L’edifici d’oficines de lloguer més sostenible del món és a Barcelona

En l’origen d’aquesta història no hi ha gaire romanticisme. La promotora familiar Barcelonesa de Inmuebles volia fer un edifici d’oficines de lloguer en ple entorn 22@. Sabia que accedia a un terreny amb molts competidors, així que va decidir diferenciar-se construint l’edifici més sostenible del món en la seva categoria. Per aconseguir-ho va contractar PGI Engineering, una empresa fundada a Girona fa 20 anys especialitzada en disseny d’instal·lacions sostenibles que ja s’havia encarregat de projectes com la torre de Gas Natural o el camp de l’Espanyol.

Va assegurar l’aposta anomenant-lo Platinum -abans que estigués construït i tot- per quallar a la perfecció amb l’estàndard Leed Platinum, un segell dissenyat pel Consell de la Construcció Verda dels Estats Units per diferenciar els edificis que diuen ser sostenibles dels que realment ho són. I va aconseguir-ho: el Platinum@BCN és, segons aquest segell, l’edifici d’oficines de lloguer més sostenible del món i l’edifici d’oficines (en general) més sostenible d’Europa.

“Aquest estàndard americà és una eina que tenim els dissenyadors d’edificis per poder posar en valor la seva sostenibilitat”, explica Àlex Ciurana, responsable d’energia i sostenibilitat de PGI Engineering. “Ells t’avaluen amb una sèrie de paràmetres i s’exigeixen uns nivells molt alts de compliment”, assenyala. Altres edificis certificats són l’estadi dels Chicago Bears (als EUA), la torre Xangai (a la Xina), la seu de Facebook (també als EUA) o el centre d’exhibicions The Crystal, a Londres. La puntuació total en el segment d’oficines se situa en 110 punts, i l’edifici català n’ha obtingut 101.

Les característiques que ho justifiquen són diverses. En termes d’energia, per exemple, aconsegueixen un estalvi de més del 40%. L’edifici està dissenyat perquè les seves necessitats siguin baixes -un bon aïllament, molta superfície vidrada i un control solar molt important-. Està construït de manera que hi hagi equilibri entre l’aïllament tèrmic i la il·luminació natural i, connectat a la xarxa del 22@ -cosa que afavoreix l’eficiència a l’hora d’obtenir l’energia tèrmica-, disposa de cobertura solar fotovoltaica i, a més, els fonaments són termoactius: s’hi han afegit els tubs encarregats de la transmissió de calor. “Potser no és tan eficient com una instal·lació normal, però així es redueixen els costos”, especifica Ciurana.

A tot això s’hi sumen sistemes intel·ligents de ventilació que utilitzen l’aire de fora si detecten que la seva temperatura és favorable, un sistema de reutilització d’aigües grises i un altre de captació de pluja que no aboca tota l’aigua captada a la xarxa si detecta que la caiguda ha sigut torrencial. Compten, també, que un 20% de la parcel·la és verda i amb acabats que eviten l’efecte illa de calor (“No és el mateix que el sol incideixi en un paviment dur i negre que en un de claret”, explica) i amb materials reciclats o bé de proximitat per a la construcció de l’estructura.

Els ha donat punts extra, en paral·lel, estar situats en una zona amb bona connexió amb el transport públic i espais de circulació per a bicicletes i disposar de punts de càrrega per a vehicles elèctrics. I haver preparat, també, un servei que vetlla perquè l’edifici es comporti i s’executin les instal·lacions d’acord amb el que està previst. “Si un client et compra un Ferrari i no li expliques com funciona, no el sabrà fer funcionar”, exemplifica el portaveu. “Si no diem al propietari com l’ha de fer servir, no el podrà explotar”, aclareix.

L’objectiu de l’empresa, diu, és anar més enllà del que demana la normativa. “En el sector privat ho sabem: estem en un mercat madur en el qual tothom és capaç de fer qualsevol cosa, per això nosaltres perseguim l’excel·lència”, assenyala el portaveu de PGI Engineering. La companyia, de fet, s’ha encarregat del projecte del 80% dels edificis de la zona.

L’edifici Platinum ha convençut l’Ajuntament de Barcelona, WeWork i Glovo, que disposen d’oficines en aquest edifici. “S’ha dissenyat amb unes condicions de temperatura adaptades al metabolisme de les persones que són a dins, per tal que es redueixi el nombre de persones no satisfetes al 10% o 15%”, explica Àlex Ciurana. “Això no vol dir que no tinguis algú que tingui fred o calor, però l’estructura està feta perquè només una de cada deu persones tingui aquesta sensació”, afegeix. I això, conclou l’expert en sostenibilitat, qualla molt bé amb el que busquen les empreses tecnològiques avui dia: “Volen donar alguna cosa més als seus treballadors”.