Salou: el paradís turístic on calen tres feines per acabar el mes

SalouSón les sis de la tarda i el dia encara no s'ha acabat d’aixecar. Els núvols es fan cada cop més grans i el cel amenaça pluja, però a ningú sembla importar-li. Som a Salou i, a més a més, és juliol. Estem de vacances al paradís del turisme. A la platja encara hi ha famílies senceres. "Álvaro, no te’n vagis tan lluny", crida una mare des de la tovallola, i el passeig Marítim està ple de vida. També hi ha molts turistes que ja s’han retirat a l’hotel o a l’apartament i es preparen per sortir a fer un volt. Està a punt de començar el segon torn del dia, que és quan els turistes canvien l’olor de crema solar per la d’aftersun.

Els relacions públiques dels bars musicals, tots guapos i riallers, comencen la jornada laboral al carrer Bilbao, la zona de l’oci nocturn. "¿No vols prendre alguna cosa abans de sopar? Mira, aquí tens una gerra de cervesa nacional per dos euros i mig", diu l’Aitor Lago, un noi de 23 anys veí de Salou. Parla en castellà perquè bona part del turisme ve de Navarra i l’Aragó. Tres noies de Lleida es deixen convèncer i s’asseuen a la terrassa del local a prendre la primera copa. Fa una estona que han conegut dos altres nois, també de Lleida, i van tots junts. Tothom s’ho passa bé. "La Pineda (Vila-seca) és la platja de Saragossa, i aquesta és més variada", explica la Laia. Han vingut a Salou perquè una de les tres, la Soraya, hi va comprar un apartament ara fa cinc mesos, però ja fa temps que estiueja a la Costa Daurada perquè els seus pares tenen un altre apartament a Cambrils. Les tres amigues celebren avui l’aniversari de la Meritxell, que llueix els seus 30 anys acabats de complir. No saben encara on soparan, ni què faran, però segur que trobaran el que busquin, perquè a Salou, si ets turista, trobes el que et faci falta.

Dues dades: a Salou hi ha empadronades 29.028 persones i en tot el municipi hi ha 72.000 places per allotjar turistes, entre habitacions d’hotels, càmpings i apartaments, segons l'últim Atles del turisme publicat per Exceltur, una associació formada per les 33 principals empreses del sector. Les úniques ciutats de tot Espanya que tenen més habitacions que Salou són Madrid, Barcelona, Benidorm i San Bartolomé de Tirajana (Gran Canària). Aquest destí turístic comença a aixecar-se al maig, i al juliol i agost ja és imparable. "I espera't, que quan s’acabin els Sanfermines, aquest cap de setmana, acabaran de venir els navarresos que falten", explica una cambrera.

Actualment hi deuen haver uns 150.000 turistes. "La gent de Lleida, l’Aragó i tota la conca de l’Ebre i Navarra, la Rioja i el País Basc tenen molta tirada a Salou. Si no s’ho pensen gaire, tots tiren avall i venen aquí", explica el portaveu de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme (FEHT), Xavier Guardià. Si en lloc de mirar els establiments turístics es mira el nombre de pernoctacions anuals, Salou està en la dotzena posició d'Espanya, per davant de ciutats com Bilbao, Saragossa o Còrdova. L'única catalana que la supera és Barcelona. Però davant de tota aquesta potència, hi ha una altra dada que també crida molt l’atenció: la renda familiar disponible –és a dir, els diners que li queden a una família després de cobrar sous i ajudes i pagar els impostos– està per sota de la mitjana. Si a un català tipus li queden 17.600 euros anuals per fer front a les seves despeses, a un veí de Salou només n'hi queden 12.700. En aquest rànquing, Salou ocupa la plaça número 444 dels municipis catalans, i se situa molt per darrere de localitats per on mai passa un sol turista.

Comença a ploure. La terrassa del bar està força plena, però ningú no es posa nerviós. Els cambrers, amb gran habilitat, corren un tendal que tapa tota la superfície. Aquí no passa res. "Perdona, falten els xupitos", diuen els de Lleida. Un carrer més avall, el Toni i la Mireia, veïns de l’Hospitalet de Llobregat, van esquivant els relacions públiques i, parlant amb aquest periodista, no s’acaben de creure la dada sobre la renda disponible: "¿Salou està fins i tot per darrere de l’Hospitalet? No pot ser".

