L'estudi a l'ombra que transforma Barcelona
Arquitectes, urbanistes i programadors treballen plegats per convertir les ciutats en llocs més habitables
BarcelonaHi ha carrers a Ciutat Vella que acumulen més denúncies que d'altres. Són més conflictius. La pregunta fa anys que és la mateixa: per què? Als despatxos de l'Ajuntament i a les comissaries del districte tenen respostes que busquen treure'n l'entrellat. No gaire lluny, en un sisè pis prop del carrer Marina, hi ha un lluminós estudi que ha creat un generador orgànic de respostes, precises, que combina desenes de variables. És el llindar de perill que fa temps que fiscalitza els carrers de Ciutat Vella.
Parlem d'un algoritme que ha servit de base per elaborar el planejament urbanístic que regula els usos empresarials, comercials i de serveis en el districte de Ciutat Vella. Aquest pla d'ordenació del sòl ha estat premiat a escala nacional, estatal i internacional. "L'Institut Municipal d'Informàtica utilitza una versió d'aquest algoritme", explica a l'Emprenem Pablo Martínez, fundador de l'estudi d'urbanisme barceloní 300.000 km/s.
"Teníem les denúncies de la policia i podíem veure què condicionava la seva aparició: el nombre de bars, els decibels, l'activitat econòmica... Totes les condicions de l'entorn", afegeix. I això implica creuar-les totes: ¿hi té a veure la quantitat de bars a la rodona? Quina relació hi ha amb els edificis: ¿i si és perquè són més vells? Quina renda mitjana tenen? Potser només és cosa dels veïns, que es queixen molt.
Aquesta eina està nodrida amb desenes de variables, com dades cadastrals i demogràfiques, llicències d'activitat, consums de targetes de crèdit, preus de lloguer, denúncies de la Guàrdia Urbana, queixes ciutadanes i, fins i tot, recorreguts de visitants a través de l'ús del wifi.
La combinació de totes elles ha permès a aquest estudi barceloní construir aquests llindars de perill, forjats amb milers de càlculs que simulen diferents escenaris. Aquests llindars poden ser, per exemple, la concentració excessiva d'activitats econòmiques concretes. La barreja de determinats negocis és un cultiu de tensions veïnals. Aleshores la denúncia només és qüestió de temps.
És probablement el projecte més conegut d'aquesta agència barcelonina, nascuda ara fa una dècada tot i que constituïda anys més tard, que treballa per un objectiu molt concret: convertir les ciutats en els llocs més habitables del planeta. Arquitectes, urbanistes, científics de dades i programadors busquen millorar l'anàlisi urbana i la planificació estratègica a través de les potencialitats de les dades massives. Fa anys que deixen empremta en molts barris de Barcelona. "Ens agrada treballar molt per Barcelona perquè és la nostra ciutat, tens la sensació que ets urbanista per a la ciutat en la qual vius. Tens la teva ciutat al cap", explica el Pablo.
Això no ha evitat que hagin sortit a fora: ja han treballat en 12 ciutats estrangeres i ara mateix tenen projectes en marxa amb quatre organitzacions internacionals. La meitat de la facturació d'aquest estudi barceloní prové ja de l'estranger. No obstant això, la seva experiència s'ha forjat sobre els carrers i plànols de Barcelona, que alhora és on han estat més disruptius: el mateix pla d'usos de Ciutat Vella va ser premiat per innovar en dos elements clau: el treball per zones i la salut del ciutadà.
D'una banda, van deixar de plantejar els plans de forma estàtica: en comptes de deixar fer un hotel o no a partir de la línia que separa un polígon d'un barri residencial, es basen en un model dinàmic que suma moltes variables. Amb el pla, tots els elements d'un carrer i la seva combinació és el que determina si es pot obrir un bar més o no. L'altre canvi important és que tot ho van justificar en la salut del ciutadà: es bloquegen activitats per evitar, per exemple, que generin un clúster que derivi en molèsties veïnals.
El projecte va néixer fa 10 anys gairebé de manera involuntària: els seus dos fundadors, Mar Santamaria i Pablo Martínez, jugaven amb les dades com a hobby. "La cosa va arrencar amb el projecte de recerca de la nit amb l'objectiu d'experimentar. Ens preguntàvem què li passa a la ciutat de nit, just en un moment en el qual no hi havia dades, només a les xarxes", explica la Mar. Van elaborar un mapa a partir dels comentaris que la gent deixava a les xarxes socials. "No hi havia privadesa, era una festa. Fèiem anàlisis semàntiques per veure quants missatges expressaven una emoció de bon rotllo o de mal rotllo i, per tant, vèiem com estava la gent d'humor a cada lloc de la ciutat", afegeix el Pablo.
Un altre projecte iniciàtic va ser Big Time BCN, un mapa de patrimoni de Barcelona que encara avui és inèdit: passen els anys i diferents governs municipals, però el mapa no s'ha fet encara. Tots dos arquitectes urbanistes de formació, provenien de la restauració de monuments, amb vides professionals actives, fins que la cosa va agafar forma: "Vas fent i t'adones que t'hauries de dedicar a una altra cosa perquè el hobby dona per a negoci". Tot i negar-los les dades de patrimoni, van anar construint el mapa durant tres mesos, fins que se'ls va escapar de les mans: "Ho va petar, amb la bona i mala notícia que ens va arribar una factura horrible d'Amazon. El mapa va arribar als Estats Units, el va publicar The Atlantic, The Guardian... teníem un mapa donant voltes".
