La misteriosa operació que ha convertit tot un barri de Lleida en el més ric de Catalunya

Lleida“On són els meus cent mil euros?”. Aquesta és la pregunta que es feien aquests dies molts veïns de Ciutat Jardí de Lleida, un cop constatat que l’Agència Tributària havia situat el seu barri com el segon més ric de tota Espanya. Només per sota de la Moraleja (Madrid), però superant zones tradicionalment riques a Catalunya, com Pedralbes i Vallvidrera.

102.000 euros de renda bruta mitjana. Aquesta és la xifra que atorga l’organisme fiscal per a cadascun dels residents d’aquest districte lleidatà durant l’exercici del 2021. Es tracta d’una quantitat econòmica que dobla la que es va presentar a la renda de l’any anterior (54.000 euros).

Aquest rànquing de l’Agència Tributària, lluny d’enorgullir la gent de Ciutat Jardí, ha creat un cert malestar general i, per altra banda, ha aixecat una gran curiositat per conèixer qui caram ha fet disparar (per un any) la declaració de renda del barri. Les mateixes dades públiques del govern espanyol indiquen que aquest augment estratosfèric de la renda mitjana de Ciutat Jardí ha estat causada per la partida de guanys patrimonials. Cal recordar que la renda bruta inclou tots els ingressos abans d’impostos. Es tracta dels ingressos procedents de la feina, les rendes del capital, les prestacions socials i les transferències, però també els guanys patrimonials (venda d’immobles, d’accions o de fons d’inversió).

L’any 2021, el barri de Ciutat Jardí va presentar uns guanys patrimonials nets de 82 milions d’euros, vuitanta més que a l’exercici anterior. Un augment de prop del 4.000%. “Un autèntic disbarat”, en paraules de l’economista Ramon Morell, exprofessor de la Universitat de Lleida (UdL) i expert en temes d’urbanisme i indústria. Un disbarat que difícilment es tornarà a repetir i que, amb tota probabilitat, tornarà a situar l’any vinent Ciutat Jardí al seu lloc, a la zona mitjana del rànquing dels barris més rics.

Qui ha fet aquesta operació de vuitanta milions en vendes? Ningú ho sap. De fet, podria ser més d’una persona o el resultat de múltiples operacions. L’únic que sabem és que el responsable té el seu domicili fiscal a Ciutat Jardí.

Algunes de les quinieles que han fet els cercles empresarials consultats per l'EMPRENEM apunten l’origen d’aquests guanys a dues vendes que es van executar precisament l’any 2021: la propietat de l’empresa Sustainable Agro Solutions (una empresa amb seu a Almacelles que comercialitza productes agrícoles) i la de la corredoria d’assegurances Banasegur. Però no hi ha certesa. La llei de protecció de dades afavoreix l’anonimat de qui guanya tants diners. “La recaptació d’impostos és un tema delicat i s’han de respectar els límits establerts de privacitat de cadascú”, indica Morell.

Una mitjana polèmica

El que fa l’Agència Tributària amb totes les dades que té dels barris de les ciutats grans d’Espanya és simplement fer una mitjana. És a dir, divideix tota la renda bruta d’un districte (prop de 180 milions en el cas de Ciutat Jardí) pel nombre de declaracions que es van presentar (1.746). I, per tant, atribueix la mateixa quantitat per a tots i cadascun dels declarants (102.000 euros per cada veí de Ciutat Jardí). “I on són els meus cent mil euros”, insisteixen a preguntar els habitants del barri lleidatà.

Montse Rué, catedràtica d’Estadística de la UdL, explica que la mitjana (o valor mitjà) és un concepte molt conegut i acceptat, però no la millor manera de ponderar la renda. Es tracta d’una variable amb una distribució asimètrica. “Hi ha gent que declara molts diners i n’hi ha d’altres que molt pocs”, argumenta Rué. Per això, la millor eina estadística per a la renda és la mediana. És a dir, ordenar totes i cadascuna de les rendes de major a menor i prendre com a referència la que està just al mig de la llista. Aquella quantitat seria, de ben segur, molt més baixa que els 102.000 euros que ofereix la mitjana. “El resultat és molt més adequat i estable”, resumeix l’experta en estadística.

