On vaig si tinc una festa 'vintage' i no sé què posar-me?

L’Arca Barcelona és un temple del bon gust. Des de fa més de 50 anys Carmina Viñas i les seves filles, la Nina i la Carmina, treballen el vintage. Des de molt abans que aquí ningú sabés què era aquest concepte avui tan recurrent, tan incrustat dins del nostre llenguatge quotidià. El vintage aplicat a les peces de vestir, robes i complements de moda. Tot entre aproximadament el 1920 i el 1980, un arc temporal prou ampli per satisfer els gustos del seu públic fidel, i també de tots aquells que descobreixen per primera vegada la botiga del carrer dels Banys Nous. Fundada a mitjans dels anys 60 per la Carmina amb el nom L’Arca de l’Àvia i amb la personalitat de fusionar els orígens de les dues branques de la família: per la part paterna, el tèxtil, el món dels encaixos, les mantellines i les puntes, i per la part materna, la tradició d’antiquaris. “L’Arca és la connexió dels dos influxos”, expliquen la fundadora Carmina i la seva filla Nina.

Els viatges a París van ser una revelació, una epifania per a la primera: “Vaig descobrir que el tèxtil antic es valorava molt i que hi havia un mercat molt interessant”. En canvi, aquí no passava. Aquest va ser el germen de la botiga, aquest nínxol de mercat que, amb intuïció pionera, li va fer obrir el local. Una de les primeres, per no dir la primera, de roba vintage al país. “El meu pare em deia si estava boja: «On vas amb aquesta roba bruta i usada!?»” Per sort, la idea va ser bona i el nom tot un encert: L’Arca de l’Àvia, fent referència a l’arca on les núvies guardaven el seu aixovar nupcial, amb el vestit, els llençols, la roba de casa, etc. Recentment, des que les dues filles de la Carmina han agafat les regnes del negoci, quadrava més L’Arca Barcelona, a efectes comercials i de difusió, sobretot. Però per a tots aquells, molts, que se l’estimen, L’Arca de l’Àvia seguirà en la memòria.

Primer especialitzada en tèxtil de la llar i encaixos per als vestits de núvia, va anar especialitzant-se en aquesta segona categoria fins a esdevenir un referent en la confecció a mida de vestits de núvia amb roba antiga o d’inspiració antiga. També la moda adlib, la roba eivissenca, ha sigut un punt del negoci. Amb els anys, han anat introduint el fascinant món de la roba vintage, sempre de categoria, ben feta, amb bons teixits, d’època encara que no sigui de marques top. Els proveïdors de tot plegat? Doncs les cases particulars que els venen els vestits i les robes de l’àvia o de la mare, i elles són les encarregades de donar-los una nova vida, sigui venent les peces tal qual o utilitzant-les per confeccionar les seves pròpies creacions.

Armari per a films com 'Titanic'

Clientela? Doncs força variada. D’una banda, les núvies que volen un vestit una mica especial. A partir de les idees que els transmeten, elles –i el seu taller particular de confecció– se’n fan càrrec. També reben clients que volen un vestit dels anys vint per participar en una festa temàtica. Turistes, força. I expats també, que als seus països d’origen estan habituats a aquest tipus de botigues. I produccions audiovisuals que necessiten vestuari. Per exemple, films tan populars com The artist o El gran Gatsby. I Titanic,esclar, aquesta és la seva història més popular. La clienta nord-americana que va comprar-los uns vestits preciosos provinents de dues senyores grans que els havien venut. Un any després, els va fer saber que els havia utilitzat per al famosíssim film de James Cameron. Kate Winslet en llueix un a la dramàtica escena de l’intent de salt desesperat al mar. Encara avui, a l’entrada de la botiga, tenen exposat un dels vestits –aquest se’l van quedar– a tall de peça museïtzada.

La roba que llueix Penélope Cruz a Vicky Cristina Barcelona també va sortir de L’Arca. Dissenyadors tan rellevants com John Galliano i Jean-Paul Gaultier han passat per aquí a buscar peces per inspirar-se per a les seves col·leccions. De les dues filles de la Carmina, la Nina s’ha especialitzat en la part de la moda i creació, i la Carmina, sobretot a través de la seva web Vestir Arte, en el món dels mantons de Manila i les puntes del segle XIX.

Resulta molt fascinant veure un vestit de núvia fet amb una cortina del 1910. La cura i l’estima que hi ha al darrere. Al taller hi treballen quatre persones que cusen de manera totalment artesanal. Una manera de recuperar formes de confecció, de brodat i de costura que ja no s’estilen. Una manera de fer valer oficis antics. Ens ensenyen també peces de roba vintage fetes segons la tècnica del rework o upcycling, o sigui la transformació de robes antigues per aconseguir noves peces. A partir d’unes estovalles, un vestit camiser. A partir d’un cobrellit, uns pantalons. A partir d’un tapet, un vestit.