Javier Pacheco: "He hagut de fer mans i mànigues per estabilitzar l’economia familiar"

BarcelonaEl sindicalista Javier Pacheco (Barcelona, 1970) va créixer en una família treballadora, amb una mare dedicada a les tasques de la llar i un pare obrer a la indústria del plàstic. “Eren empreses petites, i el pare va anar canviant d'empresa moltes vegades. Jo he vist com patia les conseqüències de petites crisis perquè no aconseguia tenir una estabilitat de més de deu anys a la mateixa empresa”, recorda. Aquesta experiència familiar va marcar la seva trajectòria laboral: “El pare sempre ens recomanava que acabéssim en una gran empresa”.

Així és com va acabar treballant a la Nissan. Abans, però, ja s’havia endinsat en el món laboral molt jove, amb 14 anys, fent de ferroveller: “Començava l'adolescència i necessitava diners per poder sortir i a casa no n’hi havia”. Va cursar una formació professional en el sector de l’automoció i no ha parat mai de treballar.

L’any 1990 Pacheco es va afiliar a Comissions Obreres (CCOO). Set anys després va ser escollit delegat sindical de l'empresa, i del 2017 al 2025 va exercir de secretari general de CCOO a Catalunya. “Mai havia pensat que això tindria continuïtat. Pensava que era una decisió per a un temps de la meva vida”, explica Pacheco en declaracions a l’Empreses. I afegeix: “Aquesta lluita no era la del meu pare ni la de la meva mare, perquè no han tingut mai aquesta cultura política. Venien del franquisme, de quan es deia «no et fiquis en política». Però sí que són els valors d'una classe i d'una família treballadora”.

“Mai estaré prou agraït a la finestra d'oportunitats que m’ha obert, el coneixement, les relacions socials, poder exercir una vocació de convicció com la que tinc jo”, assegura. Tot i això, reconeix que la dedicació intensa al sindicalisme li ha comportat sacrificis personals: “La relació i la convivència amb les meves filles, evidentment, ha estat molt coartada per la dedicació sindical, cosa que no és recuperable, però que té altres maneres de ser compensada”. En una conversa amb elles, explica, li van admetre que “bona part del que són avui és gràcies als valors de casa”, i per això s'han dedicat al que s’han dedicat.

Pel que fa a la remuneració, Pacheco diferencia la compensació econòmica i la personal: “Hem de garantir que la gent que ens dediquem a les organitzacions d'aquestes característiques puguem dinar i sopar cada dia. Però amb això no n’hi ha prou. Per dedicar-t’hi cal un retorn personal, ha de ser vocacional”. “Si economitzem aquesta situació i la comparem amb la d'altres àmbits de la societat que poden tenir una responsabilitat semblant a la d'un secretari general d'un sindicat, evidentment, no està ben remunerada”, diu.

L’època que més ha patit econòmicament és quan es va emancipar de casa, amb la seva dona i una filla: “Érem molt joves i vam patir molt. Vam fer mans i mànigues per estabilitzar l’economia familiar”. “No teníem prou diners, mai arribàvem a final de mes. Teníem una mena de crèdit renovable amb el meu pare i la meva mare. Jo els tornava els diners que em deixaven, però el mes següent els hi havia de tornar a demanar. Cada mes passava el mateix”, explica el sindicalista, que diu que ho va viure amb molta tensió: “Era una mena de fracàs, d’impotència i de preocupació. Tenim un molt mal record”.

No es considera una persona especialment estalviadora, però aquelles experiències van fer que n'aprengués: “Ens agrada viure al dia i en el carpe diem, però sempre intentant arribar a final de mes i amb una cobertura d’emergències per evitar tornar a passar per aquella situació”.

En aquest sentit, la compra més important que ha fet a la seva vida va ser el pis: "Com que, per bé o per mal, no he tingut gaire marge per prendre decisions que signifiquessin una reflexió d'aquesta mena, tampoc té mèrit”, assegura Pacheco. “Vaig fer una modificació de la hipoteca fent-ne una ampliació per al cotxe. I d’això sí que me n’he penedit, perquè econòmicament és un molt mal negoci. No va trontollar l’economia familiar, però m’ho hauria pogut estalviar”, explica.

Actualment Pacheco és secretari d’acció sindical i transicions estratègiques de CCOO. Des de mitjans del 2025 exerceix el càrrec a Madrid. “M’agradaria acabar el projecte, que als sindicats normalment és de vuit anys”, conclou.