Nous temps i nous líders a les 'telecos'

El relatiu estancament del sector tecnològic a causa de la crisi actua sobre les companyies més importants com si fos un mirall deformant: accentua les virtuts dels uns i les mancances dels altres, i deixa clar qui jugarà les partides del futur i qui té molts números per abandonar la taula de joc. BlackBerry i Nokia, per exemple, que eren abans del crac del 2008 dues de les companyies principals, ara semblen malalts terminals pendents, any a any, de la benevolència dels seus accionistes.

Una muntanya russa

A les empreses més pròsperes, com Microsoft, els indicis que cal fer alguna cosa ràpid si no es vol acabar com Nokia i BlackBerry cada vegada són més insistents. D'aquí uns anys Apple podria estar en una situació semblant si es confirma la tendència a un increment de l'adquisició de telèfons i tauletes de la competència.

En definitiva, ningú està fora de perill. El món de la tecnologia s'ha mostrat des del seu naixement molt canviant i capritxós, ple de revolucions inesperades que canvien completament el panorama i obliguen a tornar a organitzar les jerarquies. És una autèntica muntanya russa en la qual qui no sap anticipar-se a la següent davallada surt del carril. Com es poden adaptar companyies tan grans a aquestes contínues sacsejades? Doncs col·locant al capdavant nous executius que coneguin bé el nou camp de batalla.

Ozzie i Sinofsky

A Microsoft, després de la sortida de Bill Gates i el fracàs de Windows Vista, Steve Ballmer, el president, va veure clara la necessitat de buscar un relleu de cara al futur en detectar que l'empresa estava perdent el tren de la innovació davant d'Apple i els seus nous productes (llavors l'iPhone i l'iPod Touch). Ballmer va posar dos enginyers innovadors al capdavant dels departaments més importants: Ray Ozzie en programari i Steven Sinofsky en desenvolupament del producte.

Al final, Sinofsky va ser nomenat delfí de Ballmer i Ozzie va abandonar la companyia. No obstant això, l'aposta per Sinofsky es pot considerar fallida, tenint en compte el poc èxit que ha tingut fins ara el sistema operatiu Windows 8. Com a conseqüència, Ballmer no va dubtar a acomiadar-lo, de mala manera, per recuperar les regnes de l'empresa, sense que de moment es parli de nous successors.

Heins i Elop

L'aparició de l'iPhone va suposar en la telefonia mòbil una brutal inversió en el mapa dels fabricants. Les occidentals BlackBerry i Nokia es van enfonsar, i en canvi el poder oriental de Samsung, HTC, Sony i més recentment Huawei i ZTE va entrar en el seu apogeu. La situació es va agreujar perquè ni Mike Lazaridis, llegendari mandatari de BlackBerry, ni Olli-Pekka Kallasvuo, cap visible de Nokia, van saber veure el que els venia a sobre.

Després d'anys de negar la realitat van haver de cedir el relleu enmig de transicions tan traumàtiques com mediàtiques. La companyia finlandesa va coronar l'exdirectiu canadenc de Microsoft Stephen Elop (a la foto) com a primer estranger a prendre el comandament. BlackBerry va optar per fer el pas invers i va buscar un rei europeu: un executiu alemany amb una visió radical del mercat, Thorsten Heins.

Tot i no poder dir que ha salvat Nokia, Elop sí que ha estabilitzat la companyia, posant ordre en el caos de models que es fabricaven i prioritzant determinats productes estrella, com la gamma Lumia. Per la seva banda, Heins fa menys temps que és conseller delegat, però sota el seu mandat ha aparegut l'esperançador sistema operatiu BB 10.

Krzanich i Segars

En el sector dels microprocessadors també hi ha hagut relleus molt importants, encara que per diferents motius. D'una banda Intel, damnificada per la penetració de la internet mòbil, ja que el seu camp eren els PC, ha fet diversos relleus a la recerca de convertir-se en el cor de mòbils i tauletes. Per aquest motiu en el seu dia va nomenar Paul Otellini conseller delegat.

Otellini va fer amistat amb Steve Jobs i va aconseguir que Apple fes servir els seus xips en els ordinadors de la gamma Mac i MacBook, però no en iPads ni iPhones. Com a conseqüència del seu fracàs, Otellini cedirà dijous que ve el seu lloc a un nou conseller delegat, Brian Krzanich, un home amb poc currículum però molt pedigrí corporatiu.

Un cas totalment diferent és el de la britànica ARM, líder en patents sobre xips per a mòbils. L'empresa està en el seu apogeu.

Després de dotze anys al comandament de la companyia, i havent aconseguit posicionar-la com a líder del seu mercat, Warren East abandona ARM amb un relleu de vellut i deixa el lloc al president de la companyia, Simon Segars. Com diuen els anglesos: When all's well, my love is like cathedral bells .