Rellotger, professió de futur?

“Ara tothom mira l’hora al telèfon mòbil”. Segur que heu sentit moltes vegades aquesta afirmació i, molt probablement, també l’heu dit o pensat vosaltres mateixos. En efecte, som molts els que ho fem, però això no vol dir que el rellotge de canell estigui en recessió. Ans al contrari. Continua sent un company de viatge —o complement o digueu-ne com vulgueu— molt habitual. Ho saben bé el Rafael de la Torre i el Toni Gimeno, els dos socis de la rellotgeria Tempora del carrer de Còrsega 238 de Barcelona. És del tot habitual que si hi passes per davant a mig matí hi hagi cua de clients al carrer. El local és petit, d’acord, però és que la cua pot arribar a ser de deu persones. Una rellotgeria de tota la vida, de les que et canvien la pila i et renoven la corretja, o et fan una reparació exprés o posant al punt el rellotge de sobretaula, el despertador o el rellotge de paret.

Ah, però encara hi ha molts rellotges de paret per aquests mons de Déu? I tant que sí! Només cal donar un cop d’ull a les parets del local, atapeïdes d’exemplars que esperen que el client els passi a recollir. “Tenim el que ens demana i necessita el barri”, explica el Rafael. A Tempora tant pots demanar una reparació o posada al dia com renovar el rellotge. Disposen d’una selecció de rellotges de gamma mitjana, de certa qualitat, pràctics, còmodes, que es vegin bé i de preu raonable, d’acord amb el poder adquisitiu dominant en aquesta zona de l’Eixample, a tocar de la part baixa de Sant Gervasi i també de Gràcia. “Si fóssim una mica més amunt, hauríem d’oferir més producte de gamma alta”. Oscil·lació de preus? Doncs entre els 9 euros de canviar una pila als 500 de posar al dia un Rolex.

No treballen el món de la compravenda, però sí que tenen força feina amb l’autentificació —hi ha molta falsificació rondant pel món— i la descripció de rellotges de valor per a cases de subhastes. El client de carrer sol ser el de la pila i la corretja, però també tenen molta clientela de fa molts anys que els encomana el manteniment dels rellotges de paret: “Al barri, en temps del segle XX, solia haver-hi entre dos i tres rellotges per pis”. Encara hi ha feina en aquest sentit. Quant dura, més o menys, una pila de rellotge de canell? De mitjana, un any i mig. No tan sols es nodreixen de la gent del barri, sinó que com que és una zona de bastants consultoris, mútues i l’Hospital Clínic, hi ha molta gent també que aprofita que va al metge i passa per Tempora a canviar la pila o la corretja.

A l'emplaçament actual, hi són des de l’any 2002, però el Rafael va aprendre l’ofici a pocs metres, al carrer Aribau, al costat de l’antiquari Xarrié i el rellotger alemany Demel. Hi va entrar el 1980 i hi va aprendre l’ofici. La clientela essencial eren els antiquaris que encarregaven reparacions. Fins que el 1992, Xarrié li va donar l’oportunitat d’obrir la seva pròpia rellotgeria en un local del costat. Llavors, el barri no tenia un local de reparació de rellotges a disposició dels veïns, de la gent del carrer. Així doncs, la clientela es va fidelitzar i el negoci va poder prosperar.

Com dèiem abans, el rellotge no passa de moda. I l’afició pels rellotges d’alta gamma és tot un món a tenir present. Tot i que no és estrictament el seu terreny d’actuació, sí que se’n beneficien. “És un món atractiu, que crida l’atenció i que té bons aparadors”. Un exemple? L'última guanyadora del US Open, Aryna Sabalenka, no va celebrar la victòria sense abans posar-se l’Audemars Piguet Royal Oak Selfwinding Chronograph, valorat en més de 230.000 dòlars. Més exemples, Fernando Alonso té un Richard Miller de 150.000 euros i la col·lecció de rellotges de Lamine Yamal sembla que, malgrat la seva joventut, ja és de categoria. A Tempora no és habitual que hi compareguin aquestes peces, però just abans de fer l’entrevista ja han canviat les piles d’un parell d’Hublots i de Chaumets. És un territori masculinitzat, aquest? En general, sí, explica el Rafael, però l’Angie Cárdenas llueix a Aruseros un Rolex Submariner que s'acosta als 15.000 euros.

I la professió? Doncs el Rafael ens dona una dada interessant. Només hi ha una escola oficial de rellotgeria a l’Estat. I és a la Zona Franca de Barcelona. Aquest any s’hi han matriculat trenta persones, una xifra gens negligible. I sabeu què hi ha contribuït? Un programa recent del 3Cat sobre professions amb futur que incloïa, precisament, la de rellotger.