcil. Tanmateix, aprofita l'oportunitat per recordar que és molt necessària. "Alguns s'han jubilat, altres han trobat feina, però la majoria estan a l'atur", destaca.

Per evitar que Marie Claire torni a sucumbir a la competència internacional, els nous propietaris expliquen a l'ARA que els seus plans passen per l'"expansió del catàleg de productes" de la companyia. Pretenen sumar "roba interior, roba esportiva, roba de bany per a homes i dones i productes sanitaris" a la tradicional producció de mitges, mitjons i calçotets. A més, descarten traslladar la producció a països amb mà d'obra més barata. "Comptem amb unes instal·lacions importants i no tenim plantejat fabricar fora d'elles", emfatitzen.

Sobre el motiu la tria de Vilafranca, l'empresa assenyala que aposten "fermament" per la revitalització de l'"Espanya buidada" i que estan convençuts que aquesta "està plena d'oportunitats per descobrir". També ho creuen al muntanyenc municipi del nord del País Valencià de 2.162 habitants –dels 6.893 que té tota la comarca– que havia vist desaparèixer el seu pulmó econòmic. Saben que és difícil que la companyia torni a donar feina a 500 persones com ho feia l'any 2005 o a gairebé un miler com passava a principi de la dècada dels 90, però aspiren que els tan repetits plans per industrialitzar el món rural de les administracions, per una vegada, es compleixin. D'això depèn, en bona part, que es freni la tan temuda despoblació.