El rànquing dels executius més ben pagats de Catalunya

L’any 2020, amb la pandèmia del covid, es va imposar la contenció salarial, també entre els membres dels consells d’administració de les empreses cotitzades. Alguns van renunciar a primes i retribucions variables, en un moment de fort impacte de la pandèmia en moltes plantilles, en alguns casos afectades per expedients de regulació temporal d’ocupació. Però amb la recuperació de l’activitat econòmica, les retribucions dels membres dels consells d’administració van tornar a la normalitat el 2021, segons es pot veure en els informes anuals de retribució de consellers (IARC) que cada una de les empreses presenta cada any a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Aquesta edició del rànquing també arriba marcat pel domini de directius del Banc Sabadell, que ocupen tot el podi.

Aquests informes de retribució han incorporat aquest any un nou apartat: la retribució mitjana dels empleats de cada una de les empreses. La dada permet comprovar que la bretxa salarial entre els membres dels consells d’administració de les grans cotitzades s’ha enquistat i, fins i tot, en alguns casos augmenta. En conjunt, els consells d’administració de les principals cotitzades catalanes -excepte Miquel y Costas, que encara no ha presentat l’IARC- es van repartir l’any passat poc més de 72 milions d’euros, quan les mateixes empreses el 2020 havien pagat al conjunt dels seus consellers quasi 66 milions. L’augment és del 9%.

Però el que més crida l’atenció és la gran diferència que hi ha en algunes d’aquestes empreses entre el sou mitjà de la seva plantilla i el que cobra el primer executiu. Les diferències més grans és donen en dues de les grans cotitzades que formen part de l’Íbex-35: Naturgy i Cellnex. Així, mentre Francisco Reynés, president executiu de l’energètica, va guanyar l’any passat 4,9 milions d’euros, el sou mitjà dels empleats de Naturgy, tot i un augment del 4,3%, se situava en 57.900 euros. És a dir, Reynés va cobrar 85 vegades més que la mitjana dels seus empleats. A Cellnex, el conseller delegat, Tobías Martínez, va cobrar 4,9 milions d’euros, 77 vegades més que el sou mitjà a l’empresa, que es va situar en 64.000 euros, després d’augmentar un 3,2% respecte a l’any anterior.

En alguns casos, però, aquesta bretxa no és tan gran. És el cas de la immobiliària Renta Corporación, on el primer executiu multiplica per 3,3 el sou mitjà, o de l’energètica Audax, on malgrat tenir el sou mitjà més baix, els 185.000 euros anuals que cobra el seu president fa que només multipliqui per 6,3 vegades el sou mitjà. A la biotecnològica Oryzon el multiplicador és 6,8.

Malgrat la baixa retribució -en relació a altres primers executius-, el president d’Audax, José Elías, surt a la llistaForbes dels espanyols més rics en el lloc 31, amb una fortuna estimada de 900 milions d’euros a causa del valor de la seva participació en diferents empreses.

La remuneració dels consells d’administració i la bretxa que hi ha respecte als empleats de les empreses ha creat més d’una polèmica, com les crítiques de la vicepresidenta i ministra d’Economia, Nadia Calviño, als alts sous dels executius dels bancs, o els reiterats informes de CCOO sobre les diferències de retribucions en les grans empreses.

El president de la CNMV, Rodrigo Buenaventura, en el seu discurs del Dia del Conseller, no dubtava a dir que “remunerar adequadament els consellers és clau per assegurar la independència de criteri, generar els incentius adequats i evitar els conflictes d’interès, així com atreure el talent i la qualificació necessària”. Però també destacava altres aspectes, com la necessitat de transparència, situar com a prioritat la sostenibilitat a llarg termini i acostar-se cada cop més als criteris ESG (els que converteixen una companyia en sostenible pel seu compromís social, ambiental i de bon govern).

