El que l'espai, els submarins i les estacions polars ens ensenyen sobre el treball en equip

Si estàs fart dels companys de feina, recorda que podria ser molt pitjor. Butch Wilmore i Suni Williams, dos astronautes nord-americans, van tornar a la Terra el 18 de març després que un viatge suposadament de dies a l'Estació Espacial Internacional es convertís en una estada de nou mesos. A l'estació de recerca SANAE IV de l'Antàrtida, segons algunes informacions, hi ha hagut casos d'assalt, amenaces de mort i intimidació en l'equip de científics sud-africans que hi van arribar al febrer. No en marxaran fins al desembre. Els mariners dels submarins atòmics britànics poden passar en alta mar sis mesos o més.

Les naus espacials, les estacions de recerca polars o els submarins són alguns dels ambients classificats com a aïllats, confinats i extrems (ICE, per les sigles en anglès). Fan que miris d'una altra manera aquell recés de dos dies que tanta mandra fa. També causen un estrès molt específic als equips.

Òbviament, no hi ha manera d'escapar dels companys. Si decideixes tocar el dos d'una estació de recerca de l'Antàrtida, hi tornaràs a entrar al cap de molt poc temps. La privacitat sempre hi està limitada: un submarí nuclear britànic té una tripulació d'unes 130 persones en un vaixell amb una llargada que un atleta correria en uns 20 segons. L'absència de privacitat esdevé particularment clara per a les dones en equips molt masculinitzats. Els familiars es troben molt lluny; qualsevol futura missió a Mart comportarà que les tripulacions passin anys lluny de casa.

Aquests ambients de treball no són els típics. No n'hi ha prou amb explicar una història personal que ningú més sabia, fer algun exercici de confiança en els companys i anar a l'espai. La NASA simula les condicions de l'espai en unes instal·lacions a Houston anomenades Human Exploration Research Analogue (HERA), una estructura de 60 metres quadrats on les tripulacions passen setmanes en missions falses.

Un article de Mathias Basner de la Universitat de Pensilvània i altres autors assegura que, en la simulació d'una missió de 520 dies a Mart feta a Moscou el 2011, d'una tripulació de sis homes voluntaris, un va patir símptomes de depressió durant quasi tota la prova i només dos no van tenir cap mena de problema psicològic o de son, cosa que els va convertir en dues rareses.

Ambients per aprendre a gestionar equips

Tot i ser situacions extremes, també resulten una lupa magnífica per a problemes més quotidians dintre d'equips de treball. Un exemple és l'avorriment. Les missions en ambients ICE poden ser una combinació curiosa entre perill i monotonia. Els exploradors antàrtics asseguren que és millor seguir algú altre quan es camina sobre gel que anar el primer, perquè almenys es té una cosa per mirar. Però hi ha maneres de donar sentit a coses mundanes en qualsevol lloc de feina. Un article de Madeleine Rauch de la Universitat de Cambridge analitza la desconnexió experimentada per membres d'equips de pau de l'ONU entre els ideals abstractes de la seva feina i la realitat rutinària. Troba que les persones aguanten millor l'avorriment si poden reemmarcar les tasques monòtones com a passos cap a un objectiu final més important.

Un altre problema és el conflicte. A vegades petites coses poden portar friccions grans entre col·legues en totes les feines: "Uau, mireu-vos les dinàmiques de la tripulació —diu una entrada al diari d'un astronauta de l'Estació Internacional sobre un intent de fer una foto de grup—. Pensava que perdríem un membre de la tripulació". Però defugir el conflicte és molt més important si no hi ha cap lloc on un treballador enfadat es pugui calmar.

La personalitat evidentment és important. Alguns trets que sembla que prediuen si un equip tindrà èxit en un ambient ICE inclouen l'amabilitat, l'estabilitat emocional i el sentit de l'humor. L'empatia també és important. En el llibre Supercommunicators, Charles Duhigg descriu com és la recerca de la NASA per provar la capacitat instintiva dels possibles astronautes per adaptar-se a les emocions, el nivell d'energia i l'estat d'ànim de qui els entrevista.

Les tàctiques per mitigar els conflictes també ajuden. Reunions regulars dels equips són una manera constructiva de treure a la llum temes problemàtics, especialment si les tripulacions tenen un contacte limitat amb el control de la missió. Un article de Lauren Blackwell Landon de la Nasa i altres autors sobre l'exploració espacial de llarga durada suggereix que aquestes reunions poden ser efectives tant a la Terra com a l'espai.

Els ambients ICE són inusualment exigents per a les persones. Però poden ensenyar-nos alguna cosa sobre l'avorriment, la formació d'equips, la resolució de conflictes i altres temes. I si saps que existeixen, potser això et fa una mica més feliç quan vas cap a la feina.