Gala Meyer: l'hereva de Desigual dissenya joies

Quan era petita, al menjador de casa la Gala hi havia una gran taula que sempre estava plena d’objectes. Retalls de roba, revistes, fotografies, muntanyes de botons i materials que algun dia es convertirien en jaquetes i vestits. Qui ho omplia tot de dibuixos i paraules buscant la inspiració per estampar-los en samarretes era el seu pare, Thomas Meyer, el suís que va arribar a Eivissa quan tenia poc més de 20 anys i que va crear Desigual. “Et pots imaginar una mica què es respirava a casa”, diu Gala Meyer, l’hereva de la marca de moda amb la qual acaba de llançar la seva primera col·lecció de joies.

Ho explica a l’Emprenem des de la seu amb vistes al mar de l’empresa que s’ha convertit en “l’altre bebè” del seu pare. La Gala ara té 25 anys i fa un parell d’anys va tornar d’estudiar arts visuals als Estats Units, al Bennington College, la mateixa universitat privada i liberal del bucòlic estat de Vermont on es van graduar els escriptors Bret Easton Ellis, Donna Tartt i Jonathan Lethem. “Els dos últims anys de la carrera em vaig centrar en l’escultura i després en la plata”, apunta. El mètode amb què experimentava es diu “cera perduda”, perquè les joies es dissenyen primer amb un model fet de cera que canvia de textura amb l’escalfor de les mans. Un cop n’ha decidit la forma, la Gala el converteix en uns motlles que s’omplen amb metalls com el llautó i que després es banyen en or o plata.

Va ser el seu pare qui li va proposar que la seva primera col·lecció de joies fos per a Desigual. “No em va haver de convèncer”, admet. La marca es diu Zalio, una paraula que va començar a fer servir fa 10 anys, quan encara era a l’institut, però per a la qual no havia trobat una definició exacta fins fa poc. “Abans ho descrivia com una emoció, però m'he adonat que és una acció: el moment en què el teu cos, la teva ment i el teu esperit es donen el permís de sentir-ho tot sense fitres”, raona Meyer filla.

De fet, els missatges relacionats amb l’amor i el desig estan molt presents en les 57 peces (entre anells, collarets, arracades i braçalets) que componen la primera col·lecció de Zalio. També les formes com els cors i les papallones, que recorden l’estètica Motomami de Rosalía. “Vaig començar a revisar documents i fotografies de la història de Desigual; i les paraules i les frases hi són per tot arreu. Vaig entendre d’on venia i va ser una sensació d’orgull i de comprensió cap a mi mateixa”, explica. Segons assegura, el seu pare li ha deixat molta llibertat i confiança per entrar en el territori del seu “altre germà”. Per ara les joies de Zalio es poden comprar en algunes botigues de Desigual i a la seva web. “Ara vull asseure’m i visualitzar com serà el pròxim any”, diu Meyer.

Així i tot, tampoc descarta moure’s més enllà de Barcelona o treballar amb altres marques més endavant, quan el projecte creixi. De moment, Zalio no té més treballadors al seu estudi de Barcelona que Meyer, a qui li agradaria convertir-lo en una empresa sostenible per si mateixa. “M’agrada treballar amb gent. Estar jo sola és una visió molt avorrida en què només s’escolta la mateixa veu. És més interessant quan entren diferents perspectives a la conversa i la peça guanya molta profunditat. El meu somni és treballar amb més persones creatives: joiers, dissenyadors, fotògrafs...”, reivindica mentre llueix en un dit un dels seus anells. D’arracades no en porta en aquesta ocasió.

El llançament de Zalio al desembre coincideix amb un moment dolç per a les marques de joieria catalanes i, sobretot, les creades per dones joves que venen principalment pel canal online. Encara que cadascuna té un estil personal, Meyer reconeix que ha crescut amb firmes com La Manso, PDPaola o San Saru, que han obert camí en els últims anys. Meyer defensa que les seves joies surten d’experiències concretes que ha viscut i que emocionalment han significat alguna cosa per a ella. “Representen els moments, els colors, qui hi havia amb mi o parts del cos. La meva inspiració és l’experiència en si”, afegeix. 

La creadora de Zalio, però, també recorda una de les assignatures pendents del sector, que li agradaria millorar de cara a pròximes col·leccions: la sostenibilitat. “La joieria va alguns passos més enrere que la moda; es fan servir molts processos que no són sostenibles, però hi ha alternatives i cal aprendre quins materials són millors”.

En l’era dels nepobabies a les indústries creatives, Meyer assegura que a les converses amb el seu pare no hi entra el tema d’una possible successió familiar al capdavant de Desigual. De moment, espera que hi hagi noves col·leccions de Zalio i poder-se formar més, tant en disseny de joies com en gestió empresarial. “Tinc moltes ganes d’aprendre i en aquesta última part també hi ha molta creativitat”, conclou.