Llegir
La lectura és un dels materials essencials del coneixement. Dóna suport a una forma d'aprenentatge intel·lectual que permet interpretar, comparar i posar en perspectiva la nostra pròpia experiència i el que pensem i sentim sobre les experiències dels altres, i reflexionar-hi. Aquests dies estic llegint fragments de l'obra completa de Tomàs Garcés, poeta del vers planer i prosista de l'expressió senzilla, justa i precisa, com el descrivia Josep Pla. M'adono que essencialment poca cosa ha canviat en l'ànima d'aquest país. El sentiment de frustració dels anys 20 segueix el 2010... potser seguirà igual el 2020?
Hàbits
Un estudi del ministeri de Cultura sobre els hàbits de lectura mostra que la població espanyola tendeix a llegir cada cop més. Els diaris i els llibres són el material més llegit. Els suports electrònics guanyen terreny a una velocitat de vertigen. En un any s'han més que doblat: el 4% dels entrevistats es declaraven lectors principalment en aquest format. Aquest matí, quan anava cap al despatx amb el tren de Sarrià (ho sento, no penso canviar-li el nom), he comptat la gent que llegia amb tauleta electrònica i els que ho feien amb llibre. El resultat: 5 a 1, aproximadament. Més que en els partits del Barça!
Seny?
L'estudi mostra la força que encara tenen els diaris, la font d'informació més utilitzada i, per tant, el suport de formació d'actituds més important. Quan compares els diaris de Catalunya i els de fora de Catalunya t'adones de fins a quin punt alguns són descaradament instruments i armes al servei de projectes polítics i no pas espais de reflexió serena on es puguin contrastar les opinions pròpies i alienes. El mannà que cau sobre els lectors a l'altra banda de l'Ebre és enverinat i fomenta l'odi i l'enfrontament. ¿Potser aquí encara tenim una mica de seny i serenor?