De mapes desconnectats ja n’hi havia

Durant un dinar a la Smart City Expo, un representant de l’Ajuntament d’Hèlsinki ens explicava dimarts passat la gran quantitat de noves empreses tecnològiques que han nascut a Finlàndia com a conseqüència de la debacle de Nokia. Es veu que, empassant-se l’orgull nacional ferit pel declivi de la corporació emblemàtica del seu país, molts dels professionals que hi treballaven s’estan buscant la vida en el sector incipient de les ciutats intel·ligents i els objectes connectats.

Segur que moltes d’aquestes persones deuen haver llegit aquests dies amb un punt d’amargor les seccions de tecnologia d’alguns mitjans, i en concret la notícia que l’aplicació Google Maps per a telèfons Android ja es pot fer servir per calcular rutes pas a pas també quan l’usuari no tingui cobertura d’internet mòbil, i sempre que hagi tingut abans la precaució de descarregar al telèfon les dades de la zona per on té previst circular.

Aquesta funció no és cap novetat en ella mateixa: els navegadors GPS de cotxe sempre han funcionat així. Però és que en el segment dels smartphones fa anys que l’aplicació Here Maps (abans propietat de Nokia, ara de tres fabricants alemanys de cotxes) permet navegar pas a pas sense disposar de connexió. És més, també ho permet en mòbils Apple i ja ho feia quan encara es deia Nokia Maps i funcionava en telèfons amb sistema Symbian, que dominaven el mercat mundial fins que van ser escombrats per l’iPhone i els Android. Apple i Google han fet creure als consumidors que tot és millor mentre estem connectats indiscriminadament, però quan ja han ensorrat els rivals més prudents amb el consum de dades -BlackBerry n’és un altre cas-, descobrim que aquests no anaven tan desencaminats. Ha passat el mateix amb apliserveis clàssics molt vàlids en altres segments, com la missatgeria. La conclusió: els usuaris ens enlluernem tant amb la novetat que un màrqueting prou insistent ens fa perdre de vista que les coses no són necessàriament millors pel sol fet de ser més noves.