TAM: l'ordinador fallit d'Apple que era odiat fins i tot per Steve Jobs
El dispositiu tenia un sintonitzador de televisió i de ràdio, un comandament a distància i un teclat amb reposamans de cuir
BarcelonaL'1 d'abril del 1996, a les oficines d'Apple estaven d'enhorabona: la companyia de la poma celebrava els seus 20 anys de vida. Ho feien, però, en un ambient molt enrarit. "Estaven passant pel pitjor moment de la seva història", contextualitza Xavier Ferràs, professor d'Esade expert en innovació. Sense Steve Jobs, que havia abandonat l'empresa 10 anys enrere enmig d'una ferotge disputa, Apple havia perdut el nord. "La falta d'una estratègia clara l'havia situat a les portes de la bancarrota", continua. Els seus ordinadors no controlaven el mercat. Al tron s'hi havia assegut IBM, però, de retruc, Microsoft també hi sucava pa: la tecnològica era la proveïdora del sistema operatiu d'IBM. "Tenien un poder gairebé monopolístic", recalca Ferràs. Amb aquest context, tan sols dos mesos abans que la companyia celebrés el vintè aniversari, la revista BusinessWeek va publicar una de les seves portades més demolidores, amb el titular The fall of an american icon, anunciant el més que probable tancament d'Apple.
Malgrat estar vivint una de les èpoques més fosques de la seva història, Apple va voler commemorar les dues dècades d'història amb la comercialització d'un nou model d'ordinador, el Twentieth Anniversary Macintosh (TAM). "És un producte increïblement genial i una màquina única al món de la informàtica", anunciaven a la seva pàgina web. Era un ordinador tot en un: tenia incorporat un sintonitzador de televisió i de ràdio, un comandament a distància, dos altaveus i un subwoofer i un teclat amb reposamans de cuir, entre altres coses. El departament de màrqueting el va presentar com un ordinador molt exclusiu, fet per compartir la celebració del 20è aniversari amb els seus usuaris. Només se'n van fer 11.600 unitats, que es van posar a la venda als Estats Units, al Japó, a França, al Regne Unit i a Alemanya. Quan va arribar al mercat a principis del 1997, ho va fer amb un preu car –de 7.499 dòlars– i un servei de lliurament directe a les cases dels compradors.
En realitat, però, l'ordinador no era tan espectacular. "Tecnològicament, no hi havia res que el fes especial –etziba Ferràs–. Amb un preu extremadament car per a un mercat que avançava cap a la indiferenciació, l'únic que pretenia TAM era apel·lar a una imatge nostàlgica i icònica dels vells Macintosh", opina. Per a l'expert, TAM va ser un dels últims pals de cec "d'una època de crisi permanent i d'indefinició estratègica de l'empresa".
El baix ritme de vendes va acabar d'aigualir-los la festa. Al cap de pocs mesos, Apple va rebaixar l'ordinador a 3.500 dòlars i, quan al cap d'un any va deixar de fabricar-se, va reduir-se fins als 1.995 dòlars. Aquesta baixada dràstica dels preus va provocar queixes dels usuaris, que van acabar rebent compensacions per part de la companyia. L'estrena del TAM va coincidir amb el retorn de Jobs a la companyia. "Ell mateix va dir que odiava TAM per tot el que significava: era el resultat d'una desorientació estratègica, estava ple de funcionalitats innecessàries i no tenia ni un bon disseny ni una bona usabilitat", recorda l'expert.
"Apple va intentar sobreviure, actuant per prova i error, en un mercat ja molt madur, dominat per IBM i Microsoft –explica Xavier Ferràs, professor d'Esade–. En un negoci, desenvolupar estratègies coherents i consistents que tinguin en compte el cicle de vida dels seus productes i el posicionament de l'empresa és clau".
