La venda de Zeta: política, diners i un pare difunt

- És una oferta irrebutjable.

- Doncs pitjor per a tu, perquè no la pots acceptar.

La temuda frase de l’antic assessor de la família ressona a l’altra banda del telèfon i Antonio Asensio Mosbah, president del Grup Zeta, l’encaixa amb la resignació de qui porta 18 anys gestionant els maldecaps d’un projecte que no és el seu i del qual es vol desprendre des de fa més d’una dècada.

Estem a finals del 2018 i l’operació de venda del grup que edita El Periódico de Catalunya, l’ Sport i sis diaris i dotze revistes més ha entrat en la seva fase decisiva. Asensio Mosbah té dos candidats clars per adquirir l’icònic grup fundat pel seu pare, Antonio Asensio Pizarro, mort el 2001. Són Prensa Ibérica i Mediapro. Però ell no és l’únic que té opinió.

Perquè també hi ha els bancs. L’evolució empresarial de Zeta des d’inicis de segle no ha estat la millor. L’impacte de la premsa gratuïta, el boom del món digital, la crisi de la premsa escrita o l’abrupta caiguda de la publicitat s’han succeït per convertir un negoci formidable en un vaixell a la deriva. I això vol dir pèrdues, i amb les pèrdues, deutes, i amb els deutes impagats, la banca. Asensio Mosbah encara els mesos en què la seva família dirà adeu a la gran obra del patriarca sabent que deu entitats financeres han de dir-hi la seva: el 2016 devia 115 milions i els principals perjudicats eren el Santander, que sumant-hi el deute del Popular acumula 25 milions, i CaixaBank (20,4). A ells s’hi afegeixen Banc Sabadell, BBVA, BBK, Liberbank i dues entitats públiques: l’Institut Català de Finances (13,1 milions el 2016) i el seu homòleg valencià (1,9 milions més). Normalment la banca voldria recuperar el màxim de diners possibles d’una venda, i més en un context de contínues retallades de personal. Però a Asensio Mosbah, a qui li retreuen els impagaments i que no tanqués la rotativa que Zeta té a Parets del Vallès, li han insistit que aquest no és un cas normal. I a l’altra banda del telèfon segueixen les severes advertències d’un home de confiança de la família: “Pensa en el que faria el teu pare”.

Tampoc els bancs són els únics amb veu i vot en la qüestió. La joia de la corona de Zeta és El Periódico de Catalunya, diari que tot i els problemes manté una posició de privilegi en el retaule mediàtic del país i ha estat un antic aliat del socialisme. Els partits, molt sensibles a aquestes qüestions, ho saben, i potser només ells poden ser més explícits que la banca a l’hora de manifestar preferències. Mosbah ho va poder comprovar amb Mariano Rajoy i la seva vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, bolcats en els seus últims dies de govern a demanar-li que vengués a Prensa Ibérica abans que a Mediapro. Ho ha vist des que al juny els socialistes, amb Pedro Sánchez al capdavant, van arribar a la Moncloa. Curiosament, amb idèntica preferència: calia vendre a Prensa Ibérica.

Asensio, amb 37 anys i una posició econòmica privilegiada, es vol centrar en la seva veritable vocació, la producció de pel·lícules i sèries com El hombre de las mil caras o Élite. I afronta aquesta decisió crucial sabent que tampoc a la seva família és l’únic que decideix. Com acostuma a passar en aquests casos, hi ha fortes discrepàncies, fet que, per a alguns, explica que la venda s’hagi eternitzat. La seva mare, Chantal Mosbah, i les seves germanes, Ingrid, Jéssica i Jennifer, són partidàries de treure el màxim benefici econòmic de l’operació. Senzillament, volen vendre al millor postor.

Però és només Antonio, el tercer dels quatre fills, qui rep les trucades, qui és cridat als despatxos de poder.

