El Mobile 2020: crònica d’una cancel·lació
La caiguda del congrés, després de dies de tensió, va ser un presagi de la crisi del covid-19
“Allò era una negociació. Va ser la situació més de pel·lícula que he viscut mai”. Són paraules de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per recordar la reunió celebrada el vespre del 12 de febrer del 2020. En aquella sala hi havia els organitzadors del Mobile, representants dels governs de la Generalitat i de l’Estat i el màxim responsable de la Fira de Barcelona. Però també un advocat que va agafar molts per sorpresa. El que s’hi discutia -la cancel·lació del Mobile World Congress- podia tenir greus conseqüències econòmiques. I la tensió es tallava amb un ganivet.
Després d’aquella escena, els seus protagonistes han viscut un confinament de tres mesos, el col·lapse d’hospitals i plantes d’UCI, una allau de persones abocades a ERTOs i la desesperació de milers de negocis enfonsats per la pandèmia. En el resum del 2020, la cancel·lació del Mobile potser quedarà com un mal menor o el presagi del que encara s’havia de convertir en un any per oblidar i que ningú podia preveure unes setmanes abans, la tarda del 31 de gener.
Aquell dia representants dels principals mitjans de comunicació de Barcelona eren convocats a una reunió a porta tancada a la seu de La Caixa per parlar sobre el Mobile. Els amfitrions eren Jaume Collboni, tinent d’alcalde de l’Ajuntament, Carles Grau, responsable de la fundació Mobile World Capital, i Jordi Gual, president de CaixaBank. L’entitat volia escenificar així el seu suport a l’esdeveniment, el primer Mobile que se celebraria des de la seva entrada com a matrona de la fundació.
Qui més va parlar en aquella reunió va ser Carles Grau. Ho va fer per explicar la dimensió de l’esdeveniment, el seu lligam a la ciutat i les principals novetats que s’hi veurien. A mitja reunió, hi va aparèixer Isidre Fainé, president de La Caixa. El missatge era clar: màxim suport al Mobile, que ha esdevingut una estructura de país. Però en el torn de preguntes, els periodistes només van voler saber una cosa: ¿se celebraria malgrat el coronavirus? Aleshores els màxims responsables de l’esdeveniment estaven convençuts que així seria. Tan sols cinc dies després, però, aquella certesa tremolava per primer cop.
“Amb la seguretat dels seus empleats, col·laboradors i clients al cap, LG ha decidit retirar la seva participació en el MWC 2020”. Amb la segona línia d’un comunicat de cinc frases la coreana obria la veda. El 5 de febrer del 2020 el coronavirus era una pneumònia complicada amb 24.500 casos confirmats al món, quasi tots a la Xina. “Podem confirmar que fins ara estem veient un impacte mínim”, responia la GSMA.
Els noms dels absents s’anaven fent més rellevants: Facebook, Cisco, Sony, Amazon, Intel… Algun directiu que havien esquivat l’assistència al congrés no ocultava l’alleujament. “Si et soc sincera, estic contenta que no m’enviïn a Barcelona”, comentava aquella setmana una executiva d’Ericsson, la primera -i decisiva- gran baixa d’una empresa de telecomunicacions.
A les oficines de la GSMA el degoteig de cancel·lacions era ja rutinari: les empreses comunicaven que no hi volien participar, s’activava el procés per intentar convèncer-les i, un cop frustrada la temptativa, arribava el comunicat o es filtrava a la premsa. L’equip de Hoffman, apunta una font pròxima a l’organització, va muntar un comitè de crisi -tant a Londres com a Barcelona- que resistia a les poques hores de son i les reunions de matinada. En paral·lel, la GSMA va blindar-se amb protocols anticovid. El pla tenia en compte la instal·lació dels encara exòtics dispensadors de gel hidroalcohòlic als recintes de la Fira i s’havien comprat centenars de milers de mascaretes per al congrés. “Després, en ple estat d’alarma, les van acabar donant”, rememora aquesta veu.
La celebració del Mobile penjava d’un fil i les mirades se centraven en els moviments de les grans operadores. Telefónica, Orange, Vodafone i BT van mantenir contactes aquells dies. Les últimes dues van acabar caient de la llista d’assistents, mentre que la teleco que presideix José María Álvarez-Pallete i la seva competidora francesa van aguantar al vaixell fins al comunicat final. “Vam viure aquells dies amb preocupació i neguit, amb reunions i trucades a moltes bandes, algunes de més llargues i altres de menys”, explica Pau Relat, el president de la Fira de Barcelona, a l’Emprenem. L’ens s’hi jugava l’esdeveniment que aporta el 40% del total dels seus ingressos i el risc de perdre un any del preuat contracte, que aleshores finalitzava el 2023. Potser per aquest motiu, en aquells moments d’incertesa veus de la Fira van pressionar per transmetre una versió alternativa dels fets: el congrés estava sent víctima del boicot a les empreses xineses per castigar els seus avenços en el desplegament de la 5G.
Però qui havia de prendre la decisió, i ho va fer el 12 de febrer a la matinada, era la GSMA, que té en el Mobile la primera font d’ingressos i que al no fer-lo acabaria acomiadant el 30% de la plantilla. En l’enèsima conversa fins a última hora de la nit, el comitè liderat per John Hoffman va acordar cancel·lar l’esdeveniment per la por de les empreses a conflictes amb els seus propis empleats. Tot i així, encara faltava una reunió per segellar la decisió i fer-la pública. Aquell dimecres l’escenari d’una trobada duríssima van ser les oficines de la Fira de Barcelona a Montjuïc. “Es va fer des de la bona voluntat de tothom, però era una negociació”, rememora Colau. Quan l’alcaldessa va arribar a la reunió s’hi va trobar els organitzadors del Mobile i l’advocat. A l’altra banda de la taula i, amb un punt de perplexitat, hi havia el conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró; el subdelegat del govern espanyol a Barcelona, Carlos Prieto, i el president de la Fira de Barcelona, Pau Relat.
Per cert, en aquella trobada hi va haver una absència notable a qui la cancel·lació va enganxar a Amsterdam. L’aleshores consellera d’Empresa, Àngels Chacón, era a la capital dels Països Baixos per prendre el relleu de l’ISE, la gran fira de l’audiovisual que es preparava per al trasllat a Barcelona. “Ens preguntaven per què sí que s’estava celebrant aquell esdeveniment i recordo que ja hi havia sobretot assistents asiàtics que duien mascareta”, explica l’exconsellera. Chacón va seguir la situació penjada al telèfon amb la resta del Govern.
En aquella decisiva reunió, les administracions volien que quedés clar que a Espanya no hi havia cap contagi local ni motius sanitaris per fer marxa enrere. “No pensàvem tant en el Mobile com en no fer alarmisme per un virus que només tenia un cas a les Canàries”, defensa el tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni. Era el mateix missatge que havien reiterat el dia anterior el ministre de Sanitat, Salvador Illa, i la consellera de Salut, Alba Vergés, en una roda de premsa conjunta. “Van acceptar la decisió de la GSMA amb respecte, però els semblava exagerada”, recorda un testimoni.
Durant l’encontre i sota la batuta de l’advocat, van negociar com es concretarien els motius de la suspensió. “Hi va haver una discussió d’hores per aquells termes”, assegura Colau. De les paraules exactes en depenien possibles indemnitzacions. Era la principal por de la GSMA, que va acabar argumentant la “causa de força major” per esquivar les reclamacions que alguns ja preparaven i que van evitar prometent devolucions i futures bonificacions. La trobada no va tancar-se sense arrencar a la patronal de les telecos un compromís inicial per allargar el contracte amb Barcelona fins al 2024, mèrit que diverses fonts atribueixen a Relat.
Minuts abans de les vuit del vespre, s’enviava el comunicat. El Mobile del 2020 quedava cancel·lat i l’endemà tots es tornaven a trobar amb posats tensos davant dels mitjans de comunicació per donar unes explicacions pactades fins a l’últim detall. “Avui és un dia molt fosc, però sabem que el sol tornarà a sortir”, arrencava el conseller delegat de la GSMA. Era el 13 de febrer del 2020 i no quedava ni un rastre del texà afable que esperava amb candeletes les cites mediàtiques per deixar anar alguna broma als periodistes. Acompanyat de representants de la Generalitat, l’Ajuntament, l’Estat i la Fira de Barcelona, tancava la pitjor setmana de la seva carrera per anul·lar, per primer cop, una edició del Mobile.
Menys mediàtica va ser la visita que després de la roda de premsa una delegació de l’organització va fer a les instal·lacions de la Fira per contemplar els estands ja muntats que no arribarien a estrenar-se. “Hi ha qui va sortir plorant”, recorda una font que va presenciar l’escena.
Mentre els organitzadors encara s’eixugaven les llàgrimes, a les xarxes ja començava a organitzar-se una resposta al buit que deixava el Mobile. Figures del sector tecnològic barceloní com Carlos Blanco o Miguel Vicente van llançar a Twitter la idea de celebrar un esdeveniment alternatiu i la conversa digital va traslladar-se a la seu de Barcelona Tech City a la Barceloneta. En menys de dues setmanes, van muntar el Tech Spirit Barcelona amb quatre dies de conferències per a més de 5.000 persones. La que havia de ser la setmana del Mobile es va cloure amb un acte ara impossible de concebre: un concert de La Casa Azul al Palau Sant Jordi on molts dels organitzadors lluïen una samarreta amb el lema Nothing can stop us now (res ens pot aturar ara).
Hi ha una pregunta que, abans o després, s’han acabat fent els implicats: què hauria passat si el Mobile s’hagués celebrat? “La cancel·lació va ajudar a aturar la propagació del virus a Barcelona i més enllà, i va salvar vides com a resultat”, deia aquest divendres John Hoffman en un comunicat coincidint amb l’aniversari de la decisió. La decisió, en efecte, anava molt més enllà del negoci. “Va acabar sent la correcta, tot i que aleshores no s’era conscient de la magnitud de la pandèmia”, opina Chacón. Relat admet que si hagués tirat endavant “probablement seria el símbol de tot el contrari i l’origen de moltes crítiques”. Segurament, els pitjors dies de la carrera de John Hoffman van salvar-lo d’un final molt més fosc.