El Messi dels paletes és de Vila-seca

TarragonaComença la prova i els concursants, 31 parelles vingudes de tot l’Estat, tenen quatre hores per entendre el plànol, imaginar-se com fer la construcció i posar mans a l’obra. Literalment. Som al 56è Concurs Nacional de Paletes organitzat per la Peña El Palustre, una associació malaguenya dedicada a promoure les tradicions i els oficis. La prova té tant prestigi que se la coneix com la Champions dels Paletes, i aquest any hi ha molta expectació per saber qui quedarà segon. Perquè el nom dels guanyadors ja el sabem abans de començar: seran Aleix Plana i Vasile Safta, dos paletes de Vila-seca. Si aquest campionat és la Champions, l'Aleix ja fa temps que n'és el Messi. S'hi ha presentat cinc cops i ja n'ha guanyat quatre.

La construcció que han de fer mentre corre el cronòmetre té nom i tot: "dos anells de rajola paral·lels units per un arc". La dificultat és màxima, però la nostra parella se’n surt. "Cal ser molt àgil i tenir molt de rodatge amb les mans, perquè la pràctica es demostra amb les mans", explica l'Aleix l’endemà de tornar del viatge al concurs. Aquest paleta, que guanya quatre de cada deu concursos en què es presenta, va estudiar un grau superior de construcció a la Universitat Laboral de Tarragona, l’actual Complex Educatiu de Tarragona, però també ha rebut molta formació a casa, ja que ell representa la quarta generació de la família que es dedica a la construcció. La seva família per part de pare s’hi va posar l’any 1920, i el pare de la seva àvia materna també ho era. "Tot hi ajuda, però al final la formació és el dia a dia a l’obra", explica.

L'Aleix es va presentar al primer concurs quan tenia només 16 anys. Ho va fer com a juvenil al concurs que organitza cada dos anys a Reus el Gremi de la Construcció del Baix Camp. És, de fet, el concurs amb més antiguitat de l’Estat, segons destaca. Ara, ja amb 44 anys, n’és el director, i és ell qui prepara els plànols i les proves.

Diners, amics i coneixements

A més del prestigi i els diners, la victòria d’aquesta Champions va acompanyada de 6.000 euros i, durant l’estada, els paletes comparteixen molts coneixements. "Ja tenim un grup de WhatsApp entre nosaltres i, quan algú fa una cosa curiosa durant l’any, ho penja", explica Plana. De fet, aquestes setmanes en aquest grup de paletes estaven pendents de si l’Aleix acabava "una volta molt considerable" que estava fent per a un client. L’Aleix va aprendre a casa a fer la volta catalana, una tècnica de la construcció que prové dels romans i que consisteix en cobrir l’espai amb una volta de maons. Ell va fer la primera amb només 18 anys, però arran de compartir coneixements amb els companys ha descobert altres maneres de fer-ho.

Tot i la victòria, a casa no hi ha gaire temps per a celebracions, perquè de feina n’hi ha molta. Des del seu taller sempre han treballat per a particulars i veïns de Vila-seca i mai els ha faltat la feina. Ara, a més, amb tots els trofeus que acumulen encara tenen més clients. "Ens dona reputació i credibilitat. No és el mateix... Ara ja ha quedat demostrat que en sabem", explica. El problema que es troben és un altre: "Ens cal mà d’obra qualificada, però no en trobem", lamenta. Creu que "la professió ha caigut en desprestigi" i que "no hi ha recanvi generacional". "Els paletes bons tenen més de 40 anys, i els de tota la vida ja es van jubilant i no poden deixar el relleu", afegeix. Ha tingut treballadors joves, però no ha quedat satisfet: "Costa trobar gent amb ganes de doblegar-se. Si un paleta cobra el mateix que un caixer del supermercat... també és normal que no vulguin venir. Ningú és ruc i vol passar fred, calor, suor... i amb certa perillositat, però hem de trobar la manera de fer-los venir", diu.

És per aquesta falta de relleu que l’Aleix està tan content d’haver trobat Vasile Safta, el seu ajudant: "Treballa amb mi des del 2001 i l’ofici l’ha après a casa". El Vasile és de Romania, un país que l’Aleix té en molt bona consideració: "No s’arronsen davant de la feina, i això és el que li fa falta al nostre jovent. Si tens ganes de treballar, ja n’aprendràs. Però si no tens la predisposició..."