Ni vells ni poc formats: retrat de la pagesia a Catalunya

BarcelonaEl discurs s'ha estès pertot: el camp català es mor. No hi ha relleu. Les últimes generacions de pagesos aniran desapareixent. Una forta crisi de preus, sumada a la dura sequera que afecta Catalunya des de fa tres anys, ha acabat de posar contra les cordes agricultors i ramaders. I el futur no és gaire més brillant: el canvi climàtic acabarà d'assolar un sector que, tot i ser romantitzat per la gran majoria de la població com a protector del territori, està condemnat a fer-se més petit.

El passat mes de febrer, els pagesos catalans, com els de la resta d'Europa, van mostrar la seva indignació amb protestes arreu del país. Després d'ocupar el centre de Barcelona amb una tractorada massiva, les manifestacions van continuar per fer sentir les seves demandes: menys burocràcia, més comprensió per la seva feina, més ajudes per fer front a la sequera i més controls sobre les importacions d'aliments que no compleixen els estàndards que sí que s'exigeixen als productors europeus.

Ara bé, cap de les reclamacions feia referència a l'edat dels agricultors. Tampoc abordaven els plans de xoc per incentivar l'entrada de jovent a les explotacions. Ni feien peticions d'ajudes extraordinàries a ramaders joves o a pagesos menors de 30 anys.

De fet, les dades reals desmenteixen de cap a peus el discurs catastrofista sobre l'envelliment de la pagesia. El camp català es troba, sens dubte, en una situació de transició, però en cap cas es pot parlar de manca de pagesos joves. Ara bé, per adonar-se'n cal analitzar a fons les dades.

L'equívoc sorgeix del fet que sovint es parla de l'envelliment de la pagesia amb les dades dels beneficiaris catalans de la Política Agrària Comuna (PAC), el sistema de subsidis al sector primari de la Unió Europea. La PAC ha anat canviant molt amb els anys i ara se centra, sobretot, a "garantir un futur sostenible per als agricultors europeus" i "proporcionar un suport més especialitzat a les explotacions de menor mida", segons la Comissió Europea. A Catalunya, el 2023 la Generalitat va repartir 123 milions d'euros d'ajudes procedents d'aquests fons, segons dades del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.

El 2020, l'últim amb dades disponibles dels beneficiaris, a Catalunya un total de 41.951 persones i 5.991 societats van rebre algun tipus d'ajuda procedent de la PAC. Les xifres mostren que més de la meitat de les dones i més del 37% dels homes beneficiats amb aquests pagaments tenien més de 65 anys. En contrast amb això, només un 5,4% de les dones i un 10,5% dels homes que van rebre suport financer de les PAC a Catalunya es trobaven per sota dels 41 anys.

Aquest és un dels punts que més despisten a l'hora d'analitzar la pagesia catalana, ja que un gran gruix de les persones que demanen aquests subsidis superen l'edat de jubilació. Per ser titular de la PAC cal que l'administració reconegui als beneficiaris el dret a cobrar les ajudes, però "aquests drets no es van vincular al treball, sinó a la persona", explica Francesc Reguant, president de la comissió d'economia agroalimentària del Col·legi d'Economistes de Catalunya. És a dir, qui cobra la PAC són els propietaris de les explotacions, però no necessàriament qui les explota. "Aquesta estadística desprestigia l'agricultura, perquè tothom parla de com són de vells els pagesos, quan això no és veritat", rebla.

Reguant, doncs, creu que cal mirar qui treballa la terra per entendre com és la pagesia del segle XXI. Si s'observen les dades de la Seguretat Social d'ocupació del sector agrari a Catalunya el 2022 –l'últim disponible–, es pot observar com només un 4% dels treballadors del camp superen els 65. La gran majoria són persones de mitjana edat, i gairebé un de cada cinc són menors de 34 anys. "Entre els 30 i els 50 anys hi són quasi tots. De jubilats no n'hi ha quasi ni un", comenta Reguant.

De fet, només calia fer un cop d'ull als perfils dels milers de manifestants que han sortit a les carreteres aquests últims mesos per adonar-se que la majoria eren professionals joves o de mitjana edat, en cap cas grups de jubilats. I la majoria ho feien conduint tractors i vehicles agrícoles que requereixen grans inversions que no casen amb la imatge d'un sector en davallada demogràfica.

Reestructuració

Aquest expert tampoc valida la imatge d'un sector que està en vies d'extinció, però això no vol dir que el camp català s'hagi de buidar i no sigui viable. "El sector s'està reestructurant, i molt", apunta Reguant.

"Cada vegada es passa més a l'arrendament", explica el president de la comissió agroalimentària del Col·legi d'Economistes. Això vol dir que un únic pagès treballa la seva pròpia explotació –o sota titularitat d'un familiar proper, com un progenitor o un avi–, però a més hi afegeix parcel·les d'altres propietaris que no les treballen, a través d'un contracte d'arrendament.

La conseqüència d'aquest fenomen d'agrupament de terres és que "hi ha moltes menys explotacions" que uns anys enrere, diu Reguant, però la superfície de cada explotació ha anat augmentant. El 1982, una explotació agrària catalana tenia de mitjana 9,5 hectàrees de superfície agrícola utilitzada, una xifra que va anar augmentant fins a les 19,9 hectàrees de mitjana del 2020, segons dades del Cens Agrari de la Generalitat recollides per l'Idescat.

L'agrupament de terrenys és el que ha obert la porta a molta gent jove a treballar al camp. A més, ja fa anys que l'accés a estudis superiors s'ha democratitzat. Quatre universitats catalanes ofereixen graus d'enginyeria agrícola, a més de moltes altres titulacions relacionades, de manera directa o indirecta, amb el sector primari, com per exemple veterinària, biologia o ciències ambientals.

Agricultors i, sobretot, empresaris

Dels quasi 51.000 ocupats agraris a Catalunya el 2020, més de 29.000 són assalariats, mentre que uns 21.000 són autònoms. Aquests últims són els que sovint la societat identifica com a pagesos i són el gruix dels que van protestar. L'evolució del sector avança, a més, cap a la creació d'empreses: entre el 1995 i el 2020 el nombre de societats dedicades a l'explotació agrícola a Catalunya va passar de 1.156 a més de 4.000, quasi quatre vegades més, segons l'Idescat. És a dir, a més de ser treballadors joves i formats, els pagesos cada vegada més gestionen explotacions que són empreses.

La gestió d'aquestes societats –o també en el cas dels pagesos que són autònoms purs– passa per fortes inversions en maquinària i mecanització. Un tractor amb cabina de segona mà pot costar 80.000 euros; si és nou, encara més. Segons Reguant, en un 21% de les granges de vaques catalanes munyen amb robots i en un 80% la gestió de la granja es fa a través d'un ordinador. Un 50% de les explotacions de regadiu tenen sistemes de reg eficient, una xifra encara baixa a parer de Reguant, però que creix any rere any. "Pel que fa a la innovació, s'està entrant en la digitalització", comenta. Els pagesos avui "tenen la millor tecnologia" que es controla a través del mòbil i és finançada amb crèdits bancaris, afegeix.

La modernització del sector afecta tothom per igual, però malgrat això encara hi ha "dues agricultures" a Catalunya, explica Reguant: d'una banda, la que és més intensiva i "altament competitiva", que és clarament majoritària, i, per l'altra, "la de desenvolupament rural".

La primera és el gruix del camp català: explotacions mitjanes i grans dedicades exclusivament a la producció d'aliments, ja sigui carn, fruita o verdura. Els pagesos que les porten venen directament la producció a empreses del sector alimentari. Per exemple, viticultors que venen el raïm a grans cellers o grangers que venen la carn del bestiar a cadenes de distribució. Les explotacions més petites es poden agrupar en cooperatives locals per vendre millor els productes i molt sovint exportar.

Dintre d'aquest grup hi ha el principal subsector del camp: la ramaderia intensiva. Aquest sector pràcticament no ha protestat recentment, ja que "està molt vinculat a la indústria" i justament aquesta integració "li ha funcionat", explica Reguant.

En canvi, el segon tipus d'agricultura és la que aposta més per la qualitat del producte i per integrar tota la cadena de valor: des de la producció de la matèria primera fins a la venda final de productes, sovint elaborats. Són els casos de petites explotacions que elaboren oli d'oliva de primera qualitat, formatgeries artesanes, horticultors que venen verdura de quilòmetre zero o finques que inclouen vinyes, cellers i una casa rural. Són negocis "multiproducte i multiservei", sovint ubicats en zones més allunyades de Barcelona. "Val la pena que hi siguin. Tenim un país molt divers i són les empreses que hi donen color", conclou Reguant.