Les lliçons de Phil Knight
El fundador de nike, Phil knight, ha publicat la seva autobiografia: ‘Nunca te pares’ fundador de nike
13/11/2016
3 min
- Nike és la primera companyia de roba esportiva del món. El 2015 va facturar 31.000 milions de dòlars i aquesta setmana el seu valor a borsa era de 85.000 milions de dòlars (77.000 milions d’euros, un 40% del PIB de Catalunya). Costa d’imaginar que el 1962 la companyia no existís ni tan sols en els somnis de Phil Knight, un estudiant que acabava de fer l’MBA a la Universitat de Stanford. Atleta quasi professional, un matí Knight va tenir una idea mentre corria: importar vambes japoneses. Tot i la seva timidesa, amb 24 anys es va plantar a la fàbrica que Onitsuka Tiger tenia a Kobe, al Japó, i en va convèncer els directius perquè li deixessin vendre vambes als Estats Units. Per fer-ho es va inventar que tenia una empresa i unes oficines. No tenia cap de les dues coses.
- Quan Phil Knight va tornar a casa va convèncer el seu entrenador, Bill Bowerman, perquè participés en l’empresa. Bowerman, un obsés de la perfecció, feia invents constants amb les vambes. “No has viscut res si no has competit amb els corredors més ràpids del món portant vambes fetes de bacallà”, explica Knight. Sí: els invents de Bowerman eren així d’extrems i Knight sovint era el seu conillet d’Índies.
- Knight va començar a importar vambes Tiger i l’èxit va ser immediat. El problema: per comprar les vambes, la companyia (que aleshores es deia Blue Ribbon, un nom que Knight es va inventar sobre la marxa en la seva primera reunió amb els directius japonesos) es va endeutar. I aquí va començar un dels suplicis de la companyia: per vendre més havien de comprar més vambes, i per comprar-les s’havien d’endeutar més. Les vendes es duplicaven cada any, i l’endeutament creixia a un ritme similar. La companyia mai aconseguia tenir prou capital a la caixa per tenir estabilitat: tots els diners que entraven sortien. Qualsevol caiguda de vendes hauria significat el seu final. Un cercle viciós que perseguiria Knight durant molts anys. La dependència dels bancs va estar a punt d’acabar amb l’empresa en més d’una ocasió. Finalment el 1980 Knight va vèncer les reticències (temia perdre el control i que la cultura gamberra de l’empresa es perdés) i Nike va sortir a borsa. Així va arribar l’estabilitat, i també va ser un premi per als primers inversors. Els pares de Bob Woodell, un dels primers treballadors de Nike, havien prestat a Knight 8.000 dòlars (tots els seus estalvis) en un moment de desesperació de la companyia. Amb la sortida a borsa van ingressar 1,6 milions de dòlars. “No ho entenc”, va dir la mare de Bob Woodell.
- Les innovacions de Bill Bowerman van ser mítiques. La més grotesca (però eficient), fabricar una sola de vamba amb la màquina de fer gofres que tenia per casa. Onitsuka Tiger va incorporar algunes de les propostes de Bowerman i van crear noves vambes amb les seves idees. Per exemple, les Onitsuka Cortez, un èxit fulgurant. Després d’anys de malentesos, la col·laboració amb la companyia japonesa se’n va anar en orris i Knight va decidir crear Nike. Era el 1972. Tant el nom com el famós logotip van ser molt improvisats, i la companyia els va adaptar sense cap convicció. “No m’agrada gaire, però potser m’hi aniré acostumant”, va dir Knight sobre el logo, dissenyat per una estudiant de belles arts a qui van demanar un cop de mà. L’èxit posterior era, senzillament, inimaginable.
- Nike va néixer amb el desig de trencar l’oligopoli que Adidas i Puma (empreses alemanyes fundades per dos germans dècades enrere) tenien llavors en el món de l’atletisme. Avui en dia Nike és la líder indiscutible de tots els esports. En conjunt, factura el doble que Adidas i sis cops més que Puma, que, amb tot, continuen sent la segona i tercera principals marques de roba esportiva.
- Quan van arribar els diners, a tots ens va afectar -admet Knight-. Jo em vaig comprar un Porsche, vaig intentar comprar Los Angeles Clippers i portava ulleres de sol a tot arreu, fos a l’exterior o a porta tancada”. Knight assegura que la pèrdua de contacte amb la realitat no va durar gaire temps, “però aquesta és la naturalesa dels diners”. “La nostra tasca com a humans és no permetre-ho”, conclou.
- De quines coses es penedeix Phil Knight? “Vaig prendre centenars, potser milers, de males decisions -explica-. Sóc el tio que va dir que Magic Johnson era un jugador sense posició i que mai aconseguiria arribar a la NBA. [...] Lamento no haver sigut millor cap per evitar acomiadaments: tres cops en deu anys, un total de 1.500 persones. Això encara em persegueix. I, per descomptat, per sobre de tot, lamento no haver passat més temps amb els meus fills”.
- Per acabar, un consell: “Hi ha qui insta els emprenedors a no abandonar mai [el seu projecte]. Són xarlatans. De vegades s’ha fer. De vegades, saber quan s’ha de deixar, i quan s’ha de provar una cosa nova, és de genis. Però deixar-ho estar no vol dir aturar-se: no t’aturis mai”.