Tres feines per acabar el mes

El turisme representa el 12% del PIB i proporciona molta riquesa a Catalunya i als grans empresaris del sector. Però els treballadors del turisme no tenen tanta sort. Sense canviar de carrer, quatre locals més amunt i fent equilibris dalt d’uns patins hi ha la Davinia Mesa. "Treballo 16 hores al dia", diu, resignada. Només té 20 anys i, a més de fer promoció d’un local dalt dels patins, també fa d’animadora en un hotel i de ballarina en una discoteca cinc nits a la setmana. Tres feines per arribar a finals de mes. I tot això és a l’estiu, quan Salou floreix, però la resta de l’any, treballa a Port Aventura i estudia un grau superior d’administració i finances. El cas del Sean Feeney també és il·lustratiu. És l’amo de l'Oliver’s Restaurant des de fa 21 anys, a només un carrer de la primera línia de mar, i avui té el local ple. "Si no tens reserva és impossible venir a sopar", explica, satisfet. Però els números no són fàcils de quadrar perquè quan arriba la tardor Salou s’apaga completament: "Estic cinc mesos amb el restaurant tancat, sense treballar. Segons com hagi anat l’estiu, puc agafar l’atur o me’n torno a Liverpool per buscar alguna cosa i seguir treballant", explica. Tots els cambrers que treballen amb ell, com la gran majoria dels treballadors que necessita el turisme de sol i platja, es troben en una situació similar, però amb molts menys ingressos. Segons les fonts consultades, els cambrers a Salou cobren uns 1.200 euros mensuals per fer jornades de 10 a 12 hores treballant sense descans.

"Com més turisme, menys nivell econòmic"

El catedràtic d'economia aplicada del Tecnocampus de la UPF Josep Maria Raya confirma que "el turisme dona un tipus de feina per a personal no qualificat". "Soluciona un problema molt important que és el de l’atur, però ho fa amb feines poc qualificades", explica. "Normalment –continua l’expert–, com més turisme, menys nivell econòmic". Aquesta és, de fet, la fotografia de Lloret de Mar, el municipi més pobre de Catalunya segons dades de l'Idescat, i també una veritable capital del turisme. La recepta per sortir d’aquesta espiral és complicada. "Cal buscar un turisme més rendible, com ja passa en altres destins, i diversificar l’economia; és evident que el turisme és el nostre or i no hi podem renunciar, però cal una economia més diversificada", explica l’economista.

Amb els anys, el turisme de borratxera que visitava Salou ha anat quedant enrere i l’aposta del sector i de les administracions públiques per buscar uns visitants més familiars i més repartits durant tot l’any s’està notant. El món de l’esport, per exemple, ha estat un nínxol que Salou ha explotat per atraure visitants la resta de l’any. "És cert que quan els estudiants acaben la selectivitat baixen a Salou a divertir-se i que encara es veuen comiats de solter, però ha anat pujant el turisme familiar i esportiu", explica Guardià. Alguns caps de setmana fora de temporada s’han arribat a acumular fins a 3.000 esportistes, destaca.

Malgrat tot, encara hi ha veïns molt crítics amb el turisme que busca festa i denuncien el soroll dels bars musicals, que tenen la música molt forta i les portes obertes. "El problema de l’oci nocturn a Salou és notícia des de fa 20 anys", denuncia Pilar Roig, presidenta de l’Associació de Veïns Salou Est. La pregunta que cal fer-se, segons Roig, ja és una altra: "Qui és el responsable de tot això?" Pel que fa als pocs diners que els turistes es deixen a Salou, Roig aporta una altra visió: "Hi ha hotels que ofereixen la pensió completa a les famílies, amb bufet lliure, i tenen piscines, tobogans, organitzen festes... i els turistes, com a molt, surten a passejar, però no gasten res", lamenta. I és cert, segons confirmen tots els comerciants consultats, que troben a faltar molt els russos a qui descriuen com "turistes amb diners i molt actius". Sense ells, el turisme que vista Salou, segons les dades de la patronal, és un 50% espanyol (principalment lleidatà, aragonès i navarrès) i un 50% de la resta d’Europa (del Regne Unit i França).

La pluja dona una treva, el temps just perquè la Davinia es tregui els patins i es prepari per fer de ballarina a la discoteca. Comença l'últim torn a Salou. Després serà el moment del Lamine, un dels escombriaires que demà matina i a qui també se li acabarà el contracte a la tardor. "Alguna cosa trobaré al camp o a les fàbriques", diu amb un somriure.