Microsoft: el rei del Nord torna al tron 20 anys després

Silicon Valley -tot i que tècnicament la seu de Microsoft és un miler de quilòmetres més al nord- té un nou rei al tron de sílice, entenent per això que és la companyia més ben valorada en borsa del sector tecnològic mundial i, per tant, del planeta. No és la primera vegada que algú d’aquesta casa del nord regna a la badia de San Francisco. De fet, el seu fundador, Bill Gates, ja va ser rei del sector durant l’última dècada del segle XX, abans que la crisi de les puntcom amb el canvi de mil·lenni agafés l’empresa amb el peu canviat i amb serioses dificultats per recuperar-se davant l’auge d’Apple, Google, Amazon o Facebook.

Actualment Gates és el segon home més ric del món i, després de 20 anys en què Microsoft va passar del poder omnímode a la desorientació més absoluta, torna a l’Olimp tecnològic. No com a conseller delegat sinó com a president i mentor de l’actual cap de comandaments, l’enginyer d’origen indi Satya Nadella, que tots els analistes assenyalen com a responsable del que qualifiquen de “miracle”. Alguns, com els periodistes de Bloomberg Austin Carr i Diana Bass, encunyen el terme nadellaissance per parlar d’una renaixença propiciada per Nadella. Molts, o gairebé tots, obliden que quan Gates es va retirar, el 2008, les principals tendències en matèria de consum tecnològic i digital jugaven en contra del negoci de Microsoft. La companyia defensava el programari tancat i sota pagament en un món de programes oberts i gratuïts, que a més s’adquirien des d’aparells tan luxosos com els iPhone que Apple va començar a fabricar el 2007.

Durant la travessia del desert que comença amb la sortida de Gates i acaba amb l’arribada de Nadella el 2014, hi va haver un home que va sembrar la llavor del que ara és la gran collita de Microsoft fins a superar un valor a borsa d’un bilió de dòlars, encara que només fos per uns instants. Es tracta de Steve Ballmer, un enginyer antipàtic amb els mitjans i d’aparença tradicional que, malgrat que va cometre grans errors estratègics com la compra de Nokia, també va promoure la creació d’Azure, un dels principals motors que expliquen l’auge de l’empresa i el seu valor per sobre d’Apple i Amazon, a molta distància d’Alphabet, la matriu de Google.

Azure és el servei al núvol de Microsoft, una idea auspiciada per Ballmer que Nadella va saber convertir en el seu principal mantra per revaloritzar el paper del programari per sobre dels aparells, que -per molt bonics que siguin- actuen de simples contenidors de programes. El temps li ha donat la raó i avui Microsoft, i Nadella mateix, presumeixen de tenir les 500 principals companyies de la llista Fortune com a clients d’Azure. La facturació del servei el 2018 va ser de gairebé 14.000 milions de dòlars, però el més encoratjador és que s’espera que aquest negoci creixi un 75% els pròxims anys. En realitat Nadella jugava amb avantatge, ja que un informe de la consultora Gartner del 2013, un any abans d’arribar ell, atorgava al negoci de la computació al núvol un potencial de 500.000 milions de dòlars en la dècada següent.

Però Azure no és l’únic punt fort de la nova Microsoft, de la qual els analistes destaquen el poder diversificador i la solidesa transversal. Sense ser líder en cap sector, en tots està consolidada. A més, es manté la vigència en molts ordinadors del sistema operatiu Windows 10, amb constants actualitzacions tant per a ús domèstic com empresarial, sincronitzat amb Azure per als clients corporatius. També l’ús en àmbits del disseny de la seva tauleta Surface, així com la presència a les cases de la consola de videojocs Xbox, competidora de la PlayStation de Sony.

Com a cirereta, el creixement de la xarxa professional LinkedIn des que Microsoft la va comprar el 2016 per 26.000 milions de dòlars. Fins al punt de ser l’única xarxa que aguanta el tipus davant de l’imperi de Facebook, si bé els seus 630 milions d’usuaris són pocs comparats amb els més de 2.000 de Zuckerberg. En tots aquests camps, en un pla més o menys discret, Microsoft manté el vigor sense dependre de cap d’ells, com li passa a Apple amb la venda de smartphones.

El moment més amarg de la història de la companyia de Redmond (Seattle) va ser un matí del 2010 que Apple els va superar en capitalització, però sobretot un altre del 2012 en què els nois de Google també els van deixar enrere entre les favorites dels inversors. Potser va ser aleshores, quan Steve Ballmer guiava la nau enmig de la tempesta, que Bill Gates es va adonar que no podia seguir encarat contra el vent dels temps, i es va posar a buscar un nou conseller delegat, una nova Mà del rei que comprengués el futur millor que ell i Balmer. Si va ser així, sense cap dubte la va encertar, perquè Nadella ha tornat a fer seure Gates al tron de sílice.