I així, A finals del 2018, Asensio Mosbah es trobava enmig d’una tempesta de voluntats. Els últims tres mesos havien estat especialment vertiginosos. A l’octubre, pràcticament tenia tancat un acord amb el grup de diaris regionals Prensa Ibérica, propietat de Javier Moll, per a la venda de Zeta. Aleshores va entrar en escena l’imperi audiovisual Mediapro, amb Jaume Roures i Tatxo Benet al capdavant, per donar-li el que semblava una bona notícia: “Us en donem el doble”, van dir, segons fonts properes a la negociació.

Des de Mediapro asseguren que la seva proposta va ser ben rebuda, amb un matís. “Els bancs volien cobrar més i que Asensio Mosbah es quedés amb una part més petita”, asseguren. La superioritat econòmica del grup audiovisual era rotunda. Segons exposa un directiu del panorama mediàtic, “tota la negociació ha estat singular, perquè hi ha hagut un petit discutint-li una cosa a un gran”. Aquesta consideració sembla exacta: Prensa Ibérica va facturar 190 milions durant el 2018 (xifra gairebé idèntica a la de l’any anterior) i va guanyar més de 6 milions. A l’altra banda de la taula, Mediapro, que no fa públic el seu benefici, va facturar 1.967 milions (un 20% més que el 2017), dada que permet concloure que la pugna per Zeta va confrontar dos candidats un dels quals era deu vegades més gran que l’altre.

Fent valer aquella superioritat, abans de Nadal es va tancar un acord. Els assessors de les parts implicades van encaixar les mans i l’operació va quedar pendent d’una signatura que s’havia de produir després de festes. Roures mai estaria tan a prop de quedar-se l’anhelat grup mediàtic com en aquell moment.

Però durant el Nadal es va posar en marxa en certs despatxos una operació. Segons expliquen mitja dotzena de fonts, La Caixa, l’accionista de referència de CaixaBank, i Pedro Sánchez, president del govern, van augmentar la pressió sobre Zeta. “Moll [el president de Prensa Ibérica] sempre ha estat el candidat de La Caixa, perquè garantia continuïtat en la línia editorial i una gestió austera, i a més, aquest i el Santander han estat sempre els seus bancs”. Diversos mitjans han informat de l’oposició del primer grup empresarial català a la venda a Mediapro. Les raons són eminentment polítiques: “És més perquè siguin d’alguna manera antisistema que no per independentistes”, diu una font financera. “La Caixa pensa que si El Periódico que només deu milions”, afegeix una veu del sector de la comunicació fent referència al tarannà constitucionalista de la joia del Grup Zeta.

I després arriba també la pressió del govern central. “El PSC estava acollonit amb la idea que Roures es quedés El Periódico, perquè entenen que és l’únic mitjà que els dona suport” a Catalunya, apunten des de Ferraz. Aquesta veu, que assegura que l’intent de Mediapro cal emmarcar-lo en la seva bona sintonia amb ERC en els últims temps, admet que es van produir reunions entre el president del govern espanyol i Asensio Mosbah a la Moncloa. Les trucades i trobades entre el govern socialista i l’empresari han implicat també altres ministres catalans, segons assegura una font. “Mediapro ja és un imperi, donar-li això, i en aquest context, potser era massa”, diu un directiu del sector audiovisual. “Aquests vetos polítics en el camp dels mitjans han existit sempre i és normal”, afegeix un veterà financer. “El que ha barrat el pas a Mediapro és el seu caràcter polític, no la veien com una empresa independentista però sí combativa”, afegeixen fonts properes a l’operació.

I va ser la Moncloa la que, segons el relat que ha pogut reconstruir l’ Emprenem, va tenir una idea decisiva: incloure en l’operació el Santander, que fins aleshores estava en segon pla. Era el principal deutor per culpa del Popupar i estava habituat a altres operacions polítiques, com la carta de les patronals financeres advertint contra el sobiranisme dies abans de les eleccions catalanes del 2015. “Ells també entren en el tema de la quitança i això beneficia Prensa Ibérica”, afegeix aquesta veu.

