El “moment ChatGPT” ha arribat a la indústria
La intel·ligència artificial promet transformar com i on es fabriquen les coses
"Saps què és el que de debò m’impressiona? Vaig veure un robot agafar un ou!", exclamava Roger Smith, president de General Motors, l’any 1985. El fabricant nord-americà d’automòbils, que dues dècades abans havia estat la primera empresa a instal·lar un braç robòtic, estava aleshores immers en la creació d’una “fàbrica del futur” a Saginaw (Michigan). Smith imaginava una operativa “a les fosques” –sense humans, només màquines– que permetria a la companyia mantenir el ritme dels seus rivals japonesos. El resultat va ser caòtic. Uns robots poc espavilats no distingien entre models de cotxe i eren incapaços de col·locar para-xocs o pintar correctament. Els costos es van disparar molt per sobre del pressupost. Finalment, van tancar la fàbrica.
L’automatització ha avançat molt des d’aleshores. Així i tot, la visió de Smith continua molt lluny de la realitat a la majoria de factories. Segons la Federació Internacional de Robòtica (IFR), el 2024 hi havia uns 4,7 milions de robots industrials en funcionament arreu del món: només 177 per cada 10.000 treballadors del sector manufacturer. Després d’un augment sostingut durant la dècada del 2010, les instal·lacions anuals es van disparar amb la febre d’automatització de la pandèmia, però després es van estancar: el 2024 se’n van instal·lar 542.000. De totes maneres, els analistes veuen el 2026 com un punt d’inflexió. La IFR preveu que les instal·lacions anuals de robots augmentaran fins a 619.000 aquest any. La consultora Roland Berger calcula que el creixement de les vendes d’equipament d’automatització industrial passarà d’un escarransit 1-2% el 2025 a un 3-4% el 2026, i s’enfilarà fins al 6-7% durant la resta de la dècada.
En part, això respon al vent de cua generat per la baixada dels tipus d’interès a Occident durant els últims 18 mesos. Però també és fruit de forces estructurals més profundes. Els governs occidentals han recorregut a subsidis i aranzels per incentivar el retorn de la producció als seus territoris. A més, amb poblacions cada cop més envellides, molts fabricants tenen dificultats per trobar operaris qualificats per fer funcionar les línies de muntatge, fet que impulsa la demanda de màquines. "El moment ChatGPT de la robòtica ja és aquí", va proclamar Jensen Huang, conseller delegat del fabricant de xips Nvidia, el 5 de gener.
Ja es poden entreveure indicis d’aquest futur a les fàbriques bavareses de Siemens –que també fabrica equipament d’automatització– a Amberg i Erlangen. La planta d’Amberg, que produeix 1.500 variants de controladors de màquines, fabrica avui 20 vegades més que quan va obrir el 1989, amb aproximadament el mateix nombre de treballadors. Els braços robòtics, molts dels quals fabricats per Universal Robots, filial de l’empresa nord-americana Teradyne, fan molt més que agafar ous. Dins de recintes de vidre es mouen amb rapidesa, soldant, tallant, muntant i inspeccionant peces. Els treballadors supervisen i controlen la producció des d’ordinadors connectats a les màquines.
El maquinari industrial ha fet un salt enorme en les últimes dècades. Els braços robòtics, que abans es movien només en tres eixos –amunt i avall, d’esquerra a dreta, de davant a darrere–, avui habitualment funcionen en sis. Sensors i càmeres en guien els moviments. Sovint, un sol robot pot executar diverses fases del procés productiu. A més, els preus han caigut en picat a mesura que la producció s’ha ampliat i els proveïdors xinesos han entrat al mercat.
Més inversió en software
Els avenços encara més grans, però, s’estan produint en el programari que fa funcionar màquines i fàbriques. Abans, els robots estaven dissenyats de manera rígida per fer una sola tasca. Això obligava els fabricants a quedar “encallats en un moment concret del temps” per poder aprofitar l’automatització, observa Ben Armstrong, del Centre de Rendiment Industrial del MIT. Ara, les màquines es poden reprogramar per a una altra feina amb un simple ajust del codi. Per exemple, robots que el fabricant taiwanès Foxconn utilitzava per col·locar el botó circular d’inici dels primers iPhones van ser reutilitzats posteriorment per instal·lar microxips. Aquesta flexibilitat ha millorat encara més la rendibilitat de la inversió en robòtica al llarg de la seva vida útil.
La IA generativa promet portar aquesta transformació un pas més enllà. Fins fa poc, modelar amb precisió les accions d’un robot sovint era impossible a causa de la multitud de variables implicades, un problema conegut com la bretxa entre simulació i realitat. Les simulacions solien fallar tan bon punt canviava la il·luminació o la forma d’un objecte. Grans models d’IA, entrenats amb enormes quantitats de dades procedents de sensors i càmeres, podrien ajudar a resoldre aquest problema. A mesura que les simulacions siguin més precises i detallades, seria possible programar robots perquè afrontin una tasca física de manera similar a un humà: percebent la situació, entenent-la i reaccionant-hi.
El director tecnològic de Siemens, Peter Koerte, considera que la IA esdevindrà el “cervell” de les fàbriques, de la mateixa manera que les màquines n’han esdevingut els “músculs” (sempre amb supervisió humana). Alguns ja parlen de fàbriques no només automatitzades, sinó autònomes. "Imagineu una fàbrica on les màquines anticipen les necessitats abans que sorgeixin, on els materials es mouen sense interrupcions ni intervenció humana i on les línies de producció s’ajusten en temps real als canvis de la demanda o a les disrupcions", escrivia amb entusiasme Tessa Myers, del fabricant nord-americà de maquinària Rockwell Automation, el novembre passat. L’empresa està provant aquesta idea en una petita instal·lació a Singapur.
Tot plegat podria donar lloc a un tipus de fàbrica molt diferent. Si cada robot és capaç de dur a terme una àmplia gamma de tasques, els tallers ja no caldrà que es dissenyin al voltant de llargues línies de muntatge. Si a això s’hi afegeix la caiguda del cost del maquinari, moltes empreses podrien trobar aviat viable repartir la producció en una xarxa de plantes més petites. La fàbrica del futur serà molt diferent de la que imaginava Smith –i potser encara més transformadora.