L'esperada revenja dels ramaders contra el càrtel de la llet

Barcelona"Vaig quedar en la ruïna total. Vaig haver de plegar". Ras i curt: així ho explica el Jordi, un ramader de la comarca del Ripollès que tenia una granja de vaques lleteres, d'un centenar d'animals. Atribueix la fi del seu negoci al denominat càrtel de la llet, que pagaven tan poc per cada litre que, al final, va haver de plegar; ara es dedica a engreixar vedells per a carn ecològica. No és l'únic cas. El Joan, ramader de la comarca d'Osona, es va jubilar l'any passat, però també va deixar de produir llet quan el càrtel, a més de pagar-li poc, li va començar a fer boicot i no li recollia la producció. Va estar un temps venent la producció de les seves vaques fins i tot per sota del cost, només perquè l'hi retiressin. Tenia 150 vaques amb una producció d'1,5 milions de litres a l'any. Ara el seu fill ha heretat la granja, però ja no cria vaques lleteres.

El cas del càrtel de la llet ha afectat força explotacions ramaderes. Moltes han plegat. El Joan calcula que a Catalunya hi havia 26.000 granges lleteres cap a l'any 2000 i ara en queden només unes 10.000. El Jordi assegura que aquest negoci ja només és rendible si hi ha molt volum. "Queden molt poques explotacions, però molt grans", diu, perquè el marge, si n'hi ha, és tan petit que calen molts caps de bestiar per assolir la rendibilitat.

El cas ve de molt lluny. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va examinar-ho i va concloure que entre l'any 2000 i el 2013 les principals empreses del sector lacti havien format un càrtel, en què pactaven els preus a pagar als ramaders. L'expedient va acabar en una multa de 88,2 milions d'euros a nou empreses del sector per haver concertat els preus del mercat d'aprovisionament de llet crua en una "infracció continuada". Les multes més elevades van ser per a Danone, amb 23,2 milions; Corporación Alimentaria Peñasanta, amb 21,8 milions; Grupo Lactalis Iberia, amb 11,6 milions; Nestlé España, amb 10,6 milions; Puleva Food, amb 10,2 milions; i Calidad Pascual (abans del Grup Leche Pascual), amb una multa de 8,5 milions.

Les empreses van presentar un recurs davant de l'Audiència Nacional contra la sanció de Competència. Ara aquest tribunal el té sobre la taula i, segons fonts judicials, podria resoldre aquest mateix any o a començament de l'any que ve. Els afectats pel càrtel –o almenys una part important d'ells– creuen que amb la multa no n'hi ha prou i que, quan hi hagi sentència, si es ratifica l'existència del càrtel, demanaran indemnitzacions. I no són menors, perquè volen rebre la diferència entre el preu que pactava el càrtel i el preu que havien de rebre per la llet, a més dels interessos legals. "La meva reclamació supera el milió d'euros", calcula el Joan. Reconeix que són uns diners que trigaran molt a arribar, tenint en compte que el càrtel va començar a actuar l'any 2000 i que el procés s'ha anat allargant en el temps. Però veu "factible" obtenir la indemnització perquè "van pagar malament per enriquir-se ells". Ja jubilat, reconeix que la justícia és lenta. "Si no ho cobro jo, ho cobrarà el meu fill", diu.

La sentència dels camions

L'esperança dels ramaders els arriba de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que, en el cas del càrtel dels camions, va establir que el cas no ha prescrit, perquè el temps comença a comptar quan hi ha sentència ferma. El Joan, des de la seva granja d'Osona, ho té clar: "Si els afectats pels camions han cobrat, si els afectats pel càrtel dels cotxes han cobrat, nosaltres també cobrarem". Albert Poch, advocat de Redi, un bufet especialitzat en temes de competència i càrtels, creu que val la pena esperar a la sentència ferma per fer la reclamació. Poch aconsella buscar tota la documentació, especialment les factures de l'època en què actuava el càrtel, per poder documentar quant es va cobrar per la llet i poder calcular a quant pujaria la indemnització.

Segons aquest lletrat, tenint en compte la dimensió de les explotacions ramaderes, de mitjana cada productor podria reclamar entre 300.000 i 400.000 euros. Poch reconeix que han passat molts anys des que van passar els fets i que la justícia és lenta, però anima a demanar una indemnització, malgrat que assegura que "no hi ha consciència a la societat que aquests danys es poden reclamar". Alguns ramaders, però, no es van esperar i van anar als jutjats sense esperar la sentència ferma, explica Poch, amb resultats desiguals. Uns van guanyar perquè formaven part dels denunciants del càrtel i l'empresa que els recollia la llet els va castigar sense comprar-los-hi. Altres van perdre, amb argumentació diversa per part dels tribunals, però, en algun cas, detallant que no es pot rebre una indemnització abans d'una resolució ferma. Albert Poch insisteix en la importància que hi hagi sentència ferma que confirmi el càrtel. A partir d'aquell moment, diu, es podrà reclamar com ha passat en el cas dels camions.