Tot això es produeix en les primeres setmanes del 2019 i la premsa se n’acaba fent eco. “Zeta cedeix a les pressions i demana a Javier Moll que millori la seva oferta per rebutjar Roures”, es llegia en un titular d’ El Español.

A finals de gener, Jaume Roures fa un pas insòlit per denunciar en una entrevista a Radio Marca que “forces obscures” li impedeixen comprar Zeta. “Som un grup fort, que és el que pot donar continuïtat a aquest negoci”, afirma l’encara propietari del digital Público, mitjà del qual va desmantellar l’edició de paper l’any 2012. “Hi estem interessats, però hi ha molt de poder fàctic que no ho veu amb bons ulls”, afirmava aleshores.

La situació, en aquell moment, era la següent: el govern espanyol, la gran banca i alguns assessors recomanaven vendre a Prensa Ibérica. Però hi havia una oferta de Mediapro que era “molt millor” i que era la preferida de la família Asensio. Així s’arriba a una reunió, a principis de febrer, en què les cúpules de Mediapro i el grup La Caixa es reuneixen per discutir la qüestió.

A la trobada hi va haver espai per recordar que la venda de Zeta venia de molt lluny. “Fa deu anys que parlem d’això”, s’hi va sentir. “Deu no, 12”. Segons les fonts consultades, la reunió va anar bé, fins al punt que el grup audiovisual va interpretar que no hi hauria cap impediment a la seva oferta. Però una setmana després, la banca tancava un acord amb Moll, que va aprofitar que Asensio li havia donat 15 dies per intentar-ho.

Va ser possible perquè els patrocinadors de l’operació a favor de Prensa Ibérica mai no s’havien aturat. Tampoc en l’entorn personal d’Asensio Mosbah, el mateix entorn que no havia volgut escoltar l’any 2007 quan Mediapro va fer un primer intent per l’aleshores vigorós Grup Zeta. En aquell moment, just abans de la crisi econòmica i segons han confirmat diverses fonts implicades en l’operació, l’oferta va ser de 400 milions d’euros: unes vuit vegades més que les xifres de què es parla en aquest cas. “La seva gent li va recomanar vendre, però Asensio no ho va veure clar i va demanar 1.000 milions”, recorda una font del sector. També Prisa hi estava interessada, i mesos després el grup extremeny Alfonso Gallardo va intentar una operació que mai es va tancar.

Possiblement, la família Asensio s’ha recordat de les ocasions que va deixar escapar just abans de la crisi. Però Antonio Asensio topa amb els seus veterans assessors, que li insisteixen que no accepti l’oferta de Mediapro: “Un diari no és un producte comercial, no és una botifarra -li diuen-. Un diari és una línia editorial compartida entre una majoria de la redacció i el conjunt dels lectors”. I apugen el to, convençuts d’un fet: “El teu pare et mataria si et veiés trencar l’equilibri mediàtic de Catalunya i canviar la línia editorial del diari per una diferència de diners”, l’avisen.

Així, aquella setmana, després de la reunió entre Mediapro i CaixaBank, alguna cosa fa clic en el si de la família Asensio. I la notícia es coneix el 19 de febrer: els bancs han venut el deute de Zeta a Prensa Ibérica. A Mediapro es desferma la indignació. El grup audiovisual reacciona enviant per burofax una oferta de 40 milions d’euros pel deute de Zeta per deixar constància per escrit de la seva voluntat. La banca es tanca en banda i prepara l’argumentari del que semblava difícil poder justificar: segons les fonts consultades, havien optat per una oferta que no era la millor.

“Demanem explicacions i se’ns diu que ja s’ha venut, però mai se’ns va fer una última trucada perquè tornéssim a apujar l’oferta -lamenten des del grup audiovisual-. La nostra oferta era millor per als bancs i també per a Asensio, superior als 10 milions de què s’ha parlat. La política va primar i ho paguen els bancs”.

