Els supermercats es llancen a la caça del consumidor jubilat

Tres de cada deu habitants d’Espanya superaran els 65 anys d’aquí quatre dècades. Si aquestes projeccions de l’Institut Nacional d’Estadística es compleixen, els jubilats es podrien convertir en el primer grup de consumidors. Davant aquesta situació, no només són els polítics els que repensen el sistema públic de pensions i la Seguretat Social. Els supermercats i els grans fabricants ja barrinen com convertir aquest segment de població en els seus compradors del futur.

La població s’envellirà i no augmentarà -al contrari, retrocedirà- i, per tant, els grans de la distribució s’han d’empescar altres solucions per intentar augmentar vendes. Així ho constata un estudi de la consultora Nielsen presentat la setmana passada i que apunta que súpers, grans superfícies i també fabricants intenten adaptar-se a aquest percentatge creixent de la població. “Hi ha un canvi que va lligat no només als jubilats, sinó als solters”, sosté Neus Soler, professora en màrqueting de la UOC. Com també remarquen els autors de l’informe de Nielsen, ja fa temps que veiem que els prestatges d’aquests establiments s’omplen de pots de cigrons més petits, brics de llet amb menys capacitat, ens permeten comprar llaunes individuals de beguda en comptes d’un pack de sis i els paquets de salmó fumat s’han partit per la meitat perquè aguantin per a dos àpats. Són necessitats que s’han anat incrementant des que les famílies són cada vegada més petites però també des que hi ha més jubilats, persones que acostumen a viure sols o en parella i, a més, tenen més dificultats per carregar grans envasos.

No són els únics canvis. Els supermercats s’han tornat cada vegada més semblants als mercats -donen molta importància als frescos-, un ambient on les persones més grans se senten més a gust comprant. A més, com constata Soler, són un perfil de comprador molt preocupat per la salut i per cuidar-se i, per tant, són àvids compradors de fruita i verdura. Un dels autors de l’informe de Nielsen, Alfonso Delgado, recalca que els productes relacionats amb la salut són una de les tendències que més ha crescut en la cistella de la compra l’últim any. “No només és fruita i verdura, també tots els productes baixos en sal, amb calci, sense sucre...”, diu Delgado.

Aquesta caça del consumidor jubilat ja es pot constatar en alguns establiments. L’expert de Nielsen explica que ja hi ha cadenes que han redistribuït el pes dels productes dels prestatges pensant en la comoditat de la gent més gran, han eixamplat els passadissos o han recuperat antics costums propis del comerç de proximitat, com l’atenció personalitzada, o una de més habitual com l’opció de comprar-ho a la botiga i que t’ho portin a casa.

Però els jubilats del 2060, quan suposin més del 30% de la població, seran molt diferents als d’ara. No hauran crescut anant a comprar al mercat, sinó al supermercat, i estaran molt més habituats a la tecnologia. A més, segons la majoria d’experts, tindran un poder adquisitiu més reduït i, per tant, menys capacitat de compra.

Si anem fins a la Xina es pot començar a veure per on anirà la cosa. El gegant electrònic Alibaba té una cadena de supermercats anomenada Hema (però que no té res a veure amb les botigues de decoració del mateix nom) on està provant els supermercats del futur: les bosses amb la compra feta es desplacen pel sostre de l’establiment i s’envien directament al domicili, el carretó de la compra es connecta amb el telèfon mòbil del comprador i el persegueix per tot el supermercat sense haver-lo d’arrossegar. En el cas de les persones que tenen més problemes de vista, una pantalla gegant dona tota la informació sobre el producte que es vol adquirir. I, per descomptat, es paga amb el telèfon mòbil o a través del reconeixement facial.

Totes aquestes alternatives semblen poc realistes per als actuals jubilats, però facilitaran la vida als de demà. Això sí, el que les empreses no estan tenint en compte és que els futurs pensionistes no tindran els mateixos diners que ara. “Potser acabarem veient una mena de targeta rosa del metro per a productes de primera necessitat”, especula Neus Soler.