El temple de la fruita seca a granel

BarcelonaNo és gens estrany passar per davant de la Graneria Sala de Travessera de Gràcia i veure que Miguel Garcia està foragitant un colom. Per què deu passar això?, em preguntava sovint. L’explicació no pot ser més clara. Hi ha una secció de graneria per a animals. Abans funcionava molt bé i la mantenen malgrat que ha anat clarament a la baixa. El punt fort, està clar, és la graneria per a humans: tota mena de fruits secs, llegums i espècies. Encara hi ha força gent que té a casa un ocell domèstic i, per tant, se l’ha d’alimentar com toca. També alguns conills. O gallines en cases de l’extraradi. Ja no hi ha colomars als terrats ni es crien coloms missatgers. Era habitual que en temps nadalenc calgués alimentar el capó a casa amb vista als àpats. Ara això ja no s’estila. És realment curiós que a can Sala mantinguin aquesta secció d’aliment animal. Tota una empremta vintage que injecta molta personalitat a l’establiment. Esclar que alguns dels grans de la secció d’animals també tenen sortida entre els humans: la llinosa va bé per al trànsit intestinal i el lli escau fabulosament als pans integrals.

El Miguel fa uns quaranta-cinc anys que hi treballa. Des del 1978, quan la família Sala –els fundadors– va donar feina a un jove de quinze anys que els coneixia perquè el pare d’un amic seu hi comprava el menjar dels animals. La botiga va ser fundada el 1885 per Isidre Sala i la seva esposa, Antònia Vilaseca, que havien vingut del poble lleidatà de Puigverd d’Agramunt. La quarta generació dels Sala –Antònia Sala– es va jubilar el 2008 i va tenir uns continuadors fins que el 2020, just després de la pandèmia, el Miguel va agafar-ne les regnes. El mobiliari, eternament pintat de verd, és més vell que anar a peu. Però es conserva perfecte. La decoració rústica és marca de la casa. Quina és la realitat avui del negoci? Doncs la competència ferotge dels supermercats, avui la gran majoria amb una secció ben assortida de fruita seca. I també un gran auge de les botigues de venda a granel. A Gràcia n’hi ha unes quantes. La cadena El Gra de Gràcia, per exemple. “Quan jo vaig començar, com aquell qui diu, al barri hi havia una graneria a cada cantonada”, recorda el Miguel. “Ara està bastant de moda comprar a granel; molta gent es fa els pastissos a casa, per exemple”. Això es va notar molt durant la pandèmia: farines esgotades, ametlles també, sucre, llevat... Les amanides són també un puntal per a la venda de fruita seca. I els aperitius. A Gràcia s’ha notat un rejoveniment de la població. Els famosos expats, i tant, però també població oriünda. De gent gran clienta habitual de tota la vida ja en queda poca. Molta clientela hi entra perquè s’ha sentit atreta per les receptes i consells dels famosos foodies i influencers gastronòmics de les xarxes socials. Tenen la capacitat de posar de moda determinats ingredients i, si el post de TikTok o d’Instagram té èxit, potser hi ha un pic de demanda inesperat.

Què és el que venen més? Fa de mal dir. Potser l’ametlla torrada i la mongeta del ganxet. Però també tota mena de farines. A banda de la tradicional de blat o blat de moro, també de cigró, de blat sarraí, d’arròs, d’espelta, de sègol, de civada... Tot el parament de llegums fa autèntic goig. Fabes asturianes, mongetes de Tolosa, de Santa Pau i del ganxet, llenties de Salamanca, fesolets... Ah! I cuscús i quinoa, com oblidar el seu boom? Quasi tota la fruita seca es pot comprar crua o torrada, amb sal i sense sal. Festucs, avellanes, nous, nous pacanes, nous del Brasil, dàtils, dàtils en branca, pinyons, cacauet amb closca i sense, prunes, varietat de tipus de panses... I pipes! Per no acabar-se-les.

I espècies: pebre, julivert, anet, canyella, mostassa, comí, coriandre, fonoll, clau, alfàbrega... la llista és interminable. “Les cultures diferents que s’incorporen al barri tendeixen a voler comprar el que mengen ells als seus països; això fa que intentem tenir el màxim de varietat possible”, explica el Miguel. A Sala tenen també una petita secció de llegum i pasta cuita i un raonable assortiment de pasta seca a granel. Entra una clienta: mig quilo de cacauets amb closca, cent cinquanta grams de festucs amb sal i cent grams de festucs sense sal. El mínim que serveixen són cinquanta grams per producte. "Si no, potser hi hauria algú que voldria comprar dues nous!", diu bromejant el Miguel.