Qui és la Júlia que dona nom a les perfumeries Júlia d'Andorra?

És octubre de 1940. En un dels bancs de fusta de l'estació de l'Hospitalet-près-l'Andorre hi seu una noia d'uns vint anys. Hi ha arribat fa una estona baixant pel camí de rocs que uneix aquest petit poble francès amb la parròquia andorrana de Canillo. Es diu Júlia Bonet, és la filla del forner de cal Farreró d'Escaldes i fa prop d'un any que ha muntat una perruqueria en una sala de la casa familiar. Cobra 25 pessetes per fer la permanent a les dones del poble i dos rals per pentinar-les cada dia. De tant en tant, s'escapa en tren a Tolosa per proveir-se de laques d'ungles, vernissos i pintallavis, uns productes que li costen molt d'aconseguir a Andorra i a l'Espanya de la postguerra.

Aquella noia que a la dècada de 1940 arreglava les senyores del poble quan arribaven les festes, avui dona nom a una de les cadenes de perfumeries més famoses d'Andorra: les Júlia. Només al petit país dels Pirineus, el negoci hi té 22 botigues. Al centre d'Andorra la Vella, una toca l'altra. A Espanya, n'hi té 54, la majoria a Catalunya i, concretament, a Barcelona, on té set establiments. El 2022 va facturar 73,5 milions d'euros i va tancar l'any amb beneficis de mig milió, després d'un parell d'anys en vermell pels efectes de la covid. Com s'ho va fer per passar de tenir un tocador i un rentacaps a tot un imperi de la perfumeria i la cosmètica?

Bon nas per als negocis

A mitjans del segle XX, de mica en mica, la vida a Andorra estava canviant. La millora de les connexions per carretera amb Espanya i França havien obert el país a nous visitants. La Júlia ho va notar de seguida i, malgrat la febre pel niló i les vaixelles Duralex, va apostar per un altre sector a l'alça: el dels perfums. Moltes turistes d'alt poder adquisitiu visitaven el país i s'hi quedaven llargues temporades en hotels com el Roc Blanc o el Valira. Quan eren allà, s'escapaven a Escaldes i allà topaven amb la botiga de la Júlia, amb perfums a l'aparador. Al cap de poc temps, ja va separar la perruqueria del negoci de les fragàncies. Quan es va casar el 1948, el seu marit va acabar deixant la feina per incorporar-se a l'empresa.

Amb la caixa cada vegada més plena, el matrimoni va invertir a renovar el local. També va demanar un crèdit a un veí per poder comprar quantitats d'estoc més grans de les primeres marques i pagar-les a un preu més baix. El 1958, van créixer amb un segon local a la famosa avinguda Meritxell, a Andorra la Vella. Van incorporar al negoci Antoni Zamora, el germà del marit, que era fuster i va dedicar-se a dissenyar els aparadors de les botigues i a remodelar-ne els interiors. En aquella època, a les lleixes de Júlia s'hi podien trobar les noves fragàncies que la dictadura de Franco no deixava entrar a Espanya. 

A principis de la dècada de 1980, Júlia ja tenia sis locals. El 1988, la cadena va estrenar el Centre Júlia, a l'avinguda Carlemany d'Andorra la Vella, una botiga colossal i equipada amb l'última tecnologia de l'època. El toc de luxe l'hi va posar un enorme rellotge d'aigua creat pel físic Bernard Gitton. La cadena també va signar un acord amb un proveïdor francès per treure al mercat la primera fragància de marca pròpia. 

El 1999, la directora d'una de les perfumeries d'Andorra, que era originària d'Osca, a l'Aragó, va voler tornar a la seva terra. Això, sumat amb la insistència d'un amic de la família, va ser clau perquè la marca posés per primer cop els peus a territori espanyol. El dia de la inauguració va ser un èxit. Un any després, van repetir la jugada a Catalunya, amb una botiga a Tarragona. El mateix any en van obrir una altra a Barcelona i, només el 2002, van signar l'estrena de vuit botigues més i d'un centre de distribució al Vallès, per abastir els punts de venda espanyols. El 2007 van arribar a Madrid. El 3 de setembre del 2011, Júlia Bonet va morir amb 89 anys i les seves tres filles van heretar el negoci. 

"Perfumeries Júlia ha fet bé moltes coses", analitza Josep Maria Espinet, professor de l'àrea de comercialització de la Universitat de Girona. Per a ell, la cadena ha sabut aprofitar molt bé els trets diferencials que ha tingut Andorra al llarg de la història. "S'hi podien trobar productes que a Espanya no estaven disponibles", recorda. Això, combinat amb la priorització de l'atenció al client, l'assessorament personalitzat i la innovació dels locals va fer de Júlia un negoci rodó.