Grifols: la calma dos anys després de la tempesta a la borsa

BarcelonaEl 9 de gener del 2024, gairebé fa dos anys, Grifols, la multinacional catalana d'hemoderivats de capital familiar, va rebre un càstig enorme a la borsa El motiu? El fons especulatiu Gotham City Research va acusar-la de manipular el seu deute i el resultat d'explotació (Ebitda) i, per tant, assegurava que inflava els beneficis alhora que amagava el veritable pes del seu passiu després d'anys de creixement. Abans de la pandèmia, una crisi que va paralitzar el negoci de la recollida de sang i va tensionar les seves finances, la companyia s'havia engrandit mitjançant adquisicions d'empreses, que havien engreixat el seu deute. A partir del primer cop, al qual Gotham va afegir nous informes posteriors, el grup va anar aplicant reformes a la seva governança i va haver de desfer-se d'una part del negoci a la Xina, Shanghai RAAS, que va vendre al gegant del país asiàtic, Haier, per reduir el seu passiu.

Avui es troba en ple desplegament de la seva activitat a Egipte, en aliança amb el govern d'aquell país a través d'un acord signat el 2020, i posarà en marxa la primera planta biotecnològica de l'Àfrica. A més, viu moments menys turbulents i té millors perspectives, segons els analistes. Una bona part del canvi d'escenari es deu als resultats, ja que fins al setembre va guanyar 304 milions d'euros, el 245% més respecte al mateix període de l'any anterior, després de tancar el tercer trimestre amb un benefici de 127 milions, un 146% més. Els seus ingressos durant aquests nou mesos van créixer un 7,7%, fins als 5.542 milions d'euros.

A conseqüència dels informes de Gotham, les accions de classe A de Grifols –en té també de classe B, que no tenen drets polítics–, que cotitzen a la borsa des del 2006 i formen part de l'índex principal, l'Íbex-35 des del 2008, van experimentar descensos d'entre un 25% i més del 40% en pocs dies i un 2024 convuls, que es va anar calmant el 2025. Una de les darreres crisis va ser l'intent d'opa pactada entre la família Grífols i el fons canadenc Brookfield, que tenia la intenció de treure la companyia de la borsa, però va acabar a finals de l'any passat amb trencadissa entre les parts, per discrepància en el preu.

Avui, tot i no haver assolit encara els preus anteriors al terratrèmol provocat per Gotham, el grup ha començat a remuntar, amb moviments en els mercats menys volàtils. Després d'haver arribat a caure per sota dels 7 euros, els analistes calculen ara un preu objectiu mitjà de 15,20 euros, molt per sobre del nivell actual del voltant de 10 o 11 euros. Els informes més recents del Santander fixen un preu objectiu de 22,20 euros; CaixaBank, 18,8; Bank of America, 17,6, i Alantra, 17,86.

El grup encara el futur amb esperances de normalització, tot i que encara cueja la polèmica amb Gotham, que va portar a l'Audiència Nacional, ja que el fons especulatiu va obtenir grans guanys apostant a la baixa amb una informació que hauria administrat a la seva conveniència. La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), per la seva banda, va sancionar Grifols per deficiències a la informació donada al mercat, però per una irregularitat d'una dimensió molt inferior al que denunciava Gotham.

Al llarg de molts mesos, l'empresa va posar en marxa nombroses iniciatives i canvis a la governança, amb un nou conseller delegat, Nacho Abia, que ocupa el càrrec des de l'abril de l'any passat. La família Grífols té la majoria de les accions a través de societats, que sumen entorn del 30%. Una d'elles, Scranton, vehicle inversor de la nissaga, ha generat problemes de governança i transparència financera, que van afectar la percepció de Grifols pel mercat. Una de les decisions va ser apartar la família de la gestió del dia a dia: Raimon Grífols Roura i Víctor Grífols Deu, germà i fill de l'històric president honorífic Víctor Grífols, van deixar de ser coconsellers delegats.

A més, el grup, un cop incorporada com a presidenta no executiva Anne-Catherine Berner, que era consellera independent, en substitució de Thomas Glanzmann, ha recuperat després de quatre anys el repartiment de dividend als accionistes. I ha presentat un pla estratègic a mitjà i llarg termini amb l'objectiu d'arribar als 10.000 milions d’euros d’ingressos el 2029, augmentar el marge i generar un volum de caixa lliure considerable perquè Grifols sigui sostenible i menys dependent de deute. Tot plegat va ser avalat per la junta d'accionistes.

