Més de 5.000 prototips: el preu de Dyson per crear l’aspiradora sense bossa

L’aspiradora fa un soroll estrany. Aspira poc. James Dyson s’atura al mig del menjador, l’apaga i s’ajup. Obre la tapa, en treu la bossa, la recol·loca i ho torna a provar. Res: la pols s’ha acumulat a l’interior del teixit de la bossa i l'ha obturat del tot. Dyson remuga. Som a finals dels anys setanta. Dyson viu a Bath, al sud-oest d’Anglaterra, i és dissenyador industrial. Des de fa uns anys, treballa desenvolupant tota mena de productes, com el Ballbarrow, un carretó amb una roda esfèrica, pensada per millorar l’estabilitat en obres i jardins. S’emporta l’aspiradora al taller i la desmunta sencera: hi busca l’origen del problema. Si la succió desapareix és perquè alguna cosa, en algun punt del trajecte, l’estrangula.

Mentre observa el recorregut de l’aire, li ve al cap un cicló industrial que havia vist funcionar en una fàbrica. Era un sistema que separava la pols de l’aire fent-lo girar a gran velocitat, sense filtres. Li neix una pregunta: aquell mateix principi es podria encabir en una aspiradora domèstica? De la resposta en va sortir el producte que el va convertir en multimilionari: la primera aspiradora sense bossa del mercat amb tecnologia ciclònica.

Avui, Dyson és una multinacional tecnològica amb seu a Singapur, present en més de 65 països i amb més de 14.000 treballadors arreu del món. L’empresa dissenya i fabrica aspiradores, purificadors d’aire, assecadors de mans, ventiladors sense aspes, sistemes de climatització i productes per a la cura personal, i concentra bona part del seu múscul en la recerca i el desenvolupament: milers d’enginyers treballen en camps com la dinàmica de fluids, la robòtica, l’acústica o la ciència de materials. Però el salt entre aquell taller improvisat i una multinacional global no va ser ni immediat ni lineal. Entremig hi ha anys de proves fallides, rebuig industrial i decisions arriscades que expliquen com una idea domèstica va acabar convertint-se en un imperi tecnològic.

La bogeria dels prototips

Amb l'obsessió per fer funcionar l'aspiradora, Dyson va tancar-se al taller. Desmuntava l’aspiradora, ajustava un element, tornava a muntar-la i observava què passava. Canviava l’angle d’un con, el diàmetre d’un tub, la velocitat de l’aire. De vegades la pols es dipositava on no tocava; d’altres, el sistema perdia estabilitat. Cada prova descartava una solució i en deixava entreveure una altra. Al llarg de cinc anys va construir 5.127 prototips, fins que va arribar a un model capaç de separar la pols de l’aire sense perdre succió.

Amb el prototip sota el braç, va trucar a la porta dels grans fabricants d’aspiradores del Regne Unit i dels Estats Units. Quan els mostrava que la màquina no necessitava bossa i mantenia el rendiment amb el pas del temps, tothom li tancava la porta. El problema no era que l’invent no funcionés, sinó que funcionava massa bé: eliminava un negoci paral·lel immens, el de les bosses de recanvi.

Durant anys, Dyson va quedar atrapat en aquest bloqueig. Tenia una tecnologia viable, però no trobava ningú disposat a produir-la. A mitjans dels anys vuitanta, però, una empresa japonesa va acceptar llicenciar el seu sistema ciclònic. Aquell acord va donar lloc a la G-Force, una aspiradora que es va vendre al Japó com un producte d’alta tecnologia, gairebé de luxe. Costava uns 2.000 dòlars, va guanyar un premi internacional de disseny i, sobretot, va demostrar que el concepte tenia mercat. Amb els ingressos d’aquella llicència, Dyson va fer el pas que sempre havia somiat: el 1991 va fundar la seva pròpia empresa. Dos anys més tard, el primer aspirador sota la marca Dyson va aterrar al mercat.

El primer model de Dyson tenia una idea clau darrere: era una aspiradora sense bossa que no perdia succió amb l’ús. El disseny era trencador. Tenia un dipòsit transparent i no calien recanvis. També ho era el relat comercial: no prometia més potència, sinó menys despesa. El 1995 ja s'havia convertit en l’aspiradora més venuda del Regne Unit i va forçar tota la indústria a reaccionar. Des d’aquell primer èxit, Dyson va créixer i es va diversificar aplicant sempre la mateixa lògica: detectar un punt feble i eliminar-lo. Va ampliar el catàleg amb assecadors de mans, ventiladors i productes de cura personal, va deslocalitzar la producció i va traslladar la seu a Singapur.