Però aquests, reticents a aparèixer davant accionistes, clients i empleats com a entitats poc curoses en matèria d’impagaments, basteixen el seu argumentari. Diferents fonts financeres mantenen que de fet l’oferta de Mediapro no va existir mai. Que la que es va enviar el 19 de febrer ja era fora de termini. Que es va fer amb una gran informalitat, oblidant el Santander entre els destinataris del burofax. Que no era Mediapro qui feia l’oferta, sinó Roures i Benet a títol personal. Que les condicions de pagament que oferia Mediapro no eren convenients. I, per últim, que en el contracte entre bancs i Zeta sempre hi ha hagut una clàusula que atorgava al grup de comunicació el dret de veto si el comprador del deute era un altre mitjà. És a dir, que no decidien ells, sinó Asensio. “Per contracte no podies fer res”, expliquen fonts dels bancs.

La dotzena de veus consultades per fer aquest reportatge (i que han demanat l’anonimat) apunten majoritàriament que aquest últim punt era cert, però que les ofertes de Mediapro van existir i eren superiors a les del seu rival. Prensa Ibérica ha declinat atendre l’ARA per a aquest article.

Resolt el problema del deute i apartat Mediapro de la partida, Zeta i Prensa Ibérica van trigar dos mesos a formalitzar l’acord de venda. Les fonts consultades no s’han atrevit a precisar les xifres de l’acord. Però al sector es dona per fet que en aquests dos mesos la banca, Prensa Ibérica i Zeta van treballar “per reduir a la meitat” el perjudici econòmic que ha patit la família Asensio a canvi d’sescollir el grup que dirigeix Moll. Així, segons l’ICF, la quitança que han acceptat els bancs és del 70%, quedant-se amb 30 milions. També s’apunta que la família Asensio s’ha emportat 10 milions més. Tot plegat, lluny de l’oferta de Mediapro, que es calcula que va ser d’uns 40 milions per als bancs i de fins a 20 per als Asensio. “Hi van perdre molts diners, però mantenint el tipus”, diuen al sector.

L’acord de la quitança, com va avançar Eldiario.es, va perjudicar també l’Institut Català de Finances (ICF), que va veure com s’esfumava part del deute que tenia a Zeta. Fonts de la conselleria d’Economia precisen que dels 12,6 milions que tenien de deute, n’han recuperat 6,8, la qual cosa suposa un 54%. Aquesta xifra supera la de la resta de creditors, que s’han hagut de conformar amb el 30%. “No té cap cost per a la Generalitat ni per als contribuents”, apunten aquestes fonts, que recorden que en aquests casos els acords entre els grans creditors arrosseguen la resta. També recorden que els 6,8 milions recuperats són millor que res. Aquest argument, però, no té en compte que no hi havia una sola oferta, sinó dues, i que la descartada era millor. Tampoc comenten res sobre el canvi de criteri que hi va haver al departament. Segons fonts financeres, “inicialment es van oposar a qualsevol quitança i després hi van accedir”. Per sort per a l’ICF, part del deute que tenia era sènior [de cobrament prioritari], fet que inicialment no va ser tingut en compte.

L’aprovació definitiva de la compra, que s’ha arrossegat durant 12 anys, ja només depèn de Competència. Zeta, durant dècades el segon gran grup de comunicació de Catalunya, canviarà de propietari i serà el diari més important de Javier Moll. La banca segueix el seu difícil camí d’adaptació a l’entorn de tipus negatius, amb tancaments d’oficines i retallades de plantilla. Mediapro continuarà sense tenir un mitjà de comunicació escrit. Pedro Sánchez es prepara per a una legislatura completa a la Moncloa i amb perspectives que el PSC recuperi espai a Catalunya. I Antonio Asensio Mosbah podrà centrar-se en el cine, alliberat finalment de l’antic imperi que va heretar del seu pare. L’ha pogut vendre després de certificar una operació que s’ha saldat amb una insòlita derrota dels diners.