Rànquing dels executius més ben pagats de Catalunya

Hi ha 282 persones ocupant una cadira als consells d’administració de les empreses cotitzades d’origen català (algunes van traslladar la seva seu social després de l’1 d’octubre). En total, durant l’any passat aquestes persones van cobrar quasi 85 milions d’euros com a remuneració per formar part d’aquests òrgans de govern de les empreses. De mitjana, doncs, quasi 300.500 euros per cap, una xifra un 30% superior a la mitjana de l’any anterior, que era de poc més de 227.000 euros, segons les dades que figuren en els informes de retribució dels consellers de l’any 2017. La remuneració global, però, creix fins a superar els 98 milions d’euros si es tenen en compte les aportacions a plans de pensions, assegurances, bonus per compliments de plans estratègics i altres conceptes que no formen part de la retribució fixa.

En aquest rànquing s’inclouen les empreses catalanes cotitzades excepte les del mercat alternatiu borsari (MAB), la borsa de les petites i mitjanes empreses. Hi apareixen, doncs, des dels grans bancs i corporacions multinacionals amb origen català que formen part de l’Íbex-35 a companyies de molt menys capitalització, però que també són als mercats (les dades de Borges Agricultural & Industrial Nuts i d’eDreams Odigeo corresponen al 2016 perquè tenen anys fiscals diferents). En conjunt, aquestes companyies van guanyar 5.080 milions d’euros l’any 2017, un 20% més que l’exercici anterior.

Així doncs, els alts executius d’aquestes companyies de mitjana van augmentar més les seves retribucions que el que van augmentar els guanys de les companyies que dirigeixen. Un increment de retribució que també va ser superior al que van tenir les seves plantilles. El salari mitjà dels treballadors espanyols va pujar un 0,5% el 2017, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística, i la pujada salarial pactada en convenis, que afecta uns 7 milions de treballadors, va ser de l’1,43%. Possiblement, l’augment salarial dels empleats de les cotitzades va ser superior, però sense arribar al nivell de l’increment dels seus executius. Un informe de CCOO assegura que els primers executius de l’Íbex-35 cobren 123 vegades que el sou mitjà dels seus empleats. Intermón Oxfam va fer un estudi similar, que assegura que els primers executius de les grans cotitzades cobren 112 vegades més que els seus treballadors.

El rànquing català l’encapçala Francisco Reynés (que l’any passat era a Abertis), amb 11,8 milions entre el salari i altres conceptes. El segon lloc l’ocupa Jaume Guardiola (Sabadell) amb 6 milions, i el tercer Fernando Basabe (Applus), amb 5,5 milions. Per trobar una dona cal baixar fins al lloc 31 del rànquing. Allà hi trobem Sol Daurella (Coca-Cola European Partners), amb 656.000 euros.

Les comparacions any a any són difícils. En el rànquing del 2017 hi ha alguns directius que disparen la seva remuneració simplement perquè l’any anterior no havien estat a l’empresa durant tot l’exercici (i, per tant, van cobrar menys). És el cas d’Isidre Fainé a Gas Natural, que el 2016 només va ser president l’últim trimestre i en canvi el 2017 va ser president tot l’any. Una cosa similar li passa a Jordi Gual, president de CaixaBank. Tots dos van cobrar 1,1 milions.

En altres casos, les remuneracions es disparen pels incentius o el compliment dels objectius. És el cas de Francisco Reynés, que va rebre un premi extraordinari per haver complert els objectius com a vicepresident d’Abertis. O també Jaume Guardiola, que el 2017 va veure com la seva remuneració es disparava pel compliment dels objectius de l’últim pla estratègic, i les aportacions d’assegurances i jubilació creixien per haver complert 60 anys.

També les indemnitzacions poden fer oscil·lar sensiblement aquests rànquings. Rafael Villaseca, que el 2017 va ser el sisè directiu amb el salari més alt (3,4 milions), podria ser el primer del rànquing el 2018 després de la indemnització que va rebre en ser rellevat com a conseller delegat de Gas Natural: tres anys sencers de sou, que podrien ser quatre si no va a una empresa de la competència. L’actual codi de bon govern aconsella un màxim de dues anualitats com a indemnització per als directius que abandonen una empresa cotitzada.

Tot i aquests registres, les empreses catalanes no estan entre les que més paguen als seus directius dintre de la borsa espanyola. El número u del rànquing l’ocupa Marcelino Fernández Verdes, conseller delegat d’ACS (i des de fa unes setmanes president d’Abertis), que va guanyar 20,4 milions el 2017. Molt més que el que va cobrar el president de la constructora, Florentino Pérez, que es va endur 4,5 milions d’euros. Altres sous que ocupen els primers llocs del rànquing espanyol són José Manuel Entrecanales (Acciona), amb 10,4 milions; José Ignacio Sánchez Galán (Iberdrola), amb 9,5 milions, i Ana Botín (Santander), amb 7,9 milions.

“No és acceptable”. Així s’expressava només fa uns dies el nou president del Círculo de Empresarios, John de Zulueta, en referir-se a la bretxa que hi ha entre els sous dels directius i els dels empleats. Una diferència, va dir, que s’ha multiplicat en els últims anys “amb escreix”. Els empresaris, explicava De Zulueta, han de donar exemple a la societat i “superar les desigualtats” per anar cap a una societat més justa. Això, argumentava, serviria per millorar la reputació de les empreses i el clima laboral.

El tema preocupa al supervisor dels mercats. El president de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), Sebastián Albella, va anunciar durant la seva última estada a Barcelona que està preparant una nova circular sobre els informes de responsabilitat corporativa i de remuneració de consellers. Albella vol que els informes tinguin menys rigidesa, que les empreses puguin escriure’ls amb el seu propi estil, “amb llibertat de format”, però alhora vol que siguin més transparents, sobretot pel que fa referència a les aportacions a plans de pensions i drets futurs de cobrament. “Ara hi ha una insuficiència en termes d’informació”, va dir. També va indicar que vol més informació sobre la retribució variable que reben cada any els consellers.

Les diferències són molt grans quan s’analitza la quantitat que les empreses destinen a pagar als seus consells d’administració. Dels més de 14 milions d’Abertis o els 12 del Banc Sabadell, a només 16.000 euros en el cas d’Ecolumber, que malgrat la baixa quantitat és la segona que més augmenta la retribució: un 300%. Només una empresa va rebaixar el 2017 el que paga al seu consell d’administració. Va ser l’empresa de lloguers Cevasa, que va destinar-hi 323.000 euros, un 37% menys que l’any anterior.