La gran excursió de Wikiloc: de Girona a la seu d’Apple

L’ILLA DE CLIPPERTON té sis quilòmetres quadrats, però n’has de recórrer 11 si fas tota la volta per la platja que envolta el seu llac interior d’aigües turquesa. Pel camí és possible que hi trobis ruïnes mexicanes i algunes palmeres solitàries. Aquesta excursió per un illot remot de l’oceà Pacífic és només una dels més de 13 milions de rutes que ja estan gravades a la memòria de Wikiloc, una aplicació d’itineraris que va néixer a Girona i no para de veure món. Aquest any suma una nova fita als seus cinc milions d’usuaris. S’ha convertit en la primera eina digital feta a Catalunya amb un cameo en una de les esperades presentacions de producte d’Apple.

Google Maps amb prou feines era un assaig en forma de prova pilot quan Jordi Ramot va començar a jugar amb la tecnologia dels mapes quan plegava de la feina. Tenia una dèria que s’unia a la seva altra passió, l’esport. Si sortia amb la bicicleta de muntanya els caps de setmana, portava a sobre un GPS per gravar tot l’itinerari. “Em va caure un model antic a les mans, però trobava que era molt feixuc de fer anar”, explica. Aleshores els sistemes per aconseguir veure les rutes en una pantalla d’ordinador eren força precaris i per compartir-les encara es complicava més. “Era informàtic i havia treballat a l’administració pública en temes de mapes i gestió del territori”, diu Ramot. El primer prototip feia servir mapes de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i automatitzava el procés per traduir les coordenades en imatges. “M’hi passava hores, era un repte”, recorda. Fins que uns amics el van animar a fer que aquella feina no quedés enterrada en un disc dur.

Així es va crear el primer embrió de Wikiloc, una pàgina web senzilla en què l’usuari havia de tenir un perfil per començar a compartir els seus itineraris. “No tenia cap tipus de pretensió”, admet. Després de fer-la circular entre el seu cercle d’amistats, Ramot va anunciar que havia creat la plataforma a través d’una llista de RedIRIS, una plataforma que encara ara serveix per distribuir coneixement i arxius entre la comunitat científica. “La meva sorpresa va ser que l’endemà ja hi havia un centenar de rutes; i gent que feia excursions a la Patagònia hi havia pujat les dades dels seus GPS”, rememora. Era el 2006: aleshores conservar la informació del teu GPS, assegura el creador de Wikiloc, era com rebre un arxiu d’àudio que no podies escoltar. És per això que la idea de poder transferir itineraris al perfil va atrapar de seguida els enamorats de la natura. “Acabava de sortir Google Earth i hi havia fotografies aèries de tot el món”, explica. Aleshores encara es dedicava a Wikiloc als vespres i els caps de setmana i ho combinava, amb el suport de la seva companya Montse Jordi, enginyera i ara gerent del projecte.

La sort, admet, és que -a banda dels mapes del cercador gràcies a un acord- disposaven del millor actiu sense pagar ni un euro. “La tecnologia GPS la va crear l’exèrcit dels Estats Units i tenim tota una constel·lació de satèl·lits que quan ens volem situar ens donen la posició de manera gratuïta”, apunta. Quan sortia de treballar, Ramot es dedicava al que ràpidament va batejar com a “servei a l’usuari”, és a dir, contestar als problemes tècnics amb què es trobaven els usuaris quan intentaven penjar una ruta. “Fer-ho tot jo em va anar molt bé, perquè veies les necessitats i les mancances de la gent”, diu. Encara no tenia empleats quan Google el va premiar en un concurs d’aplicacions basades en la seva tecnologia.

El segon impuls per a la plataforma va arribar cap al 2010 i aquest cop a través d’Apple. Amb el llançament dels primers models de l’iPhone, l’equip de tres persones que ja integrava Wikiloc ho va tenir clar. Els telèfons mòbils feien encara més accessible guiar-se a la muntanya a través d’una aplicació. Eren dispositius amb pantalla i connexió de dades que ja portaven el GPS integrat. “Vam ser en el lloc adequat, en el moment adequat, però també vam anar ràpid i vam treballar molt”, reconeix Ramot. Els smartphones van permetre que la plataforma s’obrís a un nou públic més enllà dels fanàtics de la muntanya, i Wikiloc de seguida va estar disponible com a aplicació mòbil per a Apple i Android. “Portàvem quatre anys de recorregut i tota la comunitat més hardcore que feia servir GPS amb dies d’autonomia ja ens coneixia”, diu. Des d’un principi, el fundador va procurar que l’apli també funcionés sense internet, de manera que els usuaris poguessin descarregar les rutes prèviament per estalviar dades o si eren en llocs remots sense cobertura.

