Un miracle literari al barri de Sant Pere

“Un miracle”. Miguel Ángel Ortega ho té clar: que existeixi la seva llibreria Tesoros de Alejandría és un miracle. Va obrir fa dos anys al carrer de la Mare de Déu del Pilar, a dues passes del Palau de la Música, però l’ofici de llibreter li corre per les venes des de ben jove. De fet, aquesta és la sisena llibreria que regenta, entre Barcelona i el seu Valladolid natal. Entrar-hi és percebre de seguida una flaire inconfusible, aquella olor que només fan les llibreries de vell. És l’olor de les pàgines viscudes, de la memòria custodiada pel tresor més gran de la nostra (suposada) civilització: els llibres. Però Tesoros de Alejandría no és un contenidor, no és una llibreria low cost on cap de tot i hi regna el campi qui pugui. És un espai pensat des de l’amor al coneixement, a l’experiència de la lectura, a la varietat temàtica que pot oferir el món editorial, a les aficions, a les lectures de qualitat. Hi trobem literatura popular, grans autors, narrativa, art, filosofia, assaig, poesia, pensament... i també un espai interessant per a la passió gràfica, els gravats antics i el cartellisme. Però per què és un miracle la teva llibreria? “Una llibreria de vell oberta al públic? Apostar per això és un acte de rebel·lia, de militància, de coherència personal”.

El Miguel Ángel ho té clar, la paraula que més repeteix és coherència. Sempre ha cregut en la llibreria com a espai de coneixement, d’intercanvi d’idees, d’experiència més enllà de la compravenda. Sent un vincle especial amb el barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera: “La coherència, en el meu cas, passa per això, per apostar pel barri, per la proximitat, per la comunitat”. “De poc em serveix queixar-me si no passo a l’acció!”. L’aposta és clara, el comerç amb ànima, tota una aposta de risc en els temps de la franquícia, de les botigues fotocopiades, de la gentrificació salvatge, de la mala salut per al comerç de proximitat. “Creure en el barri vol dir que igual que compres la fruita i la verdura en un comerç de proximitat, compris els llibres en una llibreria del barri”, argumenta el Miguel Ángel. Ha sigut durant tres anys president de l’associació de comerciants del barri i juntament amb altres companys s’ha posicionat molt clarament a favor d’aquesta mena de concepció del seu ofici. “Inclús fent-ho bé, resulta difícil fer-ho viable”.

De fet, la llibreria física pot aguantar gràcies al fet que Tesoros de Alejandría també ven on-line a plataformes de col·leccionisme com Todocolección i Uniliber, un interessant portal de llibreters fundat i gestionat per ells mateixos: “Una iniciativa que posa en valor l’ofici, que aposta per la sostenibilitat del llibreter i dels llibres”. Sense penyores a pagar a grans corporacions que xuclen la sang a tothom qui poden. Digui’s Amazon, per exemple.

L’espai de Tesoros de Alejandría és ampli, diàfan i càlid, invita a buscar, a preguntar, a fer-se acòlit de la llibreria. Hi ha clients que venen un cop per setmana a interessar-se per les novetats, clientela del barri que la descobreix per primera vegada i també turistes, esclar, que compren un gravat o un petit cartell de record de la ciutat. La proximitat amb el Palau de la Música també determina els perfils que travessen la porta del carrer. En un termini mitjà de temps, al Miguel Ángel li agradaria tenir habilitada la part posterior de la llibreria, avui un ampli magatzem, per poder oferir un valor afegit en forma de presentacions, tallers, interacció, recitals, diàleg, etc. “Compartir el coneixement a les llibreries forma part de la nostra funció social i també és una possibilitat de diversificació i d’adaptació als nous temps, perquè amb vendre llibres segurament ja no n’hi ha prou”, diu. "El model ha canviat. No n’hi ha prou amb tenir llibres a les lleixes. Cal ser un bon curador, seleccionar l’oferta amb cura, oferir la teva experiència al servei de la gent", afegeix. I conclou: “Per ser un bon llibreter és important estar relaxat, i el relaxament, per molt que ens pesi, ens el dona l’estabilitat econòmica”.

L’ofici, al Miguel Ángel, li ve de la gran experiència adquirida a Valladolid. Primer al Rastro, després en successives llibreries i en la seducció barcelonina, on venia sovint a comprar i a viure la ciutat. La seducció de Sant Jordi, del mercat de Sant Antoni i dels Encants. Una atracció que, finalment, el va fer decidir a instal·lar-s’hi i apostar per una manera de viure i d’entendre la ciutat i el seu comerç: “Ocupem un espai de qualitat, amb criteri i amb sentit”. I per molts anys!