Guitarland, el paradís de la corda polsada
Aquesta botiga del barri de Gràcia porta 23 anys venen guitarres i altres instruments
BarcelonaDe Guitarland fàcilment pots sortir-ne convençut que la teva vida necessita una guitarra per adquirir tota la dimensió del seu sentit. El Richard i el José Luis regenten des del 2003 aquesta botiga del carrer del Diluvi de Barcelona, en ple pulmó de Gràcia, un barri que s’ha anat quedant orfe d’aquesta mena d’establiments –en contra del que és la seva personalitat, amb festes molt arrelades i tradició pel gust musical– per a un tipus de veïnat que és un potencial client molt interessant per als serveis que pot oferir un comerç musical.
“El barri sempre ha tingut aquesta mena de personalitat afí amb la música, molt activa, molt inquieta”, expliquen per il·lustrar la il·lusió amb què van obrir, ara ja fa vint-i-tres anys, en un moment en què hi havia bones perspectives econòmiques i podien agafar el relleu d’alguns negocis històrics graciencs que, com La Lonja del Instrumento i Europa Musical, havien abaixat la persiana. Després va venir la crisi del 2008 i els va tocar resistir i aguantar fins als nostres dies.
Estan contents del camí recorregut i d’oferir un servei que els comporta gratificació: “Estem orgullosos que els nostres clients puguin sortir d’aquí amb el que necessiten. O bé un instrument nou o bé el seu instrument ben ajustat, a punt de solfa perquè soni immillorable”. Queden poques botigues com aquesta, tan especialitzades, perquè qui vol abastar massa pren clientela a qui està de veritat especialitzat en un tipus d’instrument. La seva expertesa és clara: la corda, i en concret la corda polsada, i més en concret la guitarra, esclar: el nom Guitarland no enganya.
Els poden arribar tota mena de guitarres en estat perfectible. Des de mànecs desviats fins a cordes destensades i tota mena de reparacions a la fusta. “Tenim molts clients que vivien a Gràcia però que ara venen de fora perquè el barri els ha expulsat –relaten amb ull crític–. Ara hi ha un boom d’establiments de ioga i de pintar mentre beus vi”.
Qui vulgui adquirir una guitarra nova podrà triar entre una mica més d’un centenar, un bon mostrari. Tant guitarra clàssica com elèctrica, com també baixos i tota mena de corda polsada: mandolina, ukulele, banjo, etc. A més, també els accessoris: cordes, corretges, afinadors, cables, amplificadors, faristols, subjectadors d’instruments... Els serveis són diversos i atractius. A Guitarland hi pots comprar una guitarra amb preus d'entre 100 i 1.200 euros, aproximadament: “El barri ens demana que tinguem preus raonables!”
També ofereixen la possibilitat de dissenyar el propi instrument. Ells fan la proposta de disseny, el client l’accepta i encarreguen la construcció a l’Isaac d’Ipso Taller. En aquest cas es valora molt l’exclusivitat. No hi ha dues guitarres iguals!
Formació musical
El Richard i el José Luis recorden el trajecte transcorregut. Tots dos porten la música instal·lada a dins des de sempre. Tenen formació de tècnics de so, però també són músics. El Richard ja feia anys que treballava per compte d'altri i volia muntar negoci propi. Després d’algunes aliances que no van acabar de fructificar, casualitats de la vida els van unir i van apostar per Musicland, però una botiga de CDs de Lleida ja tenia el nom agafat i finalment el nom escollit va ser Guitarland.
Els dos socis, a més de vendre i ajustar instruments, no perden ocasió per fer divulgació de la importància de la música al món. I donen algunes dades reveladores. A Espanya el consum musical orbita entre el 5% i el 10% de mitjana. A Alemanya pot arribar al 70%. “L’educació és fonamental. Hi ha països que tenen la música incrustada a fons dins l’escola. De Suïssa cap amunt això ho tenen molt clar”. I què passa quan això es té clar? “Doncs que l’educació marca el consum”. Així de senzill.
Quina clientela té Guitarland? Doncs des del client mitjà que vol comprar o reparar, fins al que desitja un instrument exclusiu, passant per un perfil molt interessant: el músic de carrer que necessita un instrument econòmic perquè té molt pocs recursos. I a més, es pot donar la circumstància que l'hi hagin requisat, perquè la regulació és estricta: “A Barcelona es tendeix a associar música amb soroll, i això provoca molts maldecaps”.