Així, la temporada de juntes d’accionistes del 2022 es caracteritzarà pel “creixent escrutini” dels inversors en qüestions relacionades amb la remuneració del consell d’administració i amb els criteris ESG. Aquesta és una de les previsions de l’onzena edició de l’informe El govern corporatiu i els inversors institucionals, elaborat per Georgeson i Cuatrecasas. L’estudi assenyala que les propostes que van rebre una oposició rellevant en les juntes d’accionistes del 2021 eren les relacionades amb els IARC de l’any anterior. Molts inversors institucionals que van votar en contra d’aquests punts de l’ordre del dia, diu l’informe, es van mostrar preocupats per “la manca de transparència, l’excessiva retribució dels executius i els elevats imports de les pensions i els pagaments per la fi de contractes”.

KPMG també fa un estudi sobre les retribucions dels consellers i els elements a tenir en compte en les juntes del 2022. La consultora incideix en la importància creixent dels criteris ESG. Cada cop és més habitual incloure mètriques ambientals, socials i de govern corporatiu en la remuneració variable dels consellers, indica aquesta consultora, però afegeix que “el ritme de la seva aplicació per part de les companyies encara no ha assolit la velocitat desitjada”. Només un terç de les companyies apliquen les mètriques ESG, diu KPMG, i entre les que ho fan la gran majoria només a curt termini.

KPMG també apunta que, si bé en general el 2021 va disminuir la remuneració dels consellers (-20% a l’Íbex-35 i -10% al mercat continu), la ràtio de retribució del primer executiu ha recuperat els nivells precrisi perquè les remuneracions de la plantilla han baixat més proporcionalment. A més, KPMG alerta de l’absència d’una correlació clara entre de les remuneracions dels directius i la dimensió de les companyies, especialment en el mercat continu.

El rànquing del 2021 dels executius més ben pagats, però, queda distorsionat pel relleu que es va produir a la cúpula del Banc Sabadell. La jubilació de Jaume Guardiola com a conseller delegat, el fet que el president, Josep Oliu, deixés funcions executives i la indemnització pactada per María José García Beato per deixar les seves funcions executives -malgrat mantenir-se en el consell- van disparar les seves remuneracions. Guardiola, per exemple, va accedir a l’estalvi acumulat durant tota la seva carrera de banquer per a la seva jubilació, quasi 24 milions d’euros. I Oliu, que va cobrar gairebé 1,8 milions (un 9,5% menys que l’any anterior), va accedir a quasi 7,5 milions d’estalvi consolidat al deixar les seves funcions executives.

Al marge d’aquest podi ocupat pels representants del Sabadell per l’efecte de la renovació de la cúpula, els següents executius més ben pagats són el conseller delegat de Cellnex, Tobías Martínez; el president executiu de Naturgy, Francisco Reynés; el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, i el conseller delegat de Colonial, Pere Viñolas, tots ells d’empreses que formen part de l’Íbex-35, el selectiu de la borsa espanyola.

Lluny dels sous que cobren aquests executius de grans empreses catalanes també hi ha expolítics en consells d’administració d’algunes cotitzades. Per exemple, el president d’Aena, Maurici Lucena, que el 2021 va cobrar 175.000 euros. Al consell de l’empresa operadora d’aeroports també hi ha qui va ser líder d’Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, que com a conseller no executiu va guanyar 12.000 euros. També l’exministre i expresident del PP català Josep Piqué forma part del consell d’una empresa de l’Íbex-35, en concret Amadeus, on va guanyar 93.000 euros.

L'assignatura pendent és la manca de paritat en els consells d’administració. Ho destaca KPMG en el seu informe quan indica que la bretxa de gènere té nivells més alts dels desitjats, i aquesta és una mètrica clau per valorar els resultats de les decisions de les companyies en matèria d’igualtat. Així, és essencial arribar a un consens sobre com mesurar-la i fer-ho recurrentment per ser capaços d’elevar la presència i la representativitat femenina en totes les àrees i nivells de l’organització.

Mirant el rànquing català, al marge del cas ja explicat de María José García Beato, la primera executiva que hi apareix és Sol Daurella, al lloc 27, l’única que repeteix la seva presència any rere any.