La inoportuna intoxicació de mil gallines i una història de generositat

Vallbona de les MongesDe tot a res. Aquesta és la història d’una família que fa vint anys va decidir reinventar-se dalt d’un turó de l’Urgell i ha acabat havent de començar de zero. Després d’aixecar un allotjament rural i obrir una granja ecològica de mil gallines ponedores, tot se'n va anar en orris per una partida de pinso en mal estat.

La història va començar fa dues dècades, quan Salut Busqueta, filla d’una família pastissera de Bellpuig, va proposar a la seva parella de venir a viure al Principat. Ell, Dani Palmer, era un submarinista de Mallorca que va acceptar amb una sola condició: havien de viure en un indret ben recòndit.

Montblanquet és precisament un llogarret de Vallbona de les Monges, de menys de deu habitants i situat al pla del Baró, a uns 650 metres d’altitud. Cent metres encara més amunt, darrere del campanar de l’església, hi ha una antiga masia del segle XVII. “Era el lloc ideal per engegar el nostre projecte”, recorda Busqueta.

Ella va decidir continuar amb el negoci familiar de la pastisseria i ell feia feines esporàdiques al camp i van anar estalviant diners per rehabilitar la casa i convertir-la en un allotjament turístic. Sota el nom de Marilluna, van pujar el primer esglaó per construir un projecte que encara havia de créixer més. Van tenir dues filles, van conrear horta, tenien animals i van habilitar un refugi per a caminants i ciclistes de la ruta del Cister.

Però encara no n’hi havia prou. El negoci anava bé, però no era suficient per viure’n amb completa autonomia. Per això, el maig del 2018 la parella va inaugurar Lo Galliner de Montblanquet, una granja de fusta enmig del bosc amb 400 gallines lliures alimentades amb pinso ecològic. L’any següent, la Salut i el Dani van ampliar la granja per encabir-hi 200 animals més i, finalment, van arribar al 2020 amb cinc naus amb capacitat per a un miler de gallines ponedores, una altra per a pollets i una classificadora d’ous.

El negoci rutllava. La comercialització d’ous ecològics havia arribat al seu nivell màxim de rendibilitat. A principis del 2022 ja comptaven amb prop d’un miler de gallines fèrtils que produïen una mitjana diària de seixanta dotzenes d’ous. Ells mateixos els empaquetaven i distribuïen, en menys de 24 hores, per restaurants de Lleida i Tarragona, anaven a mercats del pla de Lleida i del Pirineu i proveïen petits comerços.

Però de sobte el castell de cartes es va enfonsar. Segons ells, la crisi del mercat dels cereals va ser el detonant de la desgràcia. Els preus van anar a l’alça i la qualitat del pinso no semblava la mateixa. Diuen que el seu proveïdor de menjar ecològic, una cooperativa el nom de la qual no han volgut revelar, va arribar un dia amb una partida contaminada a la seva granja. Era l’octubre del 2022 quan van adonar-se que el pinso no semblava en bon estat. “Jo soc pastissera i en detectar la cuca de la farina aviat vaig pensar que estava caducat”, explica Salut Busqueta. Però, segons asseguren, la cooperativa proveïdora insistia que aquell aliment no era perillós.

Al cap de poc van aparèixer cinquanta gallines mortes al corral. “En un primer moment ens vam pensar que un depredador hi havia entrat i les havia matat”, explica Palmer. Però els agents rurals van certificar que no havia estat cap animal, sinó alguna cosa que havien menjat.

El Centre de Sanitat Avícola de Catalunya (CESAC) va practicar una necròpsia a dues gallines. Els seus fetges, ronyons i intestins estaven inflamats i amb les anàlisis podien interpretar que la mort era per l’alimentació. “La proveïdora de pinso insistia que el seu producte estava en bones condicions”, recorda Busqueta. Però les gallines continuaven morint.

Analítiques posteriors els van confirmar la presència de micotoxines al pinso. Es tracta d’unes toxines provocades per fongs que afecten el sistema immunitari de l’animal. En un parell de mesos el projecte "va fer pum”, segons descriu gràficament Busqueta. Es van quedar sense gallines.

Des d’aleshores han viscut en la ruïna. Amb l’ajuda de la família van sobreviure i, fa una setmana, han culminat una campanya de micromecenatge que els ha aportat uns 9.000 euros, suficients per reflotar el negoci. Durant els pròxims mesos invertiran en millores de la casa rural perquè els doni una rendibilitat amb la qual puguin comprar noves gallines i recomençar la granja. “Si tot va bé, a finals d’any tindrem les primeres 200 gallines i anirem a poc a poc”, diu Busqueta. Els seus clients ja fa temps que compren ous a un altre granger i caldrà refer la seva confiança.

La parella ha portat l’entitat proveïdora de pinso als tribunals. Si no arriben a un acord econòmic aniran a judici. I el camí serà llarg. Però ells es queden amb el record del camí recorregut. “Mai hauria pensat que al món capitalista en què vivim hauríem arribat a veure tanta generositat”, agraeix Palmer.