El 'sastre' que equipa les ciutats (i els pobles)
El grup català Benito es converteix en referència mundial d'equipaments urbans
TarragonaEnguany, el grup Benito celebra el trentè aniversari per la porta gran. "Som els únics del món que podem servir tot el que necessita una ciutat", assegura la seva directora general, Andrea Carandell. Amb "tot", vol dir des de les tapes de clavegueram –origen del negoci– fins a pilones retràctils que s'activen amb el so d'una ambulància. La innovació dels seus projectes pesa tant com la logística: l'any passat, des del seu centre logístic de 120.000 metres quadrats, l'empresa va lliurar 8.274 comandes amb només un 4% d'incidències.
Oficialment, celebren els trenta anys, però Carandell és la sisena generació d'una estirp de la forja, del metall i de la maquinària del tèxtil. El 1992, el seu pare, Joaquim Carandell, va fundar Fundició Dúctil Benito a Manlleu (Osona) i, en el context optimista dels Jocs Olímpics de Barcelona, va "interpretar bé què necessitava la ciutat", explica la filla.
Així va crear el Neobarcino, un banc que ha fet història i que, com les tapes de claveguera Benito, es pot trobar al lloc més inesperat del món. A partir del Neobarcino, s'han afegit productes, solucions i premis al palmarès d'aquesta empresa familiar internacionalitzada.
El seu catàleg està farcit de mobiliari urbà, però s'autodefineixen com a "referents en il·luminació". Aquesta gamma de producte ronda ja el cinquanta per cent de la facturació, que va ser de 60 milions d'euros l'exercici passat, amb previsions de creixement d'un 20%.
Internacionalització i recerca
Amb fàbrica també a la Xina, la seva capacitat de producció és de 55.000 lluminàries mensuals, amb més del 90% d'eficiència energètica. Busquen el màxim profit a la digitalització i consolidació de programari per redefinir l'ús de l'enllumenat públic. A més, ara avaluen el grau de reciclabilitat amb un estudi i també busquen reduir la contaminació lumínica.
"Palpar bé el mercat i no tancar-nos a res" és la marca d'aquesta casa que exporta projectes urbans des de Catalunya arreu del món. Compten amb una plantilla de 150 persones –al voltant d'una vintena, orientades a l'enginyeria i el disseny– i col·laboren habitualment amb professionals com arquitectes i urbanistes, altres empreses i la societat civil.
La recerca és un motor indiscutible de l'empresa, "però amb visió de negoci". Ho puntualitza el cap de màrqueting, Arnau Miralpeix. Una pota, la del negoci, que massa sovint s'oblida en el trident de la innovació de "tecnologia i usabilitat", remarca. Amb aquesta premissa, l'abril de l'any passat van inaugurar un centre de recerca propi per buscar solucions innovadores a reptes tan punyents com el canvi climàtic.
Així i aquí ha nascut, per exemple, la lluminària Fusión. És un sistema que, sense augmentar el volum total, incrementa un 33% la capacitat de dissipació i, per tant, d'il·luminació. Tecnologia, usabilitat i negoci: el sistema es nota a l'hora de pagar la factura de la llum.
El centre també ha ideat el banc Vertebra, fet de plàstic reciclat que no necessita manteniment. Els Vertebra es fabriquen en una planta pròpia a Girona, capaç de processar anualment fins a 2.000 tones de plàstic de fracció mixta. Això vol dir que està barrejat amb altres residus, com el paper o metalls diversos. És, per tant, complicat i costós de tractar i, probablement, només faria cap a la incineradora, en teoria, perquè per a Benito és una bona matèria primera. En les seves instal·lacions, explica Miralpeix, reben aquest plàstic brut i mesclat, el netegen, el trituren, el separen, el premsen, el modelen i l'emmotllen.
Matèria primera dels residus
Després de tot el procés, el plàstic deixa de ser un contaminant perillós més. De residu complicat es transforma en un banc de 56 quilos de pes, fet de plàstic i d'economia circular en estat pur.
La directora general de Benito treu importància a aquesta proesa recordant –o potser reivindicant– que la forja i el metall usen matèries primeres reciclades i reciclables. Senzillament, "fem el que hem fet sempre, però amb visió moderna".
Tant és així que volen recuperar figures autèntiques, com la de cap de taller, engolides per les universitats. Per això, Carandell és vicepresidenta de la Fundació Impulsa. L'entitat, entre altres accions socials dirigides als joves, ha becat ja més de 300 estudiants de FP.