No ho sabien i eren pioners a Espanya i Europa: ningú havia plantejat com ells aquesta manera de fer urbanisme. La velocitat trepidant amb què avançaven les dades va obrir una oportunitat de negoci que encara dura, i que amb els anys els ha portat també a fer pedagogia amb els clients públics i privats. Ara ja són 8 persones a l'equip i fan tasques de consultoria per generar coneixement dins l'estructura de les administracions, a part de licitar concursos públics de projectes urbanístics. Pel camí, els dos fundadors van elaborar un pla d'estudis propi per formar-se en programació.
"El que nosaltres volem és aconseguir canvi, hem d'aconseguir que hi hagi polítiques o accions, ha d'haver-hi hagut una determinació i una diagnosi", conclou el Pablo, que és optimista amb el nivell de transparència de les nostres administracions. "Tenir una bona qualitat de dades és fonamental. Això ens permet fer planejament. Per exemple, a Catalunya tenim un institut cartogràfic i geològic molt potent". Abans només podia fer-ho l'administració, ara empreses com la seva poden construir discurs a partir de les dades públiques.
Un dels concursos que han guanyat recentment és el dels eixos verds: l'agència ha estat redactant el text que avalua l'impacte de la seva implementació. L'Ajuntament volia preveure els possibles impactes negatius i la recepta va ser la mateixa que la de Ciutat Vella: una sopa de dades. Es tracta d'un procés habitual: es fa una actuació urbanística i en aquest cas has de poder dir que hi haurà risc de gentrificació o de pujada de lloguers, i fins a quin punt és admissible aquest increment. Des de 300.000 km/s s'han ocupat d'aquesta diagnosi.
És l'altra cara de l'urbanisme. "Acostumem a associar l'urbanisme al disseny de l'espai públic, quan més aviat és una qüestió regulatòria, de la gestió i del que deixo fer com a administració". Aquest treball és alhora una mica el paradigma de la transició de l'estudi: ja estan invertint més temps a veure exemples de polítiques públiques europees per veure si es poden importar aquí.
També han treballat amb la gestió de l'última milla: van recopilar les dades registrades amb l'aplicació mòbil de la zona verda, també sobre com s'aparcava i amb quina freqüència, i de les botigues de l'entorn i la seva dimensió; a partir d'aquí es van posar a fer prediccions. "Un cop som capaços de predir comportaments, fem models de gestió: com gestionaríem una darrera milla a la ciutat. I es va proposar un model de concentració en 16 hubs a Barcelona, on es concentraven les mercaderies", explica el Pablo. L'actual pla d'actuació de Montjuïc el van redactar ells i és la guia d'accions prioritàries amb què opera el districte per convertir la muntanya en un parc equipat.
Recentment, han tancat un acompanyament per detectar què hi ha a la ciutat de Bolonya que incentivi les desigualtats de gènere i com això està reflectit a les dades perquè quan es facin polítiques públiques es puguin fer amb aquest biaix corregit. "L'important és que hi hagi un flux de dades saludable: net, periòdic, no esbiaixat i que ens ajudi a prendre la decisió, que la política la trobi reflectida altre cop en aquelles dades", explica el Pablo.
També han tingut moments eureka: han arribat a la conclusió que la cultura és un element catalitzador que evita la clusterització de la societat. Si es redueix la mobilitat, la desigualtat augmenta perquè quan la gent es mou de cop i volta té accés a serveis que no té a l'abast si no ho fa. A partir d'aquí es pot planificar l'oferta cultural de la ciutat.
Una altra conclusió ha estat descobrir que els homes i les dones tenen diferents preferències a l'hora de considerar si una ciutat és habitable. Van fer un experiment agafant segments de carrer amb més d'un centenar de variables, com ara el nombre d'arbres, cotxes, botigues i l'alçada dels edificis. "Això ens ajuda a generar un rànquing compartit. Hem fet triar al ciutadà entre dues fotos, demanant-li quina és més habitable, i a partir de les respostes hem anat ordenant quines són millors", explica el Pablo. La conclusió va ser clara: el carrer Finlàndia i la rambla de Badal són els millors llocs de Barcelona per viure-hi.
També han exportat part del seu coneixement a Sud-àfrica. Després de treballar a les faveles del Brasil, van contactar amb la investigadora Angela Abascal, que treballava al país africà, per detectar l'estat dels slums –assentaments no controlats de població–. Agafaran fotos i les ensenyaran a locals perquè ajudin a classificar-los, un element clau per a qualsevol acció de millora. "El nostre algoritme no identificava si era atrotinat o molt atrotinat; en el món de la barraca hi ha molts matisos, moltes vegades nosaltres no ho podem apreciar perquè venim de Barcelona", afegeix Martínez.