El mercat sí que premia LinkedIn

Els 175 milions d'usuaris de LinkedIn no es poden comparar amb els 1.000 milions de Facebook, però el rendiment monetari que donen a aquesta xarxa social especialitzada en perfils professionals i en contractació laboral és molt superior. Facebook va obtenir un benefici net de 295 milions de dòlars en el segon trimestre de l'any -sense tenir en compte els 1.300 milions que va haver de pagar als seus empleats en compensacions per la baixada del preu de l'acció respecte a les valoracions pactades- i LinkedIn 228 milions. És a dir que, mentre la xarxa social per excel·lència treia un rendiment de 0,295 dòlars per usuari, la petita xarxa professional n'obtenia 1,3 per client, quatre vegades més.

Comportament a borsa

A més a més, el comportament de LinkedIn en borsa des que es va estrenar, un any abans que Facebook, no pot ser més triomfal: el valor de la seva acció ha augmentat un 130% des de la cotització inicial a 45 dòlars i s'ha mantingut al voltant dels 117 dòlars, un preu que els analistes veuen excessiu i al qual auguren una caiguda del 60%. Mentre no arriba aquesta caiguda, la cotització es manté i fins i tot puja lleugerament de tant en tant.

Segons la majoria dels experts, el secret d'aquesta diferència no és només el model de negoci, sinó també el recorregut que té aquest model. Mentre Facebook és considerada sovint com una empresa que ha tocat sostre, amb poca capacitat d'innovació, LinkedIn encara té molt camí per davant.

LinkedIn va començar com una xarxa, privada i de pagament, de perfils professionals on trobar el fitxatge ideal, i ha anat ampliant la seva oferta amb fòrums de debat, notícies i altres funcions. La setmana passada va anunciar que inclouria notificacions de l'activitat dels contactes, tant per correu com al mòbil, i la notícia va ser rebuda amb pujades en la cotització de les seves accions. És a dir, partint d'un model de pagament i que té cura de la privacitat, vol ara imitar Facebook.

Altres xarxes

En una altra lliga hi ha les incipients xarxes per relacionar els professionals autònoms amb possibles contractadors que necessitin tasques esporàdiques. Plataformes com Elance i oDesk van néixer el 2006 als EUA amb la intenció d'adequar la tecnologia a un mercat laboral que canviava, amb noves oportunitats per als professionals fora de les grans corporacions.

El seu model de negoci consisteix a facilitar la trobada entre les parts i permetre que es tanqui el tracte en la seva plataforma. Ofereixen xat, servei de correu per a l'enviament de treballs i documentació, i fins i tot passarel·les segures per realitzar els pagaments, de manera que es pugui treballar per a un client transoceànic i cobrar sense problema. Les xarxes cobren al final un percentatge de la remuneració estipulada.

Elance, la més exitosa, fins i tot ofereix assegurances mèdiques als autònoms que s'inscriguin i treballin en exclusiva dins la seva plataforma. Va tenir l'any passat una facturació de 500 milions de dòlars, amb 1,4 milions d'usuaris fent negocis en les seves pàgines i una mitjana de 140.000 contractacions tancades per any.