Trump té un assumpte de "vida o mort" al Suprem: i l'està perdent

WashingtonCap president en el càrrec ha assistit mai a una vista oral del Tribunal Suprem. Aquest és un precedent que Donald Trump ha decidit no trencar després de flirtejar amb la idea de presentar-se al debat de Learning Resources vs. Trump, el cas que impugna la legalitat dels seus aranzels que es va presentar aquest dimecres.

La vigília de la vista, Trump va declarar el cas una qüestió de "vida o mort". Hi va enviar el seu secretari de Comerç i també el seu secretari del Tresor. Davant dels jutges, el procurador general, John Sauer, es va fer ressò de la convicció del seu superior que els aranzels estan salvant els Estats Units "d'una catàstrofe econòmica i de seguretat nacional". Va argumentar que la llei internacional de poders econòmics d'emergència (IEEPA per les sigles en anglès), aprovada l'any 1977, "abraça sense cap mena de dubte" els aranzels de Trump a la Xina, el Canadà i Mèxic per abordar la crisi del fentanil i els aranzels "recíprocs" de fins al 50% a la majoria dels socis comercials dels Estats Units.

Però la posició de Trump va viure una mala passada durant l'audiència, que es va allargar durant gairebé tres hores. Els tres jutges liberals van expressar el seu escepticisme. El jutge Ketanji Brown Jackson va dir que el Congrés va promulgar l'IEEPA "per restringir l'autoritat presidencial" sobre la política comercial, no per desfer-la. A banda, la jutgessa Sonia Sotomayor va assenyalar que l'estatut no conté cap referència als aranzels, mentre que la jutgessa Elena Kagan va examinar els nou verbs que conté l'IEEPA, els encarregats d'atorgar poders d'emergència als presidents, i va concloure que l'estatut "simplement no té el [poder] que es vol".

Tres jutges conservadors també van expressar els seus dubtes. La jutgessa Amy Coney Barrett va pressionar Sauer perquè mencionés "qualsevol altre moment de la història" en què la frase destacada de l'IEEPA, que permet a un president "regular... la importació", s'entengués com a aranzels. John Roberts, el president del Tribunal Suprem, es va referir a la reticència del tribunal a beneir les accions executives que no han estat expressament autoritzades pel Congrés, una qüestió que va condemnar diverses polítiques de Joe Biden, incloent-hi el seu pla per condonar els préstecs estudiantils. La coneguda com a doctrina de les qüestions importants, va dir, "podria ser directament aplicable" a la reclamació de Trump en virtut de l'IEEPA. Així mateix, va sostenir que podia ser exagerat que un president digui que la llei li permet imposar aranzels "sobre qualsevol producte, de qualsevol país, en qualsevol quantitat, durant qualsevol període de temps".

El jutge Neil Gorsuch va acceptar l'argument de Sauer que la doctrina de les qüestions importants no s'aplica en el context dels afers exteriors. Doncs bé, va dir incrèdul, "què prohibiria al Congrés d'abdicar de tota responsabilitat de regular el comerç exterior", o de la seva responsabilitat constitucional de declarar la guerra, al president? Aquest principi significaria "l'augment gradual, però continu, del poder executiu i allunyat dels representants electes pel poble".

Tres jutges del Tribunal Suprem –Samuel Alito, Brett Kavanaugh i Clarence Thomas– semblaven disposats a trobar una manera de salvar els aranzels de Trump. Kavanaugh va assenyalar la invocació per part de Richard Nixon d'una llei anterior per imposar un aranzel del 10% el 1971 i d'una decisió del 1976 que va ratificar les taxes d'importació. En un col·loqui amb l'advocat que representa les empreses en contra dels aranzels, Neal Katyal, el jutge Alito va reflexionar que no tots els aranzels estan dissenyats per augmentar els ingressos; de vegades, serveixen per canviar el comportament dels països.

Abans que es presentessin tots els escrits del cas, SCOTUSbot –l'eina d'intel·ligència artificial de The Economist– va predir que els aranzels de Trump es mantindran en nou de les deu simulacions. Després de llegir tots els escrits, el bot va canviar al bàndol dels impugnants en les deu simulacions, però amb una confiança força baixa. Amb la transcripció dels arguments orals de la vista, SCOTUSbot està encara més convençut que Trump potser haurà de rescindir els seus aranzels i reajustar-los sota autoritats legals diferents –i menys expansives.