El llapis Staedtler té 400 anys d'història: d'on ha sortit aquest invent?

Gomes d'esborrar, llapis de tots els gruixos i retoladors fluorescents. També llapis de colors, ceres, pastels, tisores, pinzells i aquarel·les. Avui, el logotip de Staedtler –una silueta blanca del cap del déu Mart, sobre un fons blau marí– és omnipresent a les lleixes de les papereries catalanes. De fet, només a Espanya i Portugal, la marca alemanya factura cada any al voltant de 20 milions d'euros. La península Ibèrica és un mercat important per a la companyia, que el 2022 va moure 386 milions d'euros arreu del món. Té filials en 26 països i ven els productes en 150 països. La majoria dels centres de producció són a Alemanya, d'on surten dos terços dels productes que fabriquen. En total, la plantilla suma més de 2.200 treballadors. Però, quants anys han hagut de passar perquè el negoci hagi arribat a aquestes xifres de vertigen?

La història de Staedtler ve de lluny: comença a principis del segle XVII, a la ciutat de Nuremberg. Ara hi viuen més de mig milió de persones, però el 1636 tot just superava les 40.000. Una d'elles era Friedrich Staedtler, el fill d'un trefilador d'or i de plata. Nascut el novembre del 1636, va començar a treballar de comerciant del ram de la fusta. Quan tenia 30 anys va obrir un taller independent per fabricar llapis de fusta i mina de grafit. El negoci li va anar bé i va anar passant de pares a fills fins al 1834, quan va acabar a mans del rebesnet, Johann Sebastian Staedtler. De petit, havia vist el seu pare, Paulus Staedtler, fabricar tota mena de llapis de grafit i n'havia après l'ofici.

Tanmateix, quan li va tocar agafar el timó, va voler anar un pas més enllà: va llançar al mercat una línia de llapis de colors fets d'una cera humida i pastosa i va mecanitzar-ne el procés de producció. El primer color va ser el vermell i va ser un èxit de vendes. Al cap de poc, el 1844, ja havia trobat la manera de fabricar-ne d'altres colors, barrejant pigments molts i assecats en uns forns especials.

L'èxit dels llapis de color

El 9 d'octubre del 1835, Johann Sebastian Staedtler va posar en marxa la seva primera fàbrica de grans dimensions. En van sortir versions cada cop més millorades dels seus llapis de colors. El 1860, sota el nom de Creta Polycolor, ja comercialitzava una gamma cromàtica amb més de cent referències. Aquest invent va obrir les portes de Staedtler a nous països, com Àustria, Anglaterra, Itàlia, Rússia i França. Tot i tenir només 54 treballadors, cada any sortien més de dos milions de llapis de la fàbrica de Nuremberg.

Amb l'entrada al segle XX, tot es va accelerar. El 1900, Staedtler va registrar la marca Mars, una de les més populars del catàleg: un llapis recobert de color blau. Però el disseny que va marcar un abans i un després va arribar el 1934. Aquell any, la companyia va presentar el Noris –sobrenom de la ciutat de Nuremberg– i que es venia amb la fusta tintada amb ratlles negres i grogues. A la dècada del 1960, l'empresa va iniciar un procés de diversificació. Primer, amb un retolador de tinta, anomenat Lumocolor –un altre clàssic–; després, amb una goma d'esborrar. A partir d'aquí, tot es va anar especialitzant. El 1988, per exemple, va aparèixer el primer bolígraf de punta extrafina, amb el nom de Marsgraphic, que també es va fer molt popular, sobretot entre els amants de les arts plàstiques.

El 1996 va ser el torn de la gamma de productes Fimo, una mena de plastilina, molt fàcil de donar-hi forma i que s'endureix amb l'aire o posant-la al forn. L'invent va ser de Sophie Rehbinder-Kruse, la filla d'un fabricant de nines. Va fer la troballa mentre intentava trobar una pasta nova per fabricar-ne els caps. El 1978, Staedtler va adquirir la companyia que l'estava comercialitzant i es va quedar amb tots els drets del producte, que des del 2009 torna a ser a les papereries. El darrer pas endavant de la companyia ha estat en matèria de sostenibilitat: des de línies de llapis de fusta reciclada i gomes d'esborrar fetes amb materials naturals fins al desenvolupament de tecnologies que fan que les tintes dels bolígrafs triguin més a assecar-se, per allargar la vida útil del producte. Entremig, també hi ha hagut aventures amb gegants tecnològics com Samsung: junts van presentar un llapis intel·ligent per a tauletes digitals, seguint l'estètica clàssica del model Noris.