EL 2010 TAMBÉ va ser l’any que Ramot va conèixer el seu primer soci mentre anava en bicicleta. Un dia sortia d’excursió amb uns amics i se’ls va afegir un altre emprenedor tecnològic i fan de les activitats a l’aire lliure. Era Manuel Roca, cofundador i conseller delegat del portal d’ofertes Atrápalo. “Ens va ploure i pedregar mentre fèiem una ruta de 70 quilòmetres, però de vegades conèixer els teus socis en entorns durs fa que vegis com reacciona la gent i si pots confiar en aquella persona. Realment va ser un encert”, comenta orgullós. Fa deu anys que Roca va fer una aportació perquè el projecte tirés endavant, i ara, més que un inversor, Ramot el considera un “amic”. Avui encara és l’únic accionista extern als fundadors de l’empresa.

El cert és que Wikiloc va néixer com un projecte sense ànim de lucre, però amb el pas del temps Ramot va veure que les factures per mantenir els servidors on es guardaven les rutes i fotografies compartides pels usuaris eren cada cop més difícils de pagar. “Jo tenia tres feines i vam haver de fer un pla de negoci perquè si continuàvem d’aquella manera havíem de tancar en un any”, recorda. Això els va obligar a pensar en un model d’ingressos per sustentar la plataforma. El primer pas va ser introduir anuncis a la web, una idea que no l’entusiasmava però servia per monetitzar mínimament el trànsit d’internautes que tenien. “És com si tens un restaurant i poses un cartell a la porta dient als clients que vagin al del costat perquè així tu cobraràs una comissió”, diu. Aquesta via no era suficient ni en volien abusar, i al cap de poc Wikiloc va estrenar-se en un altre negoci que la majoria de gent ni tan sols sap que existeix.

L’apli ofereix serveis per a empreses i parcs naturals que volen promocionar rutes o obtenir més informació sobre qui visita els seus paisatges. Entre els seus clients hi ha la Generalitat o el govern d’Euskadi, que busquen donar visibilitat a punts d’interès i patrimoni cultural. A més, Wikiloc també té una modalitat premium amb un preu de 9,99 euros a l’any. Aquesta subscripció permet als usuaris accedir a funcions com compartir en directe la ubicació amb altres persones, trobar rutes que passin per zones concretes o connectar-se amb rellotges intel·ligents.

Precisament els wearables han estat els responsables que el nom de Wikiloc aparegués en una pantalla gegant mentre un directiu d’Apple presentava les novetats de l’últim model de l’Apple Watch. L’equip editorial del fabricant de la poma els va escollir com una de les aplicacions que s’han integrat millor a les capacitats del dispositiu per orientar-se a la muntanya. “Vam esperar una mica a llançar la primera versió perquè tenim el llistó molt alt quan entrem en una cosa nova”, remarca. Després de 13 anys de créixer a través del boca-orella, Wikiloc està en plena campanya d’accions per donar-se a conèixer cada vegada a més països. Han traduït la plataforma a 24 idiomes amb l’ajuda de traductors voluntaris i es veuen capaços de competir amb les rèpliques que els han sorgit en altres mercats: “Som com el poblat d’Astèrix”.

Quins ingressos té la plataforma? La resposta de Ramot és curta: “Prou per estar en números negres i tenir una reserva per si venen mals temps”. Segons les últimes dades del Registre Mercantil, el 2017 van poder sumar prop de 750.000 euros de facturació. Per això, diu, la plantilla també creix a poc a poc. “Ara som 13 persones i em pregunten per què som tan pocs. Ens mirem moltíssim cada persona que posem a l’equip”, assegura. L’última peça que els falta per al 2019 és un desenvolupador d’Android per gestionar l’auge a l’estranger. Molts dels empleats treballen en remot o des de coworkings, i un dels últims fitxatges és un desenvolupador alemany que està baixant en bicicleta des del seu país.

Encara sobta menys, doncs, que entre les més de 70 activitats etiquetades a Wikiloc hi hagi travesses en camell pels deserts del Golf i fins i tot un grup que dedica estones a fer rutes en monocicle de muntanya.