Els pares de Fisher-Price: quatre visionaris obsessionats amb les joguines

A principis dels anys trenta, East Aurora era un poble tranquil de l’oest de l’estat de Nova York, als Estats Units. Tothom es coneixia. En aquest llogarret de cases de fusta, Herman Fisher tenia un costum peculiar: anava de porta per porta amb una bossa plena de prototips de joguines. Saludava el veïnat, demanava entrar un moment als menjadors de les famílies amb criatures, deixava les joguines a terra i observava en silenci com els infants les arrossegaven, les feien rodar o n'estiraven les cordes. Si una peça despertava interès, ho anotava; si fallava, la recollia i tornava al taller per ajustar-la. Per a Fisher, aquell procés gairebé empíric era l’única manera de crear joguines que funcionessin de debò.

Mentre Fisher es capficava amb els prototips, Irving Price feia càlculs, buscava finançament i movia contactes comercials. Era un home respectat al poble: n'havia estat alcalde i havia fet carrera a Woolworth, una de les cadenes comercials clau dels Estats Units del segle passat. Sabia què podia vendre, com presentar-ho i a qui fer-ho arribar. Al seu costat, la seva esposa, la il·lustradora Margaret Evans Price, convertia els prototips de joguina en personatges i animals encantadors i donava al projecte una atractiva identitat visual. Mentre Fisher afinava el joc, els Price aixecaven l’estructura que faria possible convertir-ho tot plegat en una de les empreses més importants de la història del sector jogueter mundial.

Avui, gairebé un segle després d’aquelles primeres joguines de fusta, Fisher-Price forma part de Mattel, un dels grans gegants del sector, amb una facturació anual de més de 5.300 milions de dòlars. Els seus productes arriben a desenes de països i continuen sent una de les marques més reconegudes en l’etapa preescolar. Com s'ho van fer els fundadors de la marca per tirar endavant un projecte que, gairebé un segle després, encara continua sent un èxit a les botigues?

Els inicis de Fisher-Price

La història arrenca el 1930, en plena Gran Depressió. Fisher, Price, Margaret Evans Price i la botiguera Helen Schelle van unir talent, experiència i un punt d’audàcia per fundar una petita empresa de joguines. Ho van fer amb un capital inicial de 100.000 dòlars. El primer any van dissenyar setze joguines de fusta fetes de pi i decorades amb etiquetes de colors vius. Eren peces simples, però dissenyades amb un principi que Fisher repetia com un mantra: crear joguines enginyoses, resistents i amb valor real de joc. El 1931 les van portar a la Fira Internacional del Joguet de Nova York. Aquella fira ho va canviar tot: les joguines Dr. Doodle, Granny Doodle i la resta de models que hi va presentar van convertir-se en un èxit immediat.

El creixement va ser fulgurant. Malgrat la crisi econòmica de l'època, Fisher-Price va vendre més de dos milions de joguines durant els anys trenta i es va convertir en un nom habitual a les botigues de joguines dels Estats Units. Fisher continuava provant cada prototip amb infants i perfeccionava cada model fins que resistia les seves exigents proves de durabilitat. L'any 1935 l’empresa va fer un pas decisiu: va signar un acord amb Walt Disney per fabricar les primeres joguines oficials de personatges com Mickey Mouse. Aquella aposta va ser clau per dues raons: va situar Fisher-Price en el mapa internacional i va inaugurar un model —-el de les joguines amb llicència—- que avui és fonamental en tota la indústria. El 1936 l’empresa ja presentava beneficis i Fisher celebrava la fita repartint ell mateix milers de monedes de plata entre els treballadors.

Després del primer gran èxit de 1936, Fisher-Price va créixer amb rapidesa i va saber adaptar-se bé fins i tot a la Segona Guerra Mundial, quan va substituir temporalment les joguines per material militar. Amb el baby-boom i l’escassetat de fusta de l'època, l’empresa va apostar pel plàstic. Als anys seixanta va arribar el producte que marcaria tota una generació: els Play Family, més tard coneguts com a Little People, que es van convertir en un fenomen de vendes i van consolidar la marca com a líder del segment preescolar. En retirar-se Herman Fisher el 1969, la companyia ja era prou gran i sòlida perquè el gegant de la distribució Quaker Oats l’adquirís i la fes créixer encara més. El 1993, Mattel va comprar Fisher-Price per 1.000 milions de dòlars i la va integrar com la seva gran marca global per a la primera infància.