Per aquest motiu estan tan empipats els veïns de Ciutat Jardí. Ells diuen que el càlcul de l’Agència Tributària no els ha fet justícia i no reflecteix la seva realitat. “És una mala notícia”, lamenta el president de l’associació veïnal, Ramir Bonet. “Si jo tinc dos pollastres i tu no en tens cap, no vol dir que cadascú de nosaltres en tingui un”, exemplifica.

Economistes, analistes i veïns discuteixen si realment la renda és un valor que pugui indicar l’índex de riquesa de tot un col·lectiu. En paraules de Morell, l’augment en guanys patrimonials “significa que hi ha hagut un canvi de capital a efectiu, s’ha perdut patrimoni i s’ha guanyat caixa, i com que no sabem on han anat o aniran aquests diners, no podem identificar aquest augment d’ingressos amb riquesa”. En conclusió, per saber si el barri continuarà sent ric, s’hauria de fer un seguiment d’aquests vuitanta milions d’euros que s’han guanyat en l’operació de compravenda. Aniran a parar a l’adquisició de més capital? Es consumiran en béns de luxe? Es pagarà endeutament?

Casos similars ja van passar a Avinyonet de la Selva el 2019 i, l’any següent, a Matadepera. En aquest últim cas sí que es va identificar el causant del disbarat econòmic. La ciutat va passar a ocupar la primera posició del rànquing dels municipis amb la renda per càpita més alta de l’Estat: 218.788 euros anuals de mitjana. I tot gràcies a una sola operació d’un dels seus veïns: la que va signar Manuel Lao quan es va desfer de l’empresa de joc Cirsa per més de 2.000 milions, que va acabar disparant el sou mitjà de tot el poble.

Barri amb “bona qualitat de vida”

En qualsevol cas, tothom coincideix que el barri de Ciutat Jardí és un bon barri. Probablement el millor de tota la ciutat de Lleida. Predominen els xalets, les cases unifamiliars i adossades, moltes construccions modernes i noves, la majoria amb piscina i, fins i tot, amb gimnàs privat. “És evidentment un barri acomodat, pacificat i molt verd”, reconeix la primera tinent d’alcalde, Begoña Iglesias, que també és la regidora de Ciutat Jardí.

Al barri hi ha el Jardí Botànic Arborètum, l’Escola de Jardineria, l’escola d’Agrònoms i el pavelló Onze de Setembre. S’hi poden trobar les cases més maques de la ciutat i els cotxes més luxosos. Hi viuen molts funcionaris, sobretot metges i infermeres de l’Hospital Arnau, però també molts advocats, empresaris i polítics locals. Tot i que és un barri encara en expansió, que permet el creixement de la ciutat, els preus són cada vegada més prohibitius. Un solar d’uns 700 metres quadrats pot arribar a costar al voltant dels 250.000 euros, tot i que n’hi ha algun de més gran que es ven per més d’un milió. El lloguer d’un habitatge d’uns cent metres quadrats pot fregar els 1.000 euros mensuals.

Però els veïns treuen ferro a aquest aparador. “Aquí predomina gent treballadora, de classe mitjana –insisteix el líder veïnal Ramir Bonet– i estem mancats de serveis de proximitat”. És a dir, reconeixen que és un barri dormitori, amb poca activitat comercial, sense escola bressol, ni bus, ni llar de jubilats. I, per a més inri, al mig hi tenen una presó amb més de mil interns, un parc de bombers amb un heliport sorollós i una escola pública “on el 60% de les matriculacions són de famílies de fora del barri”, denuncia Bonet.

“De raó no els en falta”, reconeix la regidora Begoña Iglesias, que admet que Ciutat Jardí és un barri amb un creixement molt recent. Segons assegura, la Paeria ja està treballant per aixecar allí un equipament multiús que doni cobertura a les mancances dels seus habitants. En qualsevol cas, Iglesias celebra que l’associació de veïns sigui “molt seriosa en les seves reivindicacions” i descriu el conjunt de tots els veïns com “gent molt compromesa”.

Paradoxes de l’estadística

Als antípodes de Ciutat Jardí, a la part baixa del rànquing de l’Agència Tributària, destaca el cinquè barri més empobrit de l’estat. Els seus veïns tenen una renda bruta mitjana de poc més de 17.000 euros (sis vegades més petita que la de Lleida). Paradoxes de la vida (i de l’estadística), aquest barri és a Alacant i també es diu Ciutat Jardí.