Un dels aspectes que destaquen els analistes és l'estratègia d'integració vertical del grup. "Aquesta integració minimitza la necessitat d'importacions i d'exportacions dins del mercat nord-americà i en reforça l'estructura flexible i resilient davant de possibles canvis reguladors o de la imposició de nous aranzels", expliquen fonts de l'empresa. I afegeixen que l'empresa inverteix des de fa trenta anys en una xarxa global de centres de donació, processament i distribució de medicaments derivats del plasma, "cosa que li permet operar localment als Estats Units, Europa, Egipte i el Canadà". Als EUA, al Canadà i a Egipte, a més, els donants de sang, sota controls estrictes, poden ser compensats econòmicament, a diferència del que passa a Espanya i altres països europeus que han d'importar medicaments hemoderivats.

Aquesta estratègia lliura la companyia, per exemple, dels aranzels dels EUA, on recull i processa la sang i opera localment. En aquest sentit, és un mercat autosuficient, és a dir, s'autoabasteix de medicaments hemoderivats, igual que la seva filial al Canadà. I ara a través del projecte Grifols Egypt for Plasma Derivatives (GEPD), l'aliança creada amb el govern d'aquell país, també a Egipte. Aquest projecte té com a vicepresident al conseller del grup Tomàs Dagà. Aquest advocat, que alhora va ser assessor legal de moltes de les operacions de la companyia, està estretament relacionat amb la família propietària, és conseller des del 2000 i va ser qüestionat pels fons accionistes Mason Capital, Sachem Head i Flat Footed que, un cop han situat un representant al consell d'administració, han abandonat les crítiques.

El projecte a Egipte suposa desplegar el primer ecosistema integral de plasma del país, de l'Àfrica i de l'Orient Mitjà, i aconseguir l'autosuficiència sanitària d'Egipte en tres medicaments derivats del plasma i que són essencials: immunoglobulines, albúmina i factors de coagulació per a trastorns hemorràgics. I suposa un nou pas per al lideratge de la companyia en la indústria global del plasma. Egipte es converteix en el sisè país en l'àmbit mundial a assolir l'autosuficiència de plasma.

Aquesta fita es produeix cinc anys després que Grifols i el govern d'Egipte firmessin una aliança el 2020 per desplegar el primer ecosistema integral de plasma del país, de l'Àfrica i de l'Orient Mitjà, amb una inversió conjunta de 280 milions d'euros. Grifols té el 49% del projecte i l'executiu del país, el 51%. Mentre no funcioni la planta al país, la companyia portarà la sang extreta a Egipte a la fàbrica de Parets del Vallès, des d'on després tornarà al seu origen. Un cop la fàbrica estigui en marxa, tot el procés es farà a Egipte. Grifols calcula que la primera fase de la planta de processament de plasma a Egipte estarà operativa el 2026.

És la primera vegada que Egipte s'abasteix de manera autosuficient, amb medicaments derivats de plasma nacional, després de dècades en què el país depenia gairebé completament del plasma importat, principalment dels Estats Units, cosa que suposava una vulnerabilitat estructural sanitària que el govern egipci havia identificat com a prioritat estratègica nacional.

Actualment, Grifols té a Egipte setze centres de donació, als quals se sumaran quatre d'addicionals durant 2026, un laboratori d'anàlisi i un centre logístic de plasma integral que garanteix traçabilitat i control màxim en tota la cadena de valor, com passa en totes les operacions de Grifols des de l'any 1971. Grifols, a través de GEPD, aportarà amb aquest projecte 55 milions d'euros al PIB egipci només el 2025, i estima que aportarà més de 272 milions d'euros anuals al PIB del país per al 2030. Aquesta estimació és el resultat de l'impacte directe generat per les mateixes operacions de GEPD a través de tota la xarxa de centres de donació i logística; l'impacte indirecte vinculat a l'activitat de proveïdors i serveis locals que abasteixen el projecte, i l'impacte induït, resultat de la despesa en consum de les llars els ingressos de les quals procedeixen d'aquestes feines directes i indirectes.

Durant el pla de creixement entre el 2026 i el 2029, GEPD rebrà inversions directes per un valor de 209 milions d'euros aproximadament. En conjunt, es preveu que l'impacte econòmic total al PIB del país durant aquest període superi els 700 milions d'euros, sumant-hi impactes directes, indirectes i induïts. De moment, el projecte ha permès crear 1.200 llocs de treball directes de qualitat i d'alta capacitació tècnica, prop de 10.150 indirectes i 4.200 llocs induïts al país. Durant el pla de creixement 2026-2029, s'estima que el país generarà 186.000 nous llocs de treball, 44.700 dels quals seran directes, 107.800 indirectes i 34.280 induïts.