La història del català i l'alemanya que han aconseguit vendre 20.000 vambes en un any

En la història d'aquesta joveníssima marca hi ha moltes bones notícies, però també dues que no ho són tant. La millor és que en només un any Ohne Project, la flamant aventura empresarial de Manel Garcia Prats i Hanna Buschmann –un català i una alemanya que es van conèixer treballant a les oficines de Reebok a Catalunya i que ara viuen en una masia de les comarques gironines–, ha venut 20.000 parells de vambes. I la cosa no para de créixer: fa poc aquesta particular marca de vambes no existia i ara aquesta parella mil·lennial ja està pensant en fer créixer l'equip. Ara mateix només el conformen ells dos, amb la col·laboració d'una empresa d'Elx, la capital del calçat, on porten a fabricar els seus models.

També és bona notícia que el mercat del tipus de vambes que dissenyen Garcia Prats i Buschmann estigui en una dinàmica clara de creixement. Potser n'heu sentit a parlar últimament, o potser heu vist persones que en porten, us ha semblat estrany i simplement no hi heu fet més cas. Ohne Project és una marca de calçat respectuós o barefoot [que significa descalç en anglès], un tipus de sabata que en aquests moments duu més aviat poca gent però que cada cop guanya més adeptes.

Si és el primer cop que llegiu sobre aquest corrent, hi ha un truc fàcil per identificar si algú s'hi ha sumat: fixar-se en la punta de la sabata o la vamba que porta, que és molt més ampla, i també en la sola, que és completament plana. "[Molts models del mercat] Semblen sabates de pallasso", descriu eloqüentment Garcia Prats, envoltat de muntanyes de capses i prototips diversos. La pregunta salta sola: com s'entén que una parella moderna, que viu en una casa de revista i té milers de seguidors –també són influencers de menjar vegà–, es fixés en "sabates que semblen de pallasso" i volgués dissenyar-ne unes?

Aquesta dupla va descobrir el món de les sabates respectuoses com la gran majoria d'éssers humans d'aquest planeta: a través dels seus fills, que encara són petits. "Quan comencen a caminar, et diuen que portin calçat respectuós perquè és més flexible, ofereix més llibertat al peu i ajuda a enfortir els músculs. Ràpidament l'algoritme ens va començar a bombardejar amb marques diferents i, de sobte, ens vam preguntar: «Això també ens faria bé a nosaltres, on són les marques per a adults? Per què quan ens fem grans deixem de cuidar-nos els peus?»"

Van buscar si hi havia marques per a adults i van trobar-ne, però cap els feia el pes. "Cap opció ens agradava estèticament", admeten Hanna Buschmann, enginyera tèxtil de professió, i Manel Garcia Prats, dissenyador de calçat i col·leccionista de models de vambes clàssiques. Una cerca ràpida a internet permet entendre'ls: la majoria de les propostes primen la comoditat a l'estètica. Tenien el nínxol de negoci davant seu, clamant a crits.

"Crearem un calçat respectuós sense sacrificar l'estètica", es van proposar. Dit i fet: gràcies a una inversió inicial que van aconseguir amb una campanya de micromecenatge (43.000 euros) i alguns estalvis propis, va néixer fa un any Ohne Project, una marca de vambes inspirades en els models dels anys 70, 80 i 90 que tant volen servir-te per anar "molt normal" com per a aquells dies que t'arregles més.

En poc temps la parella ha confirmat que, com ells, hi ha moltes persones que volen cuidar els seus peus. "La resposta de la majoria de gent és: «Per fi unes vambes respectuoses que són maques»", diuen satisfets. El preu, això sí, no les fa aptes per a totes les butxaques: les Ohne costen 159 euros. "Ens encantaria vendre-les per 80 euros, però seria insostenible. Has de comptar que fabriquem aquí –a la Xina costaria tres vegades menys–, que fem servir materials vegans i que necessitem un marge per fer créixer el projecte. No les podem vendre més barates", defensen.

Entre aquests 20.000 parells venuts, però, n'hi ha un que destaca per sobre dels altres.

Un episodi agredolç

Un parell de vambes Ohne va aparèixer un dia a la premsa als peus de la reina Letícia, també famosa pels seus problemes i mals de peus. "No sabem com hi va arribar –diuen realment sorpresos–, de cop ens van començar a escriure molts periodistes". Per com expliquen l'episodi, però, no sembla que els fes massa il·lusió. Tot plegat no va suposar –en cap cas– una injecció de vendes per a aquesta marca catalana. "[Que la reina Letícia portés unes Ohne] Ens va fer cometre errors", reconeixen amb un mig somriure i el cap cot. "Vam dir: «Ostres, confeccionem més vambes com les que ha portat ella, perquè segur que en vendrem moltes!» I no va anar així", explica amb franquesa Garcia Prats. Vet aquí la primera notícia no tan bona d'aquesta aventura empresarial.

L'altra notícia no tan bona d'aquesta història és que la parella és conscient que el temps els juga a la contra: aviat, més del que els agradaria, Adidas i companyia faran el que ells estan fent (calçat respectuós cool) i entraran en tromba en el sector. La centrifugadora del capitalisme que s'ho empassa tot. "Com a extreballadors d'una gran marca, sabem que els dissenys es fan a dos o tres anys vista, i costa moltíssim virar. La velocitat de reacció i captació de tendències que podem tenir nosaltres una gran marca no la té. La nostra idea era ser-hi abans que les multinacionals obrissin el mercat i popularitzessin el calçat respectuós, i ho estem aconseguint", diuen. Però què passarà amb Ohne Project en aquest futur? Resistirà?

El nom de la marca amaga una pista que pot ser clau. "Inicialment vam pensar anomenar-la Ohne Shoes [Sense sabates], però vam optar finalment per Ohne Project per no tancar-nos la porta a treure altres productes de moda més enllà de calçat", avancen. De moment, en els pròxims anys estan decidits a créixer en facturació i personal. "Aquest any hem fabricat 20.000 parells de vambes i no estem endeutats amb ningú. ¿Potser l'any que ve multipliquem aquesta xifra per tres? Per dos? Sabem que es pot créixer", diuen amb seguretat. També busquen ampliar l'equip amb un perfil de màrqueting i un de números –"Perquè no en tenim ni idea"–, i els agradaria obrir un punt de venda-estudi propi "a prop d'aquí". De moment, la majoria dels clients els arriben